No podem pensar que una única estratègia pot erradicar el VIH per si sola. Històricament, cap ha estat capaç de fer-ho (abstinència sexual, fidelitat, condó, prova, tractaments antiretrovirals com a prevenció, càrrega viral indetectable i un llarg etcètera). La PrEP no en serà l’excepció. I el que encara és més important: tampoc podem pensar que erradicar una epidèmia no significa, en primer lloc, eliminar les altres epidèmies estructurals que la sostenen (les desigualtats en salut, la serofòbia, el masclisme, el racisme, la LGTBI-fòbia, la pobresa estructural, el classisme, etcètera). El VIH és una epidèmia global que no pot tenir respostes exclusivament centrades en les conductes individuals, sinó que s’han de pensar i articular respostes que també tinguin en compte els processos socioculturals i polítics que les envolten, les construeixen i les legitimen.
Seria ingenu pensar que en una societat com la nostra, amb greus mancances en polítiques de salut pública, una única estratègia pot erradicar el VIH. És obvi que la PrEP contribueix a reduir noves infeccions en grups poblacionals sobreexposats al VIH. Però la qüestió és: aquestes persones que formen part d’aquests grups (definits pel risc epidemiològic i no per les seves necessitats específiques) tenen (o tenim) els seus drets sexuals garantits? La resposta és no. Perquè els drets sexuals puguin ser garantits es requereix un esforç de polítiques valentes i ètiques (i econòmicament sostingudes). La promoció de la salut sexual integral, que no s’està realitzant al nostre país, no és un fet anecdòtic, és una peça clau per entendre cap a on hem de dirigir la nostra mirada.
L’evidència ens demostra que sols l’anomenada prevenció combinada (combinar estratègies biomèdiques, comportamentals i estructurals) ens podria apropar a reduir sostingudament les noves infeccions. La prevenció combinada significa implementar l’educació sexual al currículum escolar de les escoles, significa fer efectives (amb dotació tècnica i econòmica) les lleis que lluiten contra la LGTBI-fòbia i les violències masclistes contra les dones, i significa posar en marxa el pla nacional contra l’estigma del VIH, però també significa garantir la salut universal a totes les persones independentment de la seva nacionalitat
i situació administrativa (cosa que en aquest país tampoc passa).
Erradicar el VIH significa posar les persones, i no els virus, al centre. I suposa preocupar-se per les situacions de cronicitat, precarització i deteriorament de la qualitat de vida de les persones que viuen amb el VIH. Erradicar el VIH significa trobar espais de veritable reducció de riscos i danys per a les persones que utilitzen drogues, sigui quina sigui la droga i la via. Significa, per exemple, fer polítiques per promoure l’autonomia, l’apoderament i la capacitat de triar (sigui quina sigui l’elecció) en tot allò que estigui relacionat amb la cura de la salut sexual. El que s’ha d’erradicar ja és l’estigma.
