“Vivim amb angoixa i por. Tot el que han promès no ho han fet. Estem netejant i ordenant el lloc i ajudant-nos entre totes les que no tenim papers, però no tenim res.” Així s’expressa Drogba, de 35 anys i provinent de Guinea Conakry, durant una concentració aquest 8 de juliol al matí a les portes de l’edifici del Viver, seu administrativa de l’Ajuntament de Badalona. És un dels quinze residents de la nau industrial del carrer del Progrés que en l’acció sostenen cartells reivindicatius i criden contra l’alcalde de la ciutat del Barcelonès, Xavier Garcia Albiol. Els acompanyen una vintena de representants d’entitats com Badalona Acull o Papers per a Tothom, que els donen suport des de fa mesos. La nau en perill de desnonament està situada al número 164 del carrer del Progrés i és propietat de la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb). El jutjat de primera instància número 6 de Badalona ha fixat el 22 de juliol com a dia de llançament, però l’advocada que defensa els qui hi habiten, Sònia Olivella, del despatx Baula Advocacia, fa mesos que treballa per aconseguir la suspensió.
El primer pas l’ha fet per mitjà dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Badalona. Els informes de vulnerabilitat haurien de ser raó suficient per posar fre judicial al desnonament i guanyar temps. Així i tot, en el cas de Badalona els informes han trigat a arribar. Carles Sagués, representant del Grup de suport als habitants de la Nau de Progrés, assegura que “es van comprometre a entregar els informes de vulnerabilitat en quatre o cinc dies, havien passat 25 dies i encara no els havien fet, però precisament aquest matí l’advocada ens ha comunicat que els acaba de rebre”. Sagués, que parla amb nosaltres el matí del dia 8, no amaga la indignació pel redactat dels informes. “Teníem la sospita que tot plegat es retardava per raons polítiques, però no esperàvem trobar-nos amb un informe de vulnerabilitat que no compleix amb els estàndards, no parla de les persones sinó de l’edifici, sembla ben bé que s’hagi fet no tant per col·laborar i estar al costat dels necessitats sinó per anar a la contra i justificar que siguin expulsats. Si aquestes persones no són vulnerables no sé qui ho és, de vulnerable”, es lamenta. Malgrat tot, a l’últim paràgraf de l’informe s’afirma textualment que “les persones incloses en la relació facilitada pel representant legal de la part demandada es podrien considerar vulnerables”.
El servei de premsa de l’Ajuntament de Badalona, a preguntes de la Directa, ha resumit el seu posicionament en una breu explicació de dues línies: “El treball que fan els serveis socials amb aquesta qüestió és el mateix que fan amb tots els veïns i veïnes de la ciutat que ho necessiten, es tracta d’un treball tècnic que depèn de cada cas de manera individual”. No han sabut concretar si el consistori ha previst una actuació d’urgència en cas que s’executi el desnonament del 22 de juliol.
Vuit grans assentaments
Aquesta finca i d’altres properes eren la seu d’indústries que van tancar fa dècades, fa anys que no tenen cap ús i estan atrapades dins d’un pla urbanístic empantanat des de la crisi del 2008. A l’atrotinat immoble hi viuen regularment més de setanta persones, que de mica en mica han condicionat l’espai reparant les goteres, segellant els grans finestrals per evitar corrents d’aire fred a l’hivern i desplegant instal·lacions d’aigua i llum que hi facin la vida més digna. D’entre les residents, n’hi ha que s’han especialitzat a posar endolls i bombetes, d’altres en fusteria o lampisteria. Tota la nau és un gran trencaclosques de plafons de fusta que fan d’envans separadors i dibuixen un petit poblat de barraques. Hi tenen tres dutxes, un parell de cuines comunitàries i extintors distribuïts per tot arreu. Els desaigües de les tasses de vàter no tenen connexió amb el clavegueram general i això ha esdevingut un dels grans hàndicaps de l’espai. Per a solucionar-ho, el Grup de suport als habitants de la Nau de Progrés va fer un acapte solidari i va contactar amb una empresa de lavabos portàtils. Setmanes més tard, però, l’Ajuntament de Badalona ordenava a la brigada municipal la instal·lació de cinc pilones d’acer als accessos de la fàbrica per impedir que hi poguessin entrar o sortir els camions que buidaven els dipòsits dels WC.
A l’atrotinat immoble hi viuen regularment més de setanta persones, que de mica en mica han condicionat l’espai reparant les goteres, segellant els grans finestrals per evitar corrents d’aire fred a l’hivern i desplegant instal·lacions d’aigua i llum que hi facin la vida més digna
Aquest assentament de població es va fer més gran després de l’incendi mortal de la nau del carrer de Guifré del desembre de 2020, que va llevar la vida a cinc persones –dues d’elles setmanes més tard a l’hospital– i encara més quan, a mitjans de juny, el consistori badaloní va fer fora d’hostals i albergs a una quarantena de supervivents d’aquell sinistre. Segons ha pogut comprovar la Directa, entre els barris del Gorg i Sant Roc actualment hi ha un mínim de vuit naus industrials amb campaments de barraques en el seu interior, amb una població conjunta d’unes 400 persones. Drogba, des de la nau de Progrés, ens parla amb fermesa. “Alguns dels nostres companys van morir a la nau [en referència a l’immoble del carrer de Guifré] i ara ens voleu deixar al carrer una altra vegada? Senyor Albiol, deixi a la gent viure i que es guanyi la vida amb uns pocs euros de la ferralla que recull. On anirem si ens fan fora? El que vol l’alcalde és que ens dediquem a robar per sobreviure?”, conclou.
“Una via molt clara per frenar aquesta aberració és que l’alcalde Garcia Albiol o la consellera de Drets Socials Violant Cervera es dirigeixin a la Sareb i li reclamin que per una qüestió de responsabilitat social deixin sense efecte la demanda i que aquestes persones puguin continuar allà perquè l’administració no pot oferir-los una alternativa”, posa sobre la taula Carles Sagués. El diumenge 18 de juliol a les sis de la tarda s’ha convocat una manifestació a la plaça de la Vila de Badalona amb aquest objectiu: apel·lar a la responsabilitat de les administracions per frenar el desnonament.
Cinc morts sempre presents
El vespre del 9 de desembre de 2020 saltava l’alarma per un incendi de grans dimensions en una nau del carrer de Guifré de Badalona. L’immoble s’havia convertit des de feia anys en lloc de residència habitual de centenars de persones en situació precària. Desnonades, a l’atur, sense cap ajuda pública i sota l’amenaça de la llei d’estrangeria: eren quatre dels factors determinants de la seva vulnerabilitat. Desenes d’elles van quedar atrapades per les flames i el fum. Suplicaven auxili des de la teulada i algunes van optar per llançar-se al buit. El desenllaç va ser de quatre persones mortes per les ferides i l’asfíxia, i una cinquena en seu hospitalària –mesos més tard– quan va contraure la COVID-19. Tenien nom i cognom: Baye Gueye, Mame Thierno Wagne, Boubacar Hanne, Fatoumata Drammeh i Djoulde Allah. Les supervivents van denunciar un tracte “denigrant i temerari” per part de la policia local i els Mossos d’Esquadra, que les van encerclar i identificar de nit i enmig d’un descampat i van trigar hores a oferir-los mantes, beguda i menjar.
El govern de la Generalitat va decretar l’11 de desembre com a dia de dol oficial i va assignar una partida pressupostària d’emergència per ajudar les víctimes. Sis mesos més tard, els assentaments precaris han crescut i l’ajuda institucional gairebé ha desaparegut. A Badalona, això sí, es manté la solidaritat d’una part del veïnat. En una carta dirigida a Xavier Garcia Albiol i al regidor de Serveis Socials Miguel Jurado des del Grup de suport, se’ls reclama “que tinguin en compte les conseqüències de tota mena, principalment humanitàries, facin un canvi d’actitud, es posin al costat de qui ho necessita i, tenint en compte que l’administració no ha estat capaç d’oferir cap alternativa, facin tot el que estigui a les seves mans per a garantir que aquestes persones puguin continuar a l’espai que habiten”.
