Durant els últims mesos, diversos col·lectius de doctorandes de les universitats i centres d’investigació de Catalunya i el País Valencià s’han mobilitzat per denunciar la precarietat laboral. Una de les principals reivindicacions ha estat que a la majoria de centres encara no s’ha aplicat completament el nou Estatut del personal investigador predoctoral en formació (EPIF), que duu vigent des de fa set mesos i que implicaria certes millores en les condicions laborals de les investigadores.
En l’actualitat, les doctorandes que reben un sou pel seu treball ho fan mitjançant ajudes oferides pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, per les Generalitats, o per les mateixes universitats. Durant molts anys, aquestes ajudes no tenien caràcter de contracte, per la qual cosa les investigadores predoctorals no tenien coberts els drets laborals, com ara un salari mínim o la cotització en la Seguretat Social. A través de la lluita de diferents col·lectius, es van anar aconseguint drets fins que, finalment, el 2011 es va aprovar un decret que regulava la situació de les doctorandes amb beca, convertint-les oficialment en treballadores amb contracte laboral.
El col·lectiu de Doctorandes en Lluita sí que entén que l’EPIF implica aquesta pròrroga i no descarta prendre mesures legals per aconseguir la seua implantació, ja que “sabem que les universitats estan obligades a aplicar l’Estatut”
Des d’aquell moment, les treballadores han estat lluitant per un estatut que regulara els drets que implicava aquest contracte, fins que el 15 de març d’aquest any es va aprovar l’EPIF, el qual fixa un màxim de 180 hores de docència i un salari mínim anual per a cadascun dels anys de doctorat, que és superior al que cobraven moltes doctorandes: 16.127 euros el primer i segon any, 17.279 el tercer i 21.599 el quart. Així mateix, també estableix que “quan el contracte s’hagi concertat per una durada inferior a quatre anys es pot prorrogar successivament […]. Quan el contracte sigui prorrogable i el treballador continuï exercint les activitats objecte d’aquest, s’entén prorrogat automàticament…”, segons es llegeix a l’Estatut. Per tant, els sindicats i el personal investigador en formació entenen que tots els contractes que actualment són de tres anys han de poder ser prorrogables a quatre, encara que “han fet servir un vocabulari una mica ambivalent i les universitats s’estan recolzant en aquesta ambivalència”, explica Teresa Hoogeveen, membre de Doctorandes en Lluita de la Universitat de Barcelona (UB). En efecte, la Direcció General d’Universitats considera que l’EPIF “suggereix i no obliga en cap cas a què els contractes passin a ser de quatre anys”. En canvi, el col·lectiu de Doctorandes en Lluita sí que entén que l’EPIF implica aquesta pròrroga i no descarta prendre mesures legals per aconseguir la seua implantació, ja que “sabem que les universitats estan obligades a aplicar l’Estatut”, subratlla. Per ara, el col·lectiu s’està assessorant sobre la via judicial per si no es poguera aconseguir cap avanç mitjançant negociacions com les dels últims mesos, “tot i que òbviament no tenim ganes de fer-ho i esperem que el rectorat rectifiqui”, apunta Hoogeveen.
Malgrat que l’EPIF és vigent des de març, la majoria de les universitats i centres encara no l’han aplicat completament, ja que una gran part de les doctorandes amb beca segueixen tenint un contracte de tres anys, amb el qual “la qualitat del doctorat és pitjor, la inseguretat de l’estudiant és major per la falta de temps, i en la majoria de casos s’acaba treballant un quart any debades”, subratlla Vicente Candela, de la secció de Comissions Obreres (CCOO) de la Universitat Politècnica de València (UPV). Cal destacar que el fet de no assegurar un contracte de quatre anys és un problema específic de les investigadores de Catalunya i del País Valencià, on bona part de les beques són oferides per les respectives generalitats o per les mateixes universitats. En concret, a Catalunya, només el 40% són estatals, i al País Valencià el 70%, segons la base de dades del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, EDUCAbase. Aquestes ajudes segueixen sent de tres anys, mentre que a la major part de l’Estat espanyol les convocatòries autonòmiques i de les universitats ja inclouen la pròrroga. Pel que fa a l’augment de sou i el pagament dels endarreriments, després de moltes mobilitzacions s’ha aconseguit que s’aplique en la major part de les universitats valencianes i a partir de novembre es farà en les catalanes. Tot i això, “a efectes, l’augment ha sigut mínim, ja que la principal pujada de salari es donaria al quart any, però la majoria de contractes són de tres”, destaca Candela.
Mesos de mobilitzacions per a exigir l’aplicació de l’Estatut
Al llarg d’aquests mesos sense una aplicació efectiva de l’EPIF, agrupacions de doctorandes del País Valencià i de Catalunya van començar a mobilitzar-se, com ara Dignitat Investigadora a la Universitat de València, l’Assemblea del Personal Investigador en Formació a la Universitat Jaume I de Castelló i el col·lectiu de Doctorandes en Lluita a centres d’investigació i universitats catalanes com, per exemple, la Rovira i Virgili de Tarragona, la de Lleida, la Pompeu Fabra i la de Barcelona. Aquestes assemblees i col·lectius van ser creats amb l’objectiu d’unir a les doctorandes i organitzar-les per lluitar pels seus drets laborals.
Pel que fa a Catalunya, el 28 de maig, el sindicat CGT de Catalunya i el col·lectiu Doctorandes en Lluita van convocar una vaga de doctorandes a totes les universitats i centres d’investigació catalans. “Va haver-hi prou participació, tenint en compte que va ser el principi i no hi va haver tanta difusió, a més de que són universitats i centres grans on és difícil arribar a tots els departaments”, afirma Hoogeveen, qui afegeix que també van rebre el suport del col·lectiu de professores associades, amb el qual estan intentant ajudar-se mútuament. “La idea és ajuntar-nos amb altres col·lectius i mostrar el suport a totes les treballadores que no tenen una normativa tan ferma com pot ser un Reial Decret, però que així i tot estan en una situació fins i tot més precària que la nostra”, declara.
Amb l’inici del nou curs, el col·lectiu de Doctorandes en Lluita va continuar amb les seues reclamacions i el 6 de setembre es van organitzar per bloquejar la cerimònia d’inici de curs al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra
Amb l’inici del nou curs, el col·lectiu de Doctorandes en Lluita va continuar amb les seues reclamacions i el 6 de setembre es van organitzar per bloquejar la cerimònia d’inici de curs al campus de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, on “vam aconseguir explicar la situació de precarietat als mitjans de comunicació presents i al President de la Generalitat”, recorda Maria Torres, membre de Doctorandes en Lluita de la Universitat de Lleida. A partir d’aquesta mobilització, es va aconseguir concretar una reunió amb Direcció General d’Universitats, celebrada el passat dimarts 22 d’octubre, durant la qual el col·lectiu va organitzar una concentració en la porta de l’edifici que va acabar tallant Via Laietana. Tal com emfatitzen membres de Doctorandes en Lluita, “gràcies a la pressió al carrer” es va aconseguir que les autoritats es comprometeren a garantir la renovació dels contractes a quatre anys i demandar a Economia la dotació de recursos econòmics per a fer-ho. A més a més, també es van comprometre a organitzar una reunió amb Presidència i Economia per al 14 de novembre “per a parlar coses concretes, que és el que volíem nosaltres, no respostes buides”, explica Torres. Tanmateix, durant aquests mesos de negociacions, “hi ha gent a qui se li està acabant el contracte i això no s’ha solucionat. Què passarà amb aquestes persones?”, es pregunta Hoogeveen.
Pel que fa al País Valencià, Dignitat Investigadora es va tancar a l’edifici del Rectorat de la Universitat de València (UV) la nit del 27 de juny per a exigir, entre altres coses, que s’ampliara el contracte de les doctorandes que finalitzaven el seu tercer any entre juliol i setembre, i que quedaven abocades a l’atur, però “lamentablement la UV no va voler ampliar-nos la relació laboral i una trentena han acabat al carrer”, denúncia Ana Clara Rey, membre del col·lectiu Dignitat Investigadora. D’altra banda, a principis de juliol es va formar l’Assemblea del Personal Investigador a la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. A finals d’eixe mateix mes, es va aconseguir una reunió amb la rectora i vicerectors. Després d’aquestes mobilitzacions, tant la UV com la UJI s’han compromés a traslladar les demandes exposades per les doctorandes i a negociar amb la Generalitat Valenciana el canvi per a futures convocatòries, però “en cap cas estan disposades a ampliar el contracte de les doctorandes que estan actualment treballant”, lamenta Rey.
L’argument dels representants de les universitats per a no aplicar l’Estatut s’ha basat en la falta de pressupost. El Vicerectorat d’Investigació i Transferència de la UJI va afirmar en un comunicat que “no s’ha obtingut el finançament complementari necessari per a fer front a l’increment retributiu”
L’argument dels representants de les universitats per a no aplicar l’Estatut s’ha basat en la falta de pressupost. El Vicerectorat d’Investigació i Transferència de la UJI va afirmar en un comunicat que “no s’ha obtingut el finançament complementari necessari per a fer front a l’increment retributiu”. En la mateixa línia, una representant de la Direcció General d’Universitats de Catalunya declara que l’EPIF “ha sigut aprovat pel govern estatal, però no han fet la dotació pressupostària”. D’altra banda, pel que fa a la pròrroga del quart any, un dels arguments que usa l’administració per no tindre-ho en compte és que les convocatòries de les beques de tres anys es van resoldre anteriorment a l’aprovació de l’EPIF i, per tant, la durada del contracte no pot allargar-se, “perquè aniria en contra de la normativa de la convocatòria”.
Més enllà de l’Estatut
Encara que l’Estatut recull millores bàsiques en les condicions laborals de les investigadores, “és un document de mínims i cal sol·licitar molt més”, afirma Torres. Una de les qüestions més immediates que no es contempla a l’EPIF és “la quantitat de doctorandes que hi ha fent les tesis doctorals sense cobrar i aportant un treball important als seus centres”, reporta Torres. Segons EDUCAbase, el total de doctorandes matriculades en 2017-2018 als Països Catalans era de 26.803, de les quals només 3.067 disposen d’una beca predoctoral, encara que aquesta última dada no inclou altres possibles remuneracions. Moltes investigadores “treballen el seu primer any de doctorat debades amb la promesa de què en un futur immediat obtindran una beca o contracte, la qual cosa en molts casos no es compleix”, declara Candela.
Les doctorandes també denuncien que assumeixen “llargues jornades de treball i tasques administratives i burocràtiques no relacionades amb el treball d’investigació”, segons afirma Rey, així com “la falta d’espais adequats per a investigar”
A més, les doctorandes també denuncien que assumeixen “llargues jornades de treball i tasques administratives i burocràtiques no relacionades amb el treball d’investigació”, segons afirma Rey, així com “la falta d’espais adequats per a investigar”. “Els despatxos abarrotats constituïxen la problemàtica més habitual”, afegeix. Les Doctorandes en Lluita de Catalunya també critiquen que se solen veure obligades a “fer hores de docència per sobre del que marca la llei o treballar durant jornades maratonianes en caps de setmana o festius. Tot, sota el pretext que això és el que cal fer per a progressar en la carrera acadèmica”, declaren en un dels seus comunicats. Tot això repercuteix en la qualitat de les investigacions que porten a terme les doctorandes, però també en la seua salut física i mental. “Els problemes d’ansietat o depressió derivats d’aquestes situacions són, lamentablement, molt comuns al nostre col·lectiu”, afegeix Rey.
Una altra de les problemàtiques que afecten les investigadores és la precarietat en el desenvolupament de la seua carrera investigadora. Una vegada acabada l’etapa predoctoral, queden abocades a l’atur fins que aconseguisquen una altra ajuda, en aquest cas postdoctoral. “Els contractes postdoctorals són molt escassos i les places de professorat que s’ofereixen a les universitats públiques també, amb processos de selecció que no són suficientment transparents”, denuncia Rey, qui critica també “les poques opcions que tenim per aconseguir un lloc de treball estable relacionat amb la nostra formació en finalitzar l’etapa predoctoral”. Enfront d’aquesta perspectiva, moltes doctorandes acaben abandonant la investigació per altres feines que els puguen oferir més estabilitat o menor precarietat laboral. “Moltes són les que decideixen entrar en les borses de secundària o emigrar a l’estranger. Quin sentit té que la Generalitat, les universitats i les doctorandes invertim tants recursos a formar-nos i doctorar-nos, si després les universitats no poden aprofitar el nostre capital humà?”, es pregunten des de l’Assemblea de Castelló en una carta enviada a la rectora de l’UJI. El col·lectiu de Doctorandes en Lluita ressalta que aquestes problemàtiques són estructurals i reflecteixen un problema general a les universitats i centres de recerca. “L’EPIF no és suficient, cal anar més enllà, i això també té a veure amb tota la universitat: les associades, les becàries amb beques de col·laboració… Cal seguir lluitant des de totes les bandes”, explica Hoogeveen.
Control horari a València, una mesura polèmica
Un altre problema que ha sorgit específicament a la Universitat de València és la nova normativa de control horari, tant per al personal de l’administració com per al personal investigador en formació, que va començar a aplicar-se a partir de juny de manera orientativa i que pretén començar a aplicar-se de manera obligatòria a partir de l’1 de gener de 2020. Moltes doctorandes estan molestes amb aquesta norma, ja que “el nostre treball no es pot mesurar en hores treballades, sinó en resultats”, explica Ana Clara Rey. Així mateix, el col·lectiu Dignitat Investigadora denúncia que la forma en què la UV pretén aplicar la norma contradiu la intenció de la mateixa llei, que és la d’evitar abusos relacionats amb la jornada laboral, ja que la UV no té intenció de pagar les hores extra de les doctorandes perquè no les sol·licita la part contractant. Per a Rey, “aquest argument és trampós”, ja que les hores extra no són voluntàries: “És impossible preparar i impartir classes, acudir a congressos i reunions científiques, treballar en la producció d’articles i, al mateix temps, desenvolupar una tesi doctoral de qualitat treballant només 35 hores setmanals”. Per tant, defensen que si aquesta ha de ser la jornada, la duració del contracte hauria de ser superior als quatre anys.
Des del col·lectiu denuncien que per a dur a terme correctament aquesta normativa les doctorandes haurien de tindre un lloc de treball en condicions i que es puga fitxar a distància, ja que bona part del treball de les doctorandes es realitza fora del despatx, ja siga en congressos, estances, obtenció de dades… Una reivindicació a la qual la universitat ha respost que “es podria contemplar”. Actualment, la major part de les doctorandes de la UV estan fent boicot a la normativa negant-se a fitxar, i exigeixen ser eximides d’aquesta, de la mateixa manera que ocorre amb el Personal Docent Investigador (PDI). “Tenim el suport dels departaments i de molts deganats perquè se’ns aplique la mateixa protecció i esperem que això valga perquè des del Rectorat ho reconsideren i tornen a asseure’s a parlar”, conclou Ana.
