Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La llengua viu i no vol morir

En els darreres anys, les propostes que han vingut des dels col·lectius en defensa de la llengua i des del món acadèmic per fomentar l’ús del català han permés revertir la situació en alguns àmbits

Trobada de Centres en Valencià l’any 2017 al municipi de Guadassuar / Arxiu

“S’han fet moltes accions a favor de la llengua al País Valencià. La societat civil ha continuat parlant i reivindicant la seua llengua de manera prou positiva. Hi ha molts exemples en aquest sentit, com les Trobades d’Escola en Valencià”. Qui parla és Mercè Pérez, editora i cooperativista de Sembra Llibres, editorial independent. Per a ella, la música en valencià i grups com Obrint Pas, la Gossa Sorda o El Diluvi han ajudat a normalitzar l’ús de la llengua en ambients festius, a banda de permetre que milers de jóvens cresqueren gaudint-ne. La revalorització del Grau de Filologia Catalana a la Universitat de València (UV) també ha contribuït que siga una de les carreres més demandades. “En aquest camp, que és el que més em toca, també s’ha d’agrair la feina que s’ha fet per part de moltes editorials. S’han traduït grans títols de la literatura al català. Això ha contribuït a la normalització del seu ús”, afirma Pérez.

La música en valencià i grups com Obrint Pas, la Gossa Sorda o El Diluvi han ajudat a normalitzar l’ús de la llengua

“El fet que no s’haja interromput la transmissió de pares a filles ha sigut i segueix sent cabdal per a la supervivència de la llengua”, afirma Marta Tortosa, sociolingüista i militant del Casal Jaume I a Monòver, municipi de la comarca del Vinalopó Mitjà. No n’hi ha prou que tothom conega una llengua; si no es transmet a casa, és difícil que s’utilitze habitualment. De fet, segons les expertes, un dels principals motius perquè les llengües acaben desapareixent és la manca de transmissió. Per això, l’associacionisme de base al País Valencià s’ha caracteritzat sempre per l’ús del català. La llengua ha sigut un eix fonamental en els casals, en les associacions i en les assemblees, així com un punt d’unió arreu del país. “Sempre hi ha hagut algun membre que ha tingut un activisme lingüístic i ha aconseguit que el català fora sempre un punt fonamental en tots els àmbits”, exposa Tortosa.

D’accions per reivindicar la llengua no en falten de nord a sud del País Valencià, algunes amb una trajectòria tan assolida com l’Aplec dels Ports, un esdeveniment reivindicatiu amb una forta càrrega cultural i en valencià que es realitza des de fa més de quaranta anys a l’interior de Castelló. Zaira Fabregat, veïna de Vilafranca (els Ports), participa en l’organització d’aquest projecte cada any, on tracten no només de fer un “festival a l’estiu”, sinó que més enllà hi ha un seguit d’activitats per “visibilitzar la comarca, la seua cultura i les seues tradicions”.

El 52% de la població del nord del País Valencià sap parlar perfectament en la llengua pròpia; al sud la xifra cau al 23%

De la mateixa manera, a les comarques del sud, on l’ús del català és més reduït –segons dades de la Generalitat, només el sap parlar perfectament un 23,4% de la població, mentre que a València és el 58,7%, i a les comarques del nord el 52,2%–, hi ha entitats que també treballen per reivindicar-lo, com ara La Cívica, que desenvolupa la seua tasca a l’Alacantí. Com a associació que forma part d’Escola Valenciana, participa en les Trobades d’Escoles en Valencià, als concerts de música en valencià de “La Gira”, als cicles de cinema en valencià i tot un seguit d’iniciatives que tracten de visibilitzar i potenciar la llengua. Però, com explica Ismael Vicedo Madrazo, membre de La Cívica, “amb una realitat diferent”. “Si ens trobàrem en una altra comarca, potser el fet d’haver-hi concerts en la nostra llengua seria habitual, i ací, si no espentem nosaltres, no es farien”, afegeix.

La comarca de l’Alacantí, amb capital a Alacant, la segona ciutat més gran del País Valencià, “està molt castellanitzada”, lamenta Vicedo, qui s’encoratja quan cada vegada coneix més gent que entén el valencià, “encara que es parle poc al carrer”. Pel que fa a comarques com ara el Baix Vinalopó o el Baix Segura, amb menys nombre de catalanoparlants que l’Alacantí, entitats com La Cívica, amb el suport de la Universitat d’Alacant, duen a terme tot tipus d’activitats per fomentar la llengua, sobretot als municipis on no està tan arrelada, com ara grups de conversa, cinema en valencià a les escoles o premis d’escriptura.

El Baix Segura és una gran comarca, amb quasi mig milió d’habitants, i llevat del poble de Guardamar, que sí que és catalanoparlant, es parla castellà. “Amb la nova legislació, l’exempció de les escoles s’ha reduït”, explica Vicedo, tot i que recalca que és un territori molt castellanitzat. Malgrat tot, expressa que com a col·lectiu “tracten de fer veure a la gent que el valencià no és una llengua per agredir a ningú, sinó que també és una llengua pròpia del Baix Segura, i volem que la gent la conega de manera amable”. I també critica que a l’administració pública no es complisca la llei en no atendre el públic en valencià, quan és una llengua cooficial arreu del País Valencià. Per a Lorena Ferre, docent i activista, “la tasca pendent és l’ús del valencià i que la gent que el parlem no ens canviem al castellà, que és una de les errades que fem sempre”. Ferre es queixa que “sembla que la gent que parlem valencià ens hàgem de disculpar o siguem menys respectuosos per parlar la nostra llengua; mentre que qui sols parla castellà sembla que sempre siga respectuosa”.


Propostes nascudes al món acadèmic

L’any 2011, els professors Artur Aparici, de la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló, i Rafael Castelló, de la Universitat de València, van publicar l’estudi “Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes”, on analitzaven l’ús del castellà i el català per part del professorat, l’alumnat i el personal administratiu. Fins ara, eren dues les vies que es feien servir a l’hora d’impartir les classes en català: o bé el professor triava la llengua que preferia, mètode que s’utilitzava a l’UJI; o bé funcionava el sistema de línies, és a dir, hi havia almenys un grup en català per cada curs.

A la Universitat de València, excepcionalment, s’ha passat en un any d’un 25,7% d’oferta docent en valencià a un 36,2%

“S’havia estancat l’ús del valencià a les classes”, explica Alfons Esteve, cap del Servei de Política Lingüística de la UV. A l’UJI, només el 19,9% del professorat impartia les classes en català, i a la UV només el 25,7% de l’estudiantat escollia aprendre en valencià. Per això, la UV va decidir implantar el mètode recomanat a l’estudi mencionat i va aprovar el Pla d’increment de la docència en valencià. “El pla preveia arribar a un percentatge d’igualtat entre les dues llengües en un termini de deu anys”, exposa Esteve. Per a aconseguir-ho, s’havien d’incloure en les diverses titulacions un mínim d’un 3% de classes impartides en català. A la UV, s’ha passat d’un 25,7% de l’oferta docent a un 36,2% el darrer curs, mentre que en la resta d’universitats públiques valencianes, on no ha canviat la política lingüística, s’ha passat d’un 7% a un 7,3% a la Universitat d’Alacant; d’un 19,9% a un 19,6% a l’UJI; i d’un 5,1% a un 6,6% a la Universitat Politècnica de València.

Article publicat al número 485 publicación número 485 de la Directa

Articles relacionats