La Generalitat de Catalunya i l’empresa Red Eléctrica Española (REE) —amb un 80% de capital privat i un 20% de titularitat del Govern espanyol— han tornat a posar sobre la taula la construcció d’una nova línia de molt alta tensió (MAT) entre l’Aragó i Catalunya. El projecte, que substituirà l’actual línia construïda els anys setanta que travessa les comarques tarragonines fins a la Secuita, no és cap novetat al territori, ja que ha estat planificat en diverses propostes des dels volts de 2010. Aturades administratives, a més de factors com la caiguda de la demanda elèctrica des dels màxims històrics de 2008, han frustrat els diversos intents. L’última proposta va ser el 2023 de l’empresa Forestalia: una línia d’evacuació d’uns parcs eòlics, que havia d’arribar fins a Begues.
Enguany, però, el projecte ha tornat amb més força que mai. I no tan sols perquè dibuixa una doble línia de 400 quilovolts (kV) (REE) i 220 quilovots (kV) (Generalitat), que triplicaria la potència actual de la línia de 220. A diferència de les anteriors, aquesta proposta bicèfala ha estat declarada pel Consell de Ministres espanyol com una infraestructura d’interès públic general, necessària per garantir el subministrament energètic del sud del país, per descarbonitzar la indústria i per facilitar la integració d’energia renovable al sistema.
El projecte substituirà l’actual línia construïda els anys setanta que travessa les comarques tarragonines fins a la Secuita
La fermesa amb què s’ha reprès el projecte, madurat durant més d’una dècada, apunta que aquest cop es farà realitat. Així es desprèn de les declaracions d’algunes de les responsables de les institucions promotores, com la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, o la delegada a l’Aragó i a Catalunya de REE, Trinidad Sala.
Ambdues argumenten que la MAT és una infraestructura necessària per al territori, que atén les demandes dels sectors econòmics de la demarcació i que es projecta en benefici de l’interès general, el bé comú i el màxim respecte al territori i al paisatge. La directora general d’Energia del departament de Territori, Marta Morera, defensa, en declaracions a la Directa, que la nova MAT és “una peça clau per a la descarbonització del pol petroquímic de Tarragona, que permetrà el desenvolupament del polígon industrial Catalunya Sud i facilitarà l’intercanvi d’energia, la integració de renovables al sistema i la generació de nova activitat econòmica i social”.
La proposta bicèfala ha estat declarada pel Consell de Ministres espanyol com una infraestructura d’interès públic general
Dins la voluntat d’ampliar el desplegament d’energies renovables, conceben el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre com territoris encara amb més potencial productiu. Així, la línia MAT ha de ser l’eix estratègic de transport de l’energia elèctrica i de l’aposta pel sud de Catalunya com a focus generador d’energia renovable, que encara massificaria més comarques com la Ribera d’Ebre o la Terra Alta. Així ho denuncien diverses administracions locals i organitzacions del territori, que critiquen que el projecte, proposat en favor de la transició ecològica, no és just amb el territori.
Més de 14.000 al·legacions
Malgrat que Red Eléctrica ha defensat públicament que el projecte rep el consens del territori, diverses administracions locals i entitats socials i ecologistes han evidenciat el contrari des que el projecte es va publicar oficialment, a mitjan gener. Oberta la fase d’informació pública, fins al 26 de gener, es van presentar 14.400 al·legacions.
Entre els responsables de les al·legacions, a més d’algunes propietats — segons Red Eléctrica, menys d’un 1%—, hi ha la Plataforma No a la MAT Aragó-Catalunya, l’entitat ecologista Gepec-EdC, el sindicat agrari Unió de Pagesos i les associacions Prioritat i La Vall Sostenible, a més d’algunes entitats aragoneses. Al llarg dels darrers mesos, han convocat nombrosos actes informatius, on han recollit bona part de les al·legacions comunes i més de 6.000 adhesions individuals, d’empreses i entitats.
Entre les responsables de les al·legacions hi ha la Plataforma No a la MAT, Gepec-EdC, Unió de Pagesos i les associacions Prioritat i La Vall Sostenible
En paral·lel, també han presentat al·legacions tots els ajuntaments del Baix Camp i el Priorat i els seus consells comarcals, del Consell Comarcal de la Terra Alta i els municipis afectats -excepte dos-, d’alguns municipis del Tarragonès i del Rourell, a l’Alt Camp. Alguns municipis es veuen afectats directament pel traçat de la línia, mentre que d’altres, tot i que no els travessa, també han volgut expressar les seves crítiques. De fet, en alguns, el PSC forma part del govern. Les administracions locals consideren que no és tan sols qüestió de qui ostenta la propietat de les terres afectades, ni d’aturar o no la MAT, sinó que és un debat sobre el model energètic que cal plantejar necessàriament a escala territorial, a parer seu “just i sostenible”.
Una amenaça per a les espècies, l’agricultura i la salut
La Plataforma No a la MAT, Gepec i Unió de Pagesos, que han presentat al·legacions de caràcter més tècnic, lideren l’oposició social i ciutadana. Dissabte 18 d’abril, a partir de les onze del matí, es van manifestar pels carrers de Reus fins a arribar a la plaça del Mercadal, al centre de la ciutat. En sintonia amb les administracions locals, denuncien els impactes i la incoherència del projecte, alguns dels seus interessos de fons i la incompatibilitat amb el model de transició energètica plantejat en la Llei 16/2017 de Canvi Climàtic, aprovada pel Parlament de Catalunya.
El “no”, en una oposició que és diversa i àmplia, no és un “no a tot”, una negativa a les energies renovables i a la transició energètica, sinó a la manera com es projecta i implementa, a parer seu, “en contra del territori”. La Plataforma No a la MAT posa en dubte els beneficis a curt i mitjà termini del desmantellament de la línia actual i alerta de l’amenaça que cables i torres, de fins a vuitanta metres d’altura, per a espècies protegides com l’àliga cuabarrada.
Les entitats denuncien la incompatibilitat del projecte amb el model de transició energètica que planteja la llei de canvi climàtic catalana
El traçat passa prop de nombrosos nuclis, que, per petits que siguin, les entitats reivindiquen que no mereixen una menor protecció de la qualitat de vida. En aquest sentit, malgrat que no hi ha un consens científic total, diversos estudis epidemiològics alerten sobre els possibles efectes de l’exposició prolongada als camps electromagnètics de baixa freqüència que generen les línies MAT.
Unió de Pagesos critica el poc respecte per l’agricultura i les repercussions que la línia tindrà sobre l’activitat agrícola, rellevant a comarques com el Baix Camp, el Priorat o la Terra Alta. No tan sols apunten la possible afectació sanitària dels pagesos, sinó, i sobretot, la devaluació de les propietats. Salomó Torres, representant tarragoní del sindicat agrari, denuncia que el projecte no va acompanyat de cap estudi sobre l’impacte al món agrari: “Ens hem passat de solidaritat a l’hora de contribuir a la producció d’energia a Catalunya”.
Salomó Torres, representant tarragoní del sindicat Unió de Pagesos, denuncia que el projecte no va acompanyat de cap estudi sobre l’impacte al món agrari
Més enllà del fet que el recorregut actual de la línia travessa una llengua del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, al Priorat el projecte s’entén de manera especialment unànime com un element contrari i incompatible amb el model econòmic desenvolupat les darreres dècades, basat en el paisatge, l’agricultura a petita escala, la transformació agroalimentària i el turisme rural.
A la comarca la línia de tren R15 no funciona des de fa mesos i els pobles passen hores i dies sense llum quan hi ha inclemències meteorològiques. En aquest context, polítics com Carles Brull, alcalde de Falset, i Sergi Méndez, president del Consell Comarcal, destaquen el contrast que suposa que una línia MAT, promoguda pel ministeri de Transició Ecològica, travessi una comarca que té una candidatura per incorporar el Priorat dins la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la qual està implicada un altre ministeri, el de Cultura. Consideren que la infraestructura ho pot posar en risc.
El recorregut actual de la línia travessa una llengua del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades
A la Terra Alta, les al·legacions i les crítiques al projecte s’enfoquen al rebuig de la planificació energètica que obrirà la porta a la massificació eòlica que la comarca ja pateix. El president del Consell Comarcal, Joan Aubanell, es mostra solidari amb les comarques interessades, el Tarragonès i la Ribera d’Ebre, i valora la conveniència de diversificar l’activitat econòmica de la comarca, però critica que “al cap i a la fi, el problema és el mateix: passen infraestructures que no ens deixen profit, a més de la manera de fer”.
A la Ribera d’Ebre, que té més vocació comercial, i que, de fet, espera convertir-se en un epicentre europeu de la intel·ligència artificial amb la possible inversió milionària en una gigafactoria de dades impulsada per Telefònica, l’ambient és més favorable al projecte. Així ho reconeix el president del Consell Comarcal, Francesc Barbero, que explica que la voluntat de l’administració local és consolidar el sector a la comarca i reconeix que “això implica tenir energia”. Tanmateix, alerta que el projecte “no pot ser a costa de l’entorn”.
La crítica també se centra en la governança del projecte i la participació pública en la presa de decisions, ja que es finança a través de la factura de la llum. Segons Jordi Jumilla, un dels portaveus de la Plataforma No a la MAT, el procés s’ha gestionat “informant els ajuntaments de manera fragmentada, mostrant només l’afectació dins cada terme municipal i sense posar sobre la taula la magnitud global fins a la publicació oficial”. Això ha impedit que la ciutadania —i fins i tot les propietats afectades— coneguessin amb antelació el traçat i els detalls tècnics.
Fins i tot, en casos com el de Massalió, al Matarranya, on, malgrat la signatura d’un conveni amb l’empresa pel qual l’ajuntament ha de rebre 60.000 euros a canvi de mostrar la seua conformitat amb la posada en marxa de la línia, bona part del veïnat no ha estat consultat ni se n’ha assabentat. A parer de la plataforma, aquesta mala gestió en l’accés a la informació, participació del públic en la presa de decisions, incompleix el Conveni d’Aarhus de 1998 per garantir aquests drets fonamentals en matèria ambiental. A més, Jumilla afegeix que no tota l’energia que circula per la xarxa prové de fonts renovables.
En defensa de les comunitats energètiques
Més enllà dels impactes i de la denúncia per part de la Plataforma No a la MAT de la gestió del procés administratiu, les entitats i organitzacions denuncien que la MAT representa un model caduc que perpetua, sense gaires beneficis, el sacrifici verd que propicien les comarques tarragonines. “Continuem sacrificant zones rurals apartades dels llocs de consum per alimentar-los”, critica Xavier Jiménez. El president de Geoec-EdC ofereix un exemple en el qual emmirallar-se: Alemanya. Allà, assegura, “des de 2021, el 60% de la potència renovable que s’hi produeix, 100.000 mW, prové de comunitats energètiques locals”. A parer seu, Catalunya podria aprofitar les prop de 30.000 hectàrees industrials, infraestructures viàries i altres espais antropitzats per generar energia renovable seguint aquest model.
“Continuem sacrificant zones rurals apartades dels llocs de consum per alimentar-los”, critica Xavier Jiménez, president de Gepec-EdC
L’oposició del territori critica que es normalitzi el mateix esquema de mercantilització que desplaça els costos i les pressions cap al territori i externalitza els beneficis, sense abordar les desigualtats estructurals del sistema energètic. A parer seu, la Generalitat no està apostant pel model de comunitats energètiques locals, properes als llocs de consum i que garanteixin la sobirania energètica.
Per Red Eléctrica, un model en què les línies de molt alta tensió haurien de tenir un paper més residual o testimonial és una possibilitat “ilusa”, perquè “les línies són necessàries per transportar aquesta electricitat”. Tant la direcció general d’Energia com el grup parlamentari del PSC asseguren que la línia sí que és coherent amb el model descentralitzat que proposa la llei, en la mesura, asseguren els socialistes, “que facilita la integració de les energies renovables produïdes en diferents punts del territori i millora la robustesa del sistema elèctrica”.
Sergi Saladié, geògraf especialitzat en energia i membre del Grup d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la Universitat Rovira i Virgili, posa en dubte la necessitat de subministrament que justifica el projecte. El consum elèctric ha disminuït un 20% els últims deu anys a la demarcació de Tarragona i, a escala general, la demanda energètica està, de la mateixa manera, un 20% per sota de la prevista per part del Plan Nacional Integral de Energia y Clima (PNIE) i el PROVENCAT. Aquestes dades qüestionen l’argument de la descarbonització de la petroquímica, ja que, segons Saladié, no hi hauria una necessitat objectiva d’importar energia d’Aragó cap a Catalunya en els propers anys, tenint en compte que la demanda ha disminuït i que no hi ha hagut problemes de subministrament amb les xarxes actuals.
Sergi Saladié, geògraf especialitzat en energia, posa en dubte la necessitat de subministrament que justifica el projecte
A aquests factors, el geògraf hi afegeix la recessió econòmica provocada, entre altres, per la geopolítica internacional, que -defensa- desenvocarà en una nova baixada del consum. D’aquesta anàlisi, Saladié, desplega la hipòtesi que un dels objectius reals del projecte sigui donar sortida a excedents de generació de l’Aragó i facilitar exportacions, especialment cap a l’Estat francès en determinades franges horàries, i eventualment cap a altres mercats europeus. A més, posa el focus en la tramitació urbanística, ja que tot i que la legislació del sector elèctric qualifica la xarxa com a sistema general, els plans d’ordenació urbanística municipal (POUM) dels ajuntaments no tenen previstos la infraestructura. Per tant, la decisió queda a les mans d’una interpretació administrativa d’interès públic que permetria resoldre-ho amb informes menys garantistes.
Les respostes i les conclusions sobre si el projecte és o no d’interès públic, s’haurien de deliberar en un debat social que no s’ha plantejat, segons les entitats i les administracions locals. Aquestes darreres, així com els propietaris afectats, mantenen contactes i comparteixen informació i parers amb Red Eléctrica i la Generalitat, malgrat que sense gaire marge de decisió més enllà de les al·legacions per modificar un projecte davant el qual no s’ofereix més alternativa que la realització.
La Plataforma NO a la MAT es mostra disposada i preparada a escalar la qüestió a la vida judicial
Fins el dia d’avui, fonamentant-se en la mateixa normativa legal que sotmet la construcció de la infraestructura al procés legal, aquest està previst que continuï amb l’emissió d’una declaració d’impacte ambiental que, en cas de ser favorable, faria avançar el procediment administratiu cap a l’atorgament de les autoritzacions administratives necessàries, entre elles la declaració d’utilitat pública, imprescindible per possibilitar expropiacions o imposar servituds de pas.
En aquest cas, la Plataforma NO a la MAT es mostra disposada i preparada a escalar la qüestió a la vida judicial. Des de les comarques que més s’hi oposen, conscients de la dificultat d’aturar el projecte, es demana que, en cas que prosperi, es tingui la màxima sensibilitat i responsabilitat possible amb el territori i generi incentius en termes socioeconòmics i industrials.
