Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

#CooperacióDeCine: pel·lícules crítiques per una primavera confinada

Conjuntament amb CineBaix, el Festival Protesta i el Cinema Cooperatiu Zumzeig, presentem una tria de recomanacions de pel·lícules i sèries amb contingut social i crític per aquestes setmanes de quarantena. En aquesta tercera entrega, oferim la selecció del Cinema Cooperatiu Zumzeig

Tria de recomanacions de pel·lícules i sèries amb contingut social i crític | Paula R. Zapata

Avui donem sortida a la tercera i última dosi que tanca el cicle #CooperacióDeCine, una iniciativa conjunta que vam engegar el passat dilluns 23 de març, de recomanacions de pel·lícules -tant per a adults com per a infants- de la mà de tres projectes: CineBaix, el Festival Protesta i el Cinema Cooperatiu Zumzeig. Al llarg d’aquestes setmanes hem volgut apropar-nos, a través del cinema crític, a altres realitats, rere l’objectiu d’ampliar la mirada i donar una altra dimensió a l’allau constant de missatges i continguts que estem rebent aquests dies de confinament.

Com expliquen des del cinema cooperatiu Zumzeig, “la imatge és una eina bàsica d’aprenentatge. En un món saturat d’estímuls visuals i tergiversat per les imatges, educar la mirada és fonamental per desenvolupar una consciència pròpia i analítica”. Posant-hi aquesta intenció, el primer cinema cooperatiu de Catalunya tanca aquest cicle convidant-nos a tastar la selecció de vuit pel·lícules que trobareu ressenyades a continuació.

El projecte, que va haver de tancar temporalment les portes a mitjans de març per fer front a les mesures davant l’arribada de la COVID-19, és un espai cultural sense ànim de lucre format per una base social de més de 300 persones que creu profundament en el cinema i la cultura com a eines de transformació social, obrint-se a diferents llenguatges i disciplines que trenquin amb l’habitual unidireccionalitat de la pantalla: presentacions, xerrades, trobades, taules rodones, performances…

 


Arreta
(Raquel Marqués, María Zafra, 2016)

Sinopsi: Hi ha canvis en el cos que els decidim, que els provoquem, que els desitgem. I n’hi ha d’altres que arriben sense que ho esperem, que ens colpegen amb brutalitat, deixant-nos desarmades com si només de cop i volta ens n’adonéssim que la vida no es pot controlar. Després de viure un càncer de mama, Ainhoa pren la decisió de reconstruir el seu cos amb un tatuatge. Un procés amb el que busca empoderar-se en el seu cos trans. Arreta se centre en els cossos i en els canvis que els atravessen, en la malaltia i la mort com a part de la vida. “Arreta és atenció, presa de consciència”, diu Ainhoa. Atenció a què? Potser a què la vida no ens deixarà mai de sorprendre amb el més banal… el pas del temps.

 

La petite vendeuse de soleil (Djibril Diop Mambéty, 1999)

Sinopsi: A Dakar, la venda ambulant de diaris sempre ha estat una activitat reservada als nois, però un matí, Sili, una petita sense sostre d’entre 10 i 13 anys que demana en el mateix lloc on els nois venen els seus diaris, ho posa en dubte. Està decidit. Ella també vendrà diaris, com tothom.

 


Le Havre
(Aki, Kaurismaki, 2011)

Sinopsi: Marcel Marx, antic escriptor, s’ha exiliat voluntàriament a la ciutat portuària de Le Havre. Ha renunciat a la seva ambició literària i porta una vida satisfactòria en el triangle format pel bar de la cantonada, el seu treball i la seva parella, Arletty, quan de sobte, el destí fa que es creui en el seu camí un nen migrant. En aquest moment, Marcel ha de lluitar contra el fred mur de la indiferència humana armat únicament amb el seu optimisme innat i l’obstinada solidaritat dels habitants del seu barri. S’enfronta a la mecànica cega d’un Estat de dret occidental, representat pel cordó policial que s’estreny sobre el jove refugiat.

 

Las muertes chiquitas (Mireia Sallarès, 2006-2016)

Sinopsi: Las Muertes Chiquitas aborda la relació de les dones amb els orgasmes a partir de les converses que Mireia Sellarés va tenir amb trenta dones de diverses edats, extractes socials, professions i ideologies. Totes elles comparteixen les seves opinions i vivències més íntimes amb una gran potència narrativa. Històries reals, sense censura, que vinculen el plaer amb l’educació, la família, el poder, la lluita armada, el feminicidi, el colonialisme, la transexualitat, la prostitució, l’enfermetat, l’exili, la teologia de l’alliberament, el desastre ecològic, la pluralitat de la identitat i el compromís ètic de l’art amb la realitat sociopolítica.

 

Delphine y Carole, insoumuses (Callisto Mcnulty, 2019)

Sinopsi: Aquest documental narra l’amistat entre l’actriu Delphine Seyrig i la videoartista Carole Roussopoulos en el context del moviment feminista francès dels anys setanta. Ambdues activistes van formar part del grup de video-guerrilla Les insoumuses, des del qual van filmar peces com a eina política creativa i subversiva. El film ens mostra, a través d’estractes de les peces gravades per Carole i Delphine, així com d’un seguit d’entrevistes amb Simone de Beauvoir, Marguerite Duras y Chantal Akerman, la història del feminisme francès, i rastreja els inicis d’un activisme que va emprar l’audàcia, l’humor i la subversió per unir l’acció col·lectiva, la intervenció dels mitjans i la documentació d’arxiu.


Sangre seca
(Los Ingrávidos 2017)

Sinopsi: Sangre seca és un film realitzat amb pel·lícula Kodachrome de 1959, exposada durant les manifestacions del 8 de març de 2017. Un film d’emulsió corrosionada, afectada per una veu d’esdeveniments que explica els abominables fets succeïts a principis de maig del 2006 a San Salvador Atenco, quan la repressió governamental va atacar la vida dels pobles en resistència.

Los Ingrávidos és un col·lectiu mexicà format el 2011, que va agafar força el 2014 a partir de la desaparició forçada de 43 mestres de l’Escola Normal de Ayotzinapa a Iguala, Mèxic. Es tracta d’un col·lectiu que publica les seves obres rere l’anonimat i com a decisió política i de precaució, en un Estat de Mèxic convuls i assassí. En el seu manifest fundacional, carreguen contra la maquinària televisiva propagandística, tradicional, neutra i emmascarant.


Nijuman no borei-20000 fantasmes
(Jean Gabriel Périot, 2007)

Sinopsi: Curt documental que explica la història de l’edifici A-bomb a Hiroshima, a través d’un collage format per l’acumulació de mil imatges fixes animades fotograma a fotograma. La cúpula està col·locada al centre de la imatge i es presenta el procés de construcció, destrucció i reconstrucció.

 

Yard work is hard work (Jodie Mack, 2009)

Sinopsi: Musical que explora, en una explosió de color i de música, la desil·lusió i l’esperança en l’amor etern en temps de crisi econòmica.

 

 

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!