El raper Ousmane Jangana Hydara (Sant Celoni, 1997), també conegut com a GhettoBoy, s’ha consolidat com la nova promesa de la música urbana a Catalunya. Només comptant les seves dues últimes cançons suma més d’un milió de visualitzacions a YouTube. El jove santceloní triomfa a les xarxes pel seu estil musical, un producte de carrer motivat pel barri, la família i la comunitat migrant. Ho diu a la cançó Jackie Chan: “Esto suena en el Raval, Canovellas y en la Mina”. GhettoBoy s’ha erigit com la veu del jovent dels barris humils del país.
Com vas començar en el món de la música?
Vaig començar a fer música amb onze anys, amb un grup d’aquí els afores de Sant Celoni anomenat la BBZ, els Black Bad Boyz. Feia música per evadir-me de la societat i els problemes diaris, i també per donar veu a la meva gent.
D’on surt el teu nom artístic?
Em dic Ghettoboy perquè soc un ghetto boy: m’he criat als carrers, soc un buscavides, un noi de barri. Alguns amics meus tenien la sort d’anar al Marroc cada estiu, però els senegalesos no tornàvem al nostre país perquè era massa car, ens passàvem els tres mesos d’estiu al carrer.
A banda de Ghettoboy, també tens el sobrenom de Mr. Chirack…
Sí; tinc una cançó que es diu Chirack. És el sobrenom que va rebre la ciutat de Chicago un any en què van morir més policies que soldats americans a l’Iraq. La cançó es va fer popular i em va quedar el sobrenom de Mr. Chirack; però, de fet, prefereixo que em diguin Ousmane que Ghettoboy o Mr. Chirack.
El mocador que portes representa alguna cosa en concret?
El mocador el van començar a portar els afroamericans, però jo el porto per estètica i per moda. Vaig viure una temporada a Londres i allà em tallava el cabell cada dues setmanes. Aquí no hi ha cap perruqueria africana, he d’anar sempre a Granollers. Ara em tallo el cabell molt menys i utilitzo el mocador, fins i tot ha quedat bé i a la penya li mola.
Com va ser la teva infància a Sant Celoni?
“Els nostres pares són gent humil i treballadora. Sempre m’han deixat aquest marge d’error, m’han deixat equivocar-me i així aprendre la lliçó”
Tinc un bon record de la infància. La nostra vida va transcórrer al barri, era tot al barri i això ens ha omplert d’orgull a tots. Hi ha carrers del poble on mai he estat. La nostra vida era barri, barri i més barri. Futbol i tornar al barri. Els nostres pares són gent humil i treballadora. Sempre m’han deixat aquest marge d’error, m’han deixat equivocar-me i així aprendre la lliçó.
Quins són els teus objectius en el món de la música?
Vull donar veu als meus, donar-me a conèixer per tot arreu, demostrar que es pot arribar al cim tot i venir d’un poble com Sant Celoni. Vinc d’un barri oblidat, on ningú ha fet res per nosaltres. Si et dic la veritat, també arriba un punt que, com diu en Morad: “Todo por el money“. Vull viure d’això per ajudar la família. No em veig amb quaranta anys en un escenari; ara també vull fer diners.
Quines han sigut les teves influències?
Uf (sospira). És que jo he mamat molta música i des de ben petit.
D’acord, doncs una mica d’abans i una mica d’ara.
D’aquí, per exemple, Frank T i Chojin. També molta cosa dels Estats Units com 50 Cent o Pop Smoke. De França, Niska, Booba o Rim K. De fet, la Mafia K-1 Fry francesa em va marcar molt. Hi ha una frase que diu: “Ens vam criar a base d’arròs i a cops de cinturó”. Aquesta frase representa molt la comunitat migrant. Pels marroquins seria: “A base de cuscús i a cops de cinturó”.
No creus que l’Estat francès, en aquest sentit, va molt per davant? Vull dir, la població d’origen africà resident a Catalunya no tenia referents musicals. Ara, amb la irrupció de Morad, de Moha The B o tu mateix, potser una mica més. A l’Estat francès gairebé tots els cantants són d’origen migrant.
Exacte, ens hem criat escoltant migrants i fills de migrants de França, com per exemple Niska. Tu ho saps i segurament també ho has viscut així…
Totalment. De fet, en una frase dius: “Segueixo fent transferències a Moneygram”. Això és representatiu perquè és la realitat de les famílies migrants quan envien diners als països d’origen.
El meu pare ho feia. M’enviaven al locutori per enviar diners al Senegal. Això és el que vull fer amb la meva música. Qui surt als meus videoclips? Marroquins, gitanos, senegalesos, gambians… Què diuen les meves lletres? “Això és 08, tots som germans”. S’ha acabat, la música del país està deixant de ser d’un sol color. Està canviant el món. El dia que em vulgui parar la policia els diré que busquin el meu nom a YouTube. L’últim cop que ho vaig fer va acabar malament la cosa (riu).
Perquè costa tant trencar aquesta barrera?
“A França la societat ja ha normalitzat el fet que hi hagi música d’origen migrant. Aquí sembla que encara costi assimilar-ho”
Per exemple, a França la societat ja ha normalitzat el fet que hi hagi música d’origen migrant. Aquí sembla que encara costi assimilar-ho. A la perifèria hi ha moltes històries per explicar. Ja veuràs com les coses canviaran i ens quedarem amb tot…
Creus que t’afavoreix el fet d’haver-te donat a conèixer a Catalunya?
Lògicament, a Catalunya sempre hi ha hagut immigració, sempre ha sigut terra d’acollida i això sempre ajuda. La gent amb qui estudiava tenia avis de fora; per tant, quina lògica tenia que fossin racistes amb mi?
Has patit molt racisme?
Jo crec que a Catalunya, en concret, la gent és molt racista amb els marroquins, més que amb els senegalesos. I mira que tenim cultures similars i la mateixa religió!
Has compartit moltes vivències amb marroquins, o això sembla.
Jo no sabia què volia dir ser marroquí, rifeny, negre o del Senegal. Jo era petit i jugava a futbol amb tothom i punt. És la societat qui crea unes pautes i et vas ajuntant amb qui més tens en comú, es crea una mica aquesta marginació. Jo he estat amb amics a Barcelona, ha aparcat un cotxe de secreta davant, ha baixat la poli, ens ha empentat i s’ha emportat els meus amics marroquins sense cap motiu. Vaig preguntar per què i em van dir que hi havia hagut un robatori i que podien haver sigut ells. És així de trist, existeix una gran criminalització.
Es fa tot molt difícil, no?
Tot ens costa el doble. En una entrevista de feina has de fer el doble que un blanc. En una discoteca has d’anar el doble de ben vestit que un blanc. La vestimenta és un món. Ens agrada vestir roba de carrer, xandall, gorra… Però això, alhora, ens fa córrer perill per les identificacions policials, que sovint són per perfil racial.
I com es generen aquests estereotips?
“La ficció també representa l’Àfrica d’una forma colonial i paternalista, on sempre hi ha un salvador blanc. Això no ajuda, sinó que exclou, margina. A la meva família no l’ha salvat cap blanc, s’ha buscat la vida per venir aquí”
De diverses maneres… Com ens ha de respectar la societat si a les sèries televisives no sortim representats? O si hi sortim, sortim representats amb l’estereotip que ells volen, sempre venedors de droga. Per què no surten marroquins jutges o periodistes? La ficció també representa l’Àfrica d’una forma colonial i paternalista, on sempre hi ha un salvador blanc. Això no ajuda, sinó que exclou, margina. A la meva família no l’ha salvat cap blanc, s’ha buscat la vida per venir aquí. Encara queda molt camí. No ens equivoquem, perquè Morad estigui cantant i Adama Traoré jugant a futbol no vol dir que hàgim aconseguit res. La societat t’exclou. Per exemple, a l’escola, jo ni demanava anar d’excursió. No teníem diners per anar-hi, no perquè no volguéssim sinó perquè no podíem. I nosaltres perquè érem quatre, imagina’t els amics que eren vuit. Tampoc pot fallar l’estereotip de “que bé que parles el català”.
Aquest és de manual!
Doncs és clar que parlo català, he nascut aquí! O el típic “i tu d’on ets?”, “doncs soc de Sant Celoni”, i li agafa un bloqueig mental. Jo no soc el que posa al meu passaport, soc el que porto a dins. És un puto paper que no determina res. Jo ho valoro perquè el meu pare ha lluitat molt per aconseguir-lo, però no val per res. Si no es fa res per posar fi a l’exclusió social, això acabarà malament, i ja està passant. La població migrant queda relegada a guetos. L’estat també juga amb la por de no tenir papers. El migrant té por de la repressió.
