Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"És indignant que vinguin més policies que bombers quan crema una fàbrica com aquesta"

La 'Directa' recull algunes veus de supervivents de l'incendi del barri del Gorg de Badalona, que denuncien l'actuació de l'alcalde Xavier García Albiol i el tracte rebut. El foc s'ha extingit a mitja tarda i encara no es pot donar un balanç definitiu de víctimes. Per ara, s’han confirmat tres persones mortes i dues en estat crític d’entre la quinzena de ferides. Entre les persones que vivien a la nau, hi havia persones amb estatus de refugiat i diversos menors d'edat

La fàbrica abandonada incendiada al barri del Gorg de Badalona / Jesús Rodríguez

Entre la comunitat senegalesa supervivent de l’incendi a la fàbrica abandonada al barri del Gorg de Badalona, on vivien més de 150 persones, regna la indignació. Quan el foc encara no està del tot apagat i es desconeix el nombre de víctimes (per ara s’han confirmat tres morts i dues persones en estat crític d’entre la quinzena de ferides), algunes veus denuncien negligència en la manera d’actuar des que es va declarar el foc. Una d’aquestes veus és la de Fatu, de 23 anys, que amb llàgrimes als ulls recorda com els seus companys saltaven al buit des de les finestres i des de la terrassa. “És indignant que vinguin més policies que bombers quan crema una fàbrica com aquesta”, crida emocionada mentre davant seu circulen les autoritats de la Generalitat de Catalunya envoltades de guardaespatlles. La fan fora de la zona al·legant raons de seguretat i un equip de la Creu Roja li ofereix un lloc on dormir. Un home que també era a l’edifici es lamenta que s’hauria pogut apagar el foc si hi hagués hagut aigua corrent a l’edifici, “jo tinc un vídeo gravat des del pis de dalt, quan l’incendi només estava a la planta baixa”. La majoria dels testimonis han accedit a parlar amb la Directa mostrant una certa por i des de l’anonimat. En relació a les tasques de salvament i extinció, el sotsdirector operatiu de Bombers David Borrell ha explicat que “en donar-se l’alerta, la prioritat va ser salvar les persones que s’abocaven per la façana i que s’estaven al terrat: se’n van rescatar una trentena. Al llarg de la nit, les tasques es van centrar en l’extinció de l’incendi”.

A tot l’entorn de la nau sinistrada, a la confluència del carrer Tortosa i Guifré, hi ha gent deambulant que ho ha perdut tot; la roba, la documentació o la targeta sanitària. Entre els que va viure els moments més difícils asseguren que el foc podria tenir el seu origen en una espelma, però també recorden que el precari cablejat elèctric propagava el foc. Afegeixen, que una estona abans de l’incendi, va marxar la llum. “Els cables s’anaven encenent i anaven propagant el foc cap a la planta de dalt”, explica un noi que va poder escapar-ne in extremis. Els Bombers diuen que s’està investigant l’orígen del foc. De moment, a l’oficina municipal, serveis socials ofereixen roba i menjar a les persones afectades.

Part posterior de la fàbrica incendiada a Badalona |Jesús Rodríguez

 

L’estigma i el racisme també planen a la zona. Un home de 35 anys del Senegal explica que tem per la vida de la seva cunyada, que ningú localitza des d’ahir, i assenyala l’alcalde Garcia Albiol com a instigador de l’exclusió social dels habitants de la fàbrica: “Mesos enrere, vam veure com Albiol venia amb policies a amenaçar-nos en fer-nos fora de la casa i això ens fa pensar que podria haver estat provocat”. Fatu també destaca la circumstància de l’estigma i reivindica que “tots nosaltres encara que tinguem aquest color som iguals que vosaltres”. Un altre home de 30 anys, també del Senegal, explica com la majoria de la gent de la fàbrica vivia de recollir ferralla o de la venda ambulant i que hi havia molta pressió de la Guàrdia Urbana i el Cos Nacional de Policia espanyola en el perímetre de la finca, amb controls de documentació per aplicar la llei d’estrangeria. El mateix alcalde Albiol ha reconegut que ahir, quinze minuts abans de l’incendi, s’estava efectuant un d’aquests operatius al voltant de la nau sinistrada.

 

De fet, l’exalcaldessa Dolors Sabater ha explicat que els “preocupa i indigna” la manera com s’ha tractat les persones supervivents, “d’una forma que no té res a veure amb els protocols d’incendis”. “Les van apartar, envoltades de molta policia -BRIMO i ARRO-, sense cap mena d’assistència social durant tres hores i feia molt fred. Un tracte policial en comptes d’humanitari”, lamenta Sabater. Des de Guanyem Badalona, que quan estava al Govern municipal va intervenir a la nau –en contrast amb les afirmacions d’Albio,l que ha assegurat que hi vivien “persones conflictives” que creaven “problemes”–, han volgut recordar que hi havia molta diversitat i també hi vivia “molta gent que no generava conflictivitat veïnal”. L’exalcaldessa ha confirmat que entre les persones que residien a la nau n’hi havia que tenien l’estatus de refugiat i també diversos menors d’edat.

Entre les persones que s’han apropat als voltants de la nau, hi ha Lamine Sarr, membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que ho considera un “crim d’estat”. “Hi ha negligència per part de les administracions. Hem vist que la ciutat està plena de llum, que s’inverteixen molts diners per fer lluir la ciutat durant Nadal, i mentrestant hi ha persones malvivint en una nau i ningú els ajuda. No és un accident, perquè s’hagués pogut solucionar. La gent que hi viu, no tenia cap altre sostre”. En aquesta línia es manifesta en Salvador, un veí originari de Guinea Equatorial: “Hi viuen famílies que no tenen papers, que no tenen oportunitats, per aconseguir un futur. Molts dels negres que viuen a llocs així és perquè no troben cap altra oportunitat. Per viure has de trobar una feina i aquí no ens donen papers i ens tracten com a merda”. Entre periodistes, una noia denuncia que tenen vídeos gravats on Albiol els diu que són “assassins, violadors, morts de gana, però en cap moment pregunta si necessitem una mascareta. No necessitem mascareta perquè som immunes o els nostres morts no valen res?”, es pregunta.


Les entitats responen

Les entitats socials de Badalona han criticat “el discurs deshumanitzador i d’odi del PP d’Albiol” i alerten de la possibilitat que l’Ajuntament abandoni les persones afectades. Des de la Xarxa Solidària de Badalona denuncien la situació a la qual “les administracions públiques han abocat les persones en situació de pobresa i especialment les migrants”. A partir de les 11 h del matí, han obert un punt de recollida al Casal Antoni Sala i Pont, al carrer Güell i Ferrer 104, per rebre donacions de menjar, roba d’abrigar, mantes i altres aportacions.

A la tarda, dinou entitats i col·lectius de Catalunya -com PAH catalanes, SOS Racisme, Fundació Arrels, Tanquem els CIE o l’Aliança contra la pobresa energètica (APE)- han fet públic un comunicat en què assenyalen un “sistema capitalista, classista i racista que vulnera els drets econòmics, socials, culturals de les persones migrades” com a causa directa del que ha succeït a Badalona. Tot i que assenyalen “com a còmplices necessaris, per acció o omissió, els responsables de les administracions”, en primer lloc, apunten a l’Ajuntament de Badalona i al seu alcalde Xavier García Albiol “per promoure els discursos d’odi i la xenofòbia envers una part de la població, desviant el focus d’atenció”. Dins el text denuncien el racisme institucional, la precarietat habitacional, la pobresa energètica i la vulneració de drets.