Les treballadores de l’Empresa Municipal de Transports (EMT) de València –l’entitat de transport públic d’autobús a València– van iniciar el mes passat una vaga indefinida, amb jornades d’aturs i mobilitzacions aprovades per àmplia majoria en l’assemblea celebrada per les treballadores. “Hi ha diverses causes, la vaga no respon només a motius econòmics”, aclareix Petra Rabadán, secretària de la dona de CGT València i delegada d’Igualtat en l’EMT de València.
Aquesta vaga, que encara no té data de finalització, està motivada per diverses raons que venen de lluny. El 13 de març l’empresa presentava un preacord en el qual s’incloïa la pujada salarial del 2% –una pujada per a totes les treballadores vinculades al sector públic, però que les de l’EMT encara no han cobrat–, algunes millores de les condicions laborals, com facilitar descansos o establir revisions mèdiques obligatòries; i el pagament dels deutes que l’empresa té amb la plantilla des de l’any 2014. Segons explica Gregorio Rabadán, secretari de comunicació de la CGT a la secció de l’EMT, aquest sindicat es va negar a signar aquest preacord per diverses raons com, per exemple, la manca de temps per poder ratificar-lo primer en l’assemblea del sindicat o la manca de mesures que acaben amb “la subcontractació, la privatització i la precarietat, amb una gran quantitat de contractes temporals, a l’EMT”.
Tot i que l’empresa es va comprometre a aturar el procés de privatització en un acord del 21 d’agost de 2019, durant el darrer any, aquest s’ha intensificat
Tot i que l’empresa es va comprometre a aturar el procés de privatització en un acord del 21 d’agost de 2019, durant el darrer any, aquest s’ha intensificat. L’acord es basava en el manteniment de l’ocupació actual i en la creació de bosses de treball per a la neteja i el manteniment, amb l’objectiu de posar fi a l’externalització que sofreixen aquestes àrees. Tal com assenyala Gregorio Rabadán, “hi ha dues empreses treballant en la neteja i diverses més en reparacions”. Tanmateix, l’últim any, l’EMT ha comprat autobusos a distintes empreses, entre elles, Mercedes; i ha contractat directament mecàniques d’aquesta mercantil de vehicles, en compte d’oferir eixa feina a les mateixes treballadores de l’EMT formades per a això. Aquesta última s’excusa dient que les treballadores de Mercedes només estaran mentre dure el contracte amb l’empresa. “No ho diuen clarament, ho fan de manera dissimulada, però ja els estan proposant més coses”, explica Petra Rabadán, fent referència al fet que els contractes s’allargaran molt més.
La situació en la qual es troben set treballadores afiliades a la CGT també ha motivat el calendari de mobilitzacions. Les van cridar a finals de febrer per avisar-los que començarien a treballar com a conductores el dia 23 de març, però es va decretar l’estat d’alarma i no les van tornar a cridar. Aleshores, aquestes conductores, que ja s’havien acomiadat de manera voluntària del seu treball anterior, es van quedar sense cap tipus de cobertura, ni ERTE ni atur. Actualment, encara no han aconseguit treballar ni rebre cap tipus d’ingrés. Tampoc han rebut resposta per part de l’empresa. “Estan en terra de ningú. Des de la CGT estem intentant crear una caixa de resistència per ajudar a aquestes companyes”, exposa Petra Rabadán.
Des de la CGT, demanen un augment de la plantilla i que “es pose en marxa el 100% del servei programat” perquè tots els autobusos puguen funcionar
A tot açò, cal afegir que hi ha autobusos que no ixen per falta de personal. Des de la CGT, demanen un augment de la plantilla i que “es pose en marxa el 100% del servei programat” perquè tots els autobusos puguen funcionar i evitar, així, que els que s’utilitzen no vagen plens de gent durant la pandèmia. “No estem cobrint el servei, ni tan sols el reduït”, lamenta Gregorio Rabadán.
La salut laboral també ha influït a l’hora de convocar la vaga indefinida. Hi ha un conveni signat en què s’assegura que als finals de línia ha d’haver-hi un bany per a les conductores. El problema recau en les condicions en què es troben els 18 vàters que va contractar l’EMT. Són “antihigiènics, molt menuts i sense cap tipus de seguretat, amb cadenats que es poden arrencar amb les mans”, explica Gregorio Rabadán. A més a més, els utilitzen persones que no són treballadores de l’empresa. “Una companya va dir que es va asseure i es va enfonsar el sòl. Tampoc tenen llum i no es netegen correctament perquè l’àrea de neteja està externalitzada”, indica Petra Rabadán.
CGT denuncia pressions
Ja en el primer dia de vaga, el passat 15 de setembre, l’empresa va ignorar el percentatge de serveis mínims que dicta la Conselleria de Treball –un 35%–. La CGT va denunciar a través d’un comunicat que en “l’àrea tècnica la majoria de grups superaven el 60%, arribant en determinats equips fins al 80% de serveis mínims”. “Es va coartar –continua– el dret a vaga de la majoria de treballadors i treballadores d’aquesta àrea”. Per la seua part, Gregorio Rabadán afegeix que l’empresa “pressiona els comandaments intermedis perquè no deixen de treballar”. Malgrat aquests inconvenients, la CGT assegura que el seguiment de la vaga està sent d’un 100% en la majoria de les àrees.
Aquest mes de setembre, es va convocar la primera jornada amb aturades de dues hores als torns de matí i vesprada. Aquest dimecres, 7 d’octubre, i el 14, 21 i el 30 d’octubre el servei es reduirà en un 40%, de set a onze del matí, de quatre a huit i de dotze a quatre de la matinada. A partir de l’1 de novembre, aquestes quatre hores es convertiran en sis hores per torn i, si en desembre la situació segueix igual, estan disposades a aturar fins a les huit hores. La vaga s’allargarà fins que no comence una negociació amb la direcció de l’empresa. “Estem d’acord en donar un temps en certes qüestions que no es poden solucionar d’un dia per a l’altre. Però, hi ha altres coses que no costen diners, i això sí que ho exigirem. Quan no isca cap autobús del garatge, alguna cosa hauran de fer”, rebla Petra Rabadán.
A Palma, les treballadores de l’EMT arriben a un acord
El 7 de setembre les treballadores de l’EMT de Palma van convocar una jornada de vaga amb aturades i uns serveis mínims del 30%. A partir del dia 14, la vaga es va convertir en indefinida davant la falta de consens entre el comitè de vaga de l’EMT i la direcció de l’empresa. Entre les reivindicacions, destaca la devolució de les vacances que l’empresa els va obligar a agafar durant l’estat d’alarma, la instal·lació de banys a finals de cada línia, garantir el descans i que l’empresa recupere les línies i els serveis vigents abans de l’estat d’alarma. A més a més, existia la incertesa de què totes les línies suspeses durant l’estat d’alarma podien reactivar-se a través de contractes amb empreses privades.
Finalment, els sindicats i la direcció de l’empresa van arribar a un preacord el dia 22 de setembre en una reunió en la qual el regidor de Mobilitat, Francesc Dalmau, es va comprometre a complir algunes de les reivindicacions. “Al principi, semblava que aniria per a llarg perquè Dalmau va tindre una actitud negativa durant els primers dies. Finalment, s’ha implicat en la taula de la negociació. La vaga està guanyada”, conclou Àlvar Hervalejo, membre de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a Mallorca.
