El president dels Estats Units, Joe Biden, i el cap de la diplomàcia europea Josep Borrell s’han manifestat amb duresa contra el president rus Vladímir Putin des de l’inici de l’atac rus contra Ucraïna. S’han fet servir expressions com “anirem a per ell”, “ofegarem les empreses i l’economia russa” o “aplicarem sancions mai vistes”. A l’hora de passar a l’acció, però, dos elements estructurals de l’economia globalitzada han diluït les contundents proclames polítiques: la dependència europea del gas rus i la forta exposició de la banca i les corporacions occidentals per la seva participació accionarial en les gasístiques russes.
El comissari europeu del Mercat Interior i Serveis Thierry Breton va confirmar tres setmanes després de l’inici dels bombardejos que el conjunt dels països de la Unió Europea desemborsaven cada dia uns 800 milions d’euros als comptes corrents de les gasístiques Gazprom, Rosneft i Novatek, les principals que controla el Kremlin, incrementant fins i tot en un 25 % els ingressos diaris que rebien de la zona comunitària abans de la guerra. La paradoxa, però, és que amb aquestes transaccions no només hi guanyen l’estat i les oligarquies russes, també un llarg llistat de petrolieres i bancs occidentals que operen des dels districtes financers de la City de Londres, la Défense de París o el Manhattan novaiorquès.
Els països de la UE desemborsen cada dia uns 800 milions d’euros als comptes de les gasístiques russes
Gazprom és l’empresa més poderosa i coneguda de l’entramat d’extracció i comercialització de gas rus. Té els seus orígens en el Ministeri de la Indústria del Gas de l’antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, però és a partir de l’any 1993 que les seves accions es van posar a la venda en el marc d’un mecanisme de privatització. L’estat rus va arribar a perdre la majoria accionarial de l’empresa. Tot i això, amb l’arribada de Putin al Kremlin, altres dues gasistes russes, Rosneftegaz i Rosgazifikatsiya, van adquirir les accions suficients de Gazprom per superar el 50 % i tornar a prendre el control del seu consell d’administració. Malgrat tot, Gazprom té des de fa anys un estrany company de viatge en el repartiment de dividends: The Bank of New York Mellon (BNY Mellon). Amb el 26,9 % de les seves accions, aquesta entitat bancària de Nova York fundada l’any 1781 i que pertany a la llista dels trenta bancs nord-americans “massa grans per caure” (too big to fail, en la seva denominació en anglès), està fortament exposada davant de qualsevol inestabilitat en l’activitat de Gazprom. El seu conseller delegat, Todd Gibbons, deixarà el càrrec aquest 2022 i el substituirà Robin Vince, fins ara vicepresident de l’empresa i amb 26 anys d’experiència a la controvertida Goldman Sachs. El president no executiu de BNY Mellon és Joseph Echevarria, director de la farmacèutica Pfizer i membre del Consell d’Exportació del President, un organisme assessor que es reuneix a la Casa Blanca i que ha tingut un paper decisiu en les polítiques econòmiques globals dels governs de Barack Obama, Donald Trump i Joe Biden. Cal recordar, a més, que Gazprom té camps d’extracció de gas a Veneçuela, l’Índia i Algèria, que inclouen convenis i acords de participació econòmica amb els governs locals. Una fallida de Gazprom comportaria efectes en cadena en l’economia i en centenars de milers de llocs de treball d’arreu del món.
Els beneficis arriben a un llarg llistat de petrolieres i bancs occidentals que operen a Londres, París o Nova York
Rosneft, la segona mercantil més poderosa de l’imperi gasístic rus, ha estat al centre de la polèmica pel fet que l’expresident alemany Gerard Schröder ostenti el càrrec de president del consell de supervisió de la seva filial alemanya. Anonymous va reivindicar el 14 de març un atac informàtic contra els servidors de la companyia en protesta per la guerra d’Ucraïna, una acció que encara investiga la policia de Berlín i que va suposar la captació de vint terabytes de dades confidencials i la destrucció de la informació continguda a 59 telèfons mòbils propietat de l’empresa. Tot i que el 51 % de les accions de Rosneft són de titularitat estatal, més desapercebuda ha passat la informació que en una destacable segona posició hi trobem el 19,75 % de British Petrolium, la poderosa empresa britànica que opera des de la borsa de Londres i és hereva de la Companyia anglopersa de petroli. Va néixer i es va desenvolupar en territori de l’Iran i els seus actius al país es van nacionalitzar l’any 1951. En el tercer lloc en el rànquing de poder accionarial se situa el 18,93 % de l’empresa QH Oil Investments, una petroliera controlada per l’emir de Qatar.
L’expresident alemany Gerard Schröder té càrrecs importants a la filial de la segona gasística russa
Novatek, la tercera gasística russa amenaçada per les proclames dels líders dels Estats Units i la Unió Europea, manté un 19,4 % accionarial en mans de la petroliera francesa Total, amb qui està associada en alguns dels seus projectes estrella. Com en l’extracció i emmagatzematge de gas als complexos Arctic LNG 2 de la península de Guida i Yamal LNG a la península homònima, tots dos a mig camí entre Sibèria i l’oceà Àrtic. Es dona la paradoxa que les inversions franceses en aquestes infraestructures es van acordar i executar després que Rússia annexionés Crimea el 2014, tot i la vigència del primer paquet de sancions internacionals que ja afectaven directius de Novatek. De fet, segons dades del banc d’inversió Jefferies, el 16% de la producció mundial de gas i petroli de Total té el seu origen en territori rus.
La presència occidental en empreses russes no es limita a les gasístiques. En el cas de la petroliera Lukoil, trobem paquets accionarials controlats pels fons d’inversió BlackRock, The Vanguard Group, GQG Partners (vinculat a Goldman Sachs) o Norges Bank Investment Management (controlat pel govern de Noruega). A més, bancs europeus importants, com el Deutsche Bank o els estatunidencs Citigroup i JP Morgan mantenen forts lligams financers amb Gazprom o Rosneft i des de fa setmanes els seus directius treballen en plans de contingència per evitar impactes futurs de foc amic derivats de les sancions occidentals anunciades.
