Hi ha un racó al bell mig del barri del Raval de Barcelona on creixen papaies. A final de l’estiu del 2024, el primer any que van donar fruit, l’Ana, del col·lectiu de Putes Llibertàries del Raval, compartia la bona nova ensenyant un dels dos papaiers curull de fruits verds, i reia explicant com estaven de bones les papaies que ja havien collit. En els últims anys, a banda de gaudir la fruita, ha estat l’ànima de l’Àgora Juan Andrés Benítez, un espai comunitari ocupat el 2014 per veïnes del Raval, sobre el qual hi ha una amenaça de desallotjament, dijous vinent. Aquests dies les veïnes organitzen la resistència de l’últim espai ocupat que queda al barri.
El veí que dona nom a l’espai va morir apallissat per un grup de Mossos d’Esquadra allà davant, al carrer Aurora, la nit del 5 al 6 d’octubre del 2013, i un any després es va ocupar el solar buit i en runes en el marc de la campanya Justícia Juan Andrés. Des de llavors s’ha anat omplint de vida i avui és un jardí en un barri mancat d’espais verds, un espai obert pel veïnat i també el lloc de trobada de diversos col·lectius. S’hi fan assemblees, xerrades, àpats comunitaris, celebracions… però no festes ni concerts nocturns, perquè es prioritza la bona relació amb el veïnat.
El veí que dona nom a l’espai va morir apallissat per un grup de Mossos d’Esquadra allà davant, al carrer Aurora, la nit del 5 al 6 d’octubre del 2013
El passat 29 d’abril una comitiva judicial va aparèixer al carrer Aurora del Raval de Barcelona amb una ordre de desallotjament sense que ningú l’esperés. Tot i això, una crida urgent va acabar aplegant un centenar de veïnes del barri i va aconseguir que es posposés fins al 14 de maig.
El 2018 l’Àgora ja va patir un intent de desallotjament per part del llavors propietari, Triquell y García SL, que estava embargat pels seus deutes i després de mesos de campanya va acabar retirant la demanda. La propietat del solar ha acabat en mans de la Sareb —l’entitat creada pel govern espanyol per absorbir els actius immobiliaris de la banca rescatada—, que va iniciar un nou procés sense notificar les persones que representaven l’Àgora a l’anterior causa judicial.
El mateix dia de l’intent de desallotjament es va convocar una assemblea a l’Àgora per posar en marxa la campanya de resistència, amb una festa el diumenge 9, una manifestació el dimarts 12, i una acampada el dimecres 13 per esperar la comitiva judicial des de dins de l’espai. Iñaki Garcia, membre del Lokal i un dels portaveus de la campanya, destaca la resposta, amb més de 1.800 signatures de suport recollides en un parell de dies, i assemblees que han aplegat un centenar de persones.
Un espai al servei del barri
“L’ocupació de l’Àgora va ser recuperar un espai mort, ple de brutícia i inútil, per donar-li vida com a servei al barri, i aquest valor simbòlic ha fet que es respecti molt l’espai per part tothom”, assegura Garcia. “Al Raval hi ha molt pocs espais verds, i aquest és verd, ben cuidat, lliure, accessible, autoorganitzat, i durant 12 anys hem demostrat que això és possible”, afegeix. La gestió no ha estat exempta de conflictes, “però s’han solucionat amb l’ordre propi de la gent: “L’Àgora és una mostra que, si la gent es fa seu un espai, el valora molt més que si no participa, si no és propi”, remarca.
Per l’Ana, l’Àgora és un espai on molta gent pot trobar el respecte que sovint no troba a la societat, “un respecte que es guanya respectant”, diu. “La gent no està acostumada que la respectin, i que aquí es respecti tothom es valora molt”, afegeix Iñaki Garcia.
Per l’Ana, activista de Putes Llibertàries, l’Àgora és un espai on molta gent pot trobar el respecte que sovint no troba a la societat, “un respecte que es guanya respectant”, diu.
L’Àgora, explica l’activista de Putes Llibertàries, fa una funció que el barri necessita, des de l’autogestió i entenent la realitat del Raval: “el barri té moltes mancances, però la més gran és la cura, i aquí es cuida un espai per les persones”. “Totes necessitem l’Àgora, els col·lectius, les veïnes del barri, però sobretot la gent que no té una llar”, reivindica. “A vegades l’Àgora és un lloc on venir a plorar, perquè el carrer és molt dur i no s’hi pot plorar, però aquí sí i ningú et molestarà”, continua.
Els hules colorits que cobreixen les taules repartides per l’espai també són importants. “Potser tu tens una taula i unes estovalles, però hi ha gent que no, i per qui no les té són coses petites però importants, poder venir aquí a menjar a una taula i tenir un lloc on escalfar-te menjar”, remarca l’Ana.
Elena Martín, del Sindicat d’Habitatge del Raval, és també portaveu de la campanya, i després d’una assemblea del Sindicat celebrada a l’Àgora, explica que és “l’últim espai de resistència autogestionat al barri”. “I no només ha tingut una gestió impol·luta, sinó que aquí s’educa a la gent”, destaca, i detalla: “Aquí la gent s’acostuma a conviure, a respectar les normes d’un espai, a fer les coses d’una altra manera, i això té un valor molt alt”.
Pressió a la Sareb i a l’Ajuntament
Després de l’intent de desallotjament, Martín va ser una de les veïnes que va acudir a l’audiència pública del districte per reclamar una resposta a l’Ajuntament. El regidor Albert Batlle va respondre que el consistori vol negociar amb la Sareb el futur del solar, però davant les preguntes que se li van plantejar, va esclarir que no comptaven amb les veïnes que participen de l’Àgora en la taula de negociació. Aquesta setmana, però, responsables del districte han comunicat a les veïnes que han demanat a la Sareb que no executi el desallotjament.
“Si es perd l’Àgora, el barri i la ciutat perden un espai que tothom ha pogut utilitzar quan li ha fet falta, i possiblement no tornarem a tenir un espai com aquest”, remarca Iñaki Garcia
“L’Ajuntament no ho fa per amor a l’Àgora, sinó perquè veuen la força que tenim, que en liarem una de grossa, i no volen merder a un any de les eleccions”, assegura l’activista del sindicat d’habitatge. “I aquesta petició tampoc és garantia de res perquè el procés judicial està en marxa”, remarca.
“Si es perd l’Àgora, el barri i la ciutat perden un espai únic que tothom ha pogut utilitzar quan li ha fet falta, i possiblement no tornarem a tenir un espai com aquest”, remarca Iñaki Garcia.
La memòria de Juan Andrés Benítez
Les tres activistes destaquen el pes simbòlic de l’espai. En una assemblea el passat dimecres també ho feia una activista de Raval Rebel: “Hem de recordar que aquest espai existeix perquè aquí van matar un veí del barri, que podria haver estat qualsevol de nosaltres”.
La lluita arran de la mort de Juan Andrés Benítez va ser una resistència al barri. Els Mossos, que van acudir-hi per respondre a un conflicte veïnal la nit del 5 al 6 d’octubre, van colpejar Benítez durant deu minuts fins a provocar-li la mort. El teixit veïnal que es va organitzar després dels fets reivindicava que això va passar perquè era veí del Raval, on la violència policial està més a l’ordre del dia que en altres territoris.
El teixit veïnal que es va organitzar després de la mort de Benítez reivindicava que va passar perquè era veí del Raval, on la violència policial està més a l’ordre del dia que en altres territoris.
La principal prova del crim van ser els vídeos que van gravar veïnes des dels seus balcons, i que es van negar a esborrar quan els ho va demanar la policia l’endemà. La lluita va aplegar col·lectius molt diversos, i va aconseguir que l’homicidi no quedés impune, tot i que un pacte judicial va permetre als mossos implicats evitar la presó a canvi d’acceptar la condemna.
“Aquest conflicte en aquest moment té un significat especial perquè el regidor del districte, Albert Batlle, era el responsable de la policia durant el judici, i va permetre que no fossin expedientats i poguessin continuar exercint després de complir la condemna d’inhabilitació”, recorda Elena Martín.
“A vegades de les llàgrimes i el dolor en surten coses boniques”, apunta l’Ana, de Putes Llibertàries: “El Juan Andrés no ho va poder veure, però ens ha deixat una cosa molt bonica, que és l’Àgora, i la seva memòria sempre estarà viva aquí”.
