Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La nova sexualitat, els vells estereotips

El 4 de setembre es commemora el Dia Mundial de la Salut Sexual. L'autora, membre de l'entitat Sida Studi, reflexiona sobre els missatges normalitzadors i culpabilitzadors de les pràctiques sexuals no normatives que es traspuen de les campanyes que aquests dies estan difonent diverses administracions públiques amb l'objectiu de recomanar un "sexe segur" davant del risc de contagi de la COVID-19. Alhora, creu que cal aprofitar el context sanitari per revertir els discursos de la por i preguntar-nos com ampliar el camp dels desitjos i com habitar sexualitats més enllà de l'hegemonia i de la norma

/ Maria Romero García

Recentment, han aparegut recomanacions d’organismes i entitats relacionades amb la salut sexual per prevenir la transmissió de la COVID durant les relacions sexuals. Entre aquestes recomanacions, els experts ens adverteixen, per exemple, que els petons són una pràctica d’alt risc per la concentració vírica a la saliva, com també ho és el rimming (contacte de boca amb l’anus). I tant, els culs sempre en el punt de mira!

Alguns sexòlegs ens informen que les postures com el gosset són molt més segures que follar cara a cara. També ens recomanen follar només amb la nostra parella habitual, amb la qual hem mantingut un confinament rigorós i, en cas de no tenir-la (pobres de nosaltres, les solterones), ens recomanen abstenir-nos del sexe amb persones desconegudes. Encara sort que sempre ens quedarà la masturbació; això sí, després de rentar-nos a consciència les mans durant almenys trenta segons.

Aquests experts també ens conviden a practicar sexting o sexe virtual. Celebrem que s’ampliïn les pràctiques sexuals més enllà de l’estret imaginari coitocèntric (que, per cert, s’ha fet viral a les xarxes mitjançant el coronasutra). No obstant això, ens crida l’atenció que el sexting aparegui ara com una taula de salvació, després d’anys de culpabilització de les dones que l’han practicat i després han patit sexpreading (la difusió de fotos amb contingut sexual per part d’una altra persona sense el seu consentiment).

Ens crida l’atenció que el ‘sexting’ aparegui ara com una taula de salvació, després d’anys de culpabilització de les dones que l’han practicat i després han patit ‘sexpreading’

En els articles de premsa que hem recollit al nostre centre de documentació sobre sexualitat i COVID, la foto que acompanya l’article generalment és d’una parella heterosexual (encara que, per al nostre desconcert, les il·lustracions de gossets practicant sexe també abunden). Si ja abans de la pandèmia escassejava la informació dirigida a persones amb sexualitats no normatives, en temps de COVID podem confirmar que això no ha canviat. En els discursos presents als mitjans de comunicació només es representa la sexualitat heteronormativa i, a més, apareix confinada en l’esfera del risc i del perill. Per si no fos prou, les propostes dels experts per a la cura de la salut sexual dels nostres cossos semblen enfocar-se únicament des de la por, l’amenaça i el càstig.

Els missatges sobre com han de ser les nostres “noves” sexualitats responen a la tònica general de les campanyes llançades per les autoritats sobre la prevenció del virus, en les quals hem pogut veure fins i tot pistoles i forns crematoris (campanyes de la comunitat d’Aragó i de Madrid respectivament). No falten tampoc campanyes amb música èpica del tipus Joc de trons, però ni la COVID és una guerra ni el sexe, una batalla. Des de l’experiència acumulada en relació amb la prevenció del VIH, sabem que els missatges basats en el risc i la por no faciliten la presa de decisions, no activen les estratègies de cura i només generen processos de culpa i estigmatització.

Des de l’experiència acumulada amb la prevenció del VIH, sabem que els missatges basats en el risc i la por no faciliten la presa de decisions, no activen les estratègies de cura i només generen processos de culpa

Tampoc podem deixar de comentar com aquestes campanyes reprodueixen els estereotips de la família nuclear (a la del govern de Canàries podem veure-la a ella traient el pastís, mentre ells comparteixen alcohol alegrement) i com jerarquitzen els afectes: “Amb els amics i amigues, aire”, versa un dels eslògans de la recent campanya #COVIDSPOILER de la Generalitat de Catalunya, dirigida a joves. Dit sigui de pas, un dels clips d’aquesta campanya està protagonitzat per un parell de noies que es volen besar. Pot ser que ningú els hagi avisat que associar visibilitat lèsbica i estigma era una molt mala idea. Això o han entès malamente la idea de la transversalitat en les polítiques LGTBI.

Nosaltres no som expertes en virologia i no tenim gaires respostes per oferir davant aquesta situació d’emergència sanitària, en la qual la incertesa sembla ser la tònica general. El que sí que tenim són moltes preguntes. Si ens estan recomanant estar a metre i mig pel tema de les micropartícules, com ho fas per follar, encara que no sigui cara a cara? Sent que la COVID té un índex de contagi molt major que altres virus com el refredat comú, la grip, etc., és una mesura efectiva follar per darrere? Posades a tirar d’imaginació, podríem donar la volta als rols estereotipats de la postura? De veritat que als experts en sexologia no se’ls ocorren altres maneres de viure una sexualitat plaent que no sigui el gosset? No existeixen recomanacions per a la promoció de la salut sexual més enllà de l’abstinència, la masturbació i la parella estable?

D’altra banda, per què donar recomanacions sobre com protegir-se de la COVID en salut sexual, si no és una infecció de transmissió sexual (ITS), en lloc de reflexionar sobre com les desigualtats estructurals afecten la salut de les persones? Si els factors socials condicionen en bona part la salut sexual de les persones i dificulten l’exercici dels seus drets, per què és justament del que menys es parla?

Per què donar recomanacions sobre com protegir-se de la COVID en salut sexual, si no és una infecció de transmissió sexual (ITS), en lloc de reflexionar sobre com les desigualtats estructurals afecten la salut de les persones?

En aquests temps d’incertesa, no podem donar recomanacions precises, però sí que podem reflexionar sobre com protegim la nostra salut sexual, amb COVID o sense. Què ens fa sentir segures? Com negociem les nostres pràctiques i jocs amb les altres persones? Què té a veure el gènere a l’hora de negociar? Quins altres factors faciliten o dificulten la negociació? Com comuniquem els nostres desitjos i els nostres límits? Quines estratègies utilitzem per cuidar-nos? Utilitzem sempre mesures de protecció? Per què a vegades no? Quant fa que no ens fem proves d’ITS? Una de les bases de la cura de la salut sexual és l’autonomia, però poden ser comunitàries també les estratègies de cura? Com podríem viure sexualitats més segures i més plaents?

Potser és un bon moment per contagiar-nos de pensament crític i, en lloc de centrar-nos en la por, preguntar-nos com enriquir les nostres sexualitats, com ampliar el camp dels nostres desitjos i com habitar sexualitats més enllà de l’hegemonia i de la norma, lluny dels senyors experts.