Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La por no prepara per a res

Amb 'Quién quiere ser madre', l’escriptora madrilenya Silvia Nanclares descriu –per fi– sobre allò que a moltes dones ressona endins, una vivència personal complexa i sentida, i en parla des de la intimitat, amb humor i cura, des de la dificultat d’acceptar que hi ha processos i decisions a la vida que no estan sota el nostre control

Rere tota dona sense fills hi ha una història. Hi és, també, rere les que en tenen? Quién quiere ser madre és una història d’històries i, principalment, l’autobiografia de Silvia Nanclares, que, en voler ser mare als quaranta, situa la fertilitat com un fantasma que plana sobre totes les decisions vitals malgrat ser incontrolable i imprevisible.

Qui vol ser mare en aquests temps presents en què vivim? Condicions de vida vulnerables, treballs precaris, canvis constants i ganes d’indefinida llibertat… Expectatives, decisions, ara o mai, renúncies, aprenentatges i, sobretot, sinceritat amb una mateixa quan els teus propis somnis et condicionen la vida i el present. Aquests són els leitmotivs de la seva delicada història.

D’aquelles que volen ser mares però no tenen parella, de les que congelen òvuls, de les que es planegen fecundacions in vitro… D’aquestes parla Nanclares

D’aquelles que volen ser mares però no tenen parella, de les que congelen òvuls, de les que es planegen fecundacions in vitro… D’aquestes parla Nanclares, i d’alguna manera t’interpel·la, perquè poc o molt totes tenim a prop mil experiències sobre maternitat; de la mateixa manera que segurament coneixem dones que han viscut o viuen la pressió de no poder/voler ser mare als trenta. Aquell moment en què vius i veus que els anys passen i la fertilitat minva, però alhora el desig de ser mare es va activant exigent.
I t’apropes als quaranta amb més dubtes que incerteses. La vida fèrtil té data de caducitat i això està marcant una generació de dones.

Amb senzillesa, l’autora explica una vivència personal complexa i sentida, i en parla des de la intimitat, amb humor i cura, des de la dificultat d’acceptar que hi ha processos i decisions a la vida que no estan sota el nostre control. De camí, ens ofereix eines i experiències sobre un tema que ocupa el centre de moltes vides.

Diu Silvia Nanclares que “la vida dissenyada i controlada com un pla de futur no existeix i que la por no prepara per a res”. I és ben bé així, perquè poques vegades sabem què vindrà després. Amb Quién quiere ser madre, l’escriptora madrilenya escriu –per fi– sobre allò que a moltes dones ens ressona endins.

Article publicat al número 512 publicación número 512 de la Directa

LLIBRE

'Quién quiere ser madre'
Silvia Nanclares
Alfaguara, 2017
214 pàgines