Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L’hidrogen verd dona gas al lobby energètic

La crisi que ha desencadenat el conflicte a Ucraïna ha reactivat projectes gasístics com el Midcat, sota l’argument de la transició cap a un model basat en l’hidrogen

La Comissió Europea va descartar el Midcat l’any 2019 per ineccessari. En la imatge, el gasoducte al seu pas pel Vallès / Arxiu

“El Midcat és un dels projectes que creiem que poden ser més interessants per dotar finalment d’una xarxa de gasoductes el conjunt de la geografia europea”. Ho deia el president del govern català, Pere Aragonès, l’11 d’abril, després d’una reunió amb la patronal de les energies renovables francesa a París. I afegia la pinzellada verda: “Com més fonts alternatives d’energia hi hagi, menys dependència hi haurà cap a determinats productors. Però el més important és que el Midcat, que ara servirà per al gas natural, ha de servir per al desenvolupament de l’hidrogen verd en el futur”.

La crisi de subministraments desencadenada pel conflicte amb Rússia arran de la guerra a Ucraïna i la transició cap a un model energètic basat en l’hidrogen verd (aquell que s’obté mitjançant fonts d’energia renovables) són els principals arguments que tant des de Madrid com des de Barcelona es llancen per reivindicar la represa de projectes gasístics abandonats per innecessaris des de fa anys. És el cas del Midcat, un gasoducte impulsat per l’empresa espanyola Enagás. Es tracta d’un conducte de 235 quilòmetres que connectaria Martorell (el Baix Llobregat) amb Barbairan (al departament francès de l’Aude, a Occitània) i que seria la tercera unió gasística internacional de l’Estat espanyol amb Europa. La coordinació dels territoris afectats en la plataforma Resposta al Midcat i el desinterès de la part francesa va fer que la Comissió Europea deixés fora la nova connexió dels projectes d’interès comú –considerats estratègics– l’any 2019, interrompent les obres a l’alçada d’Hostalric (la Selva).

El Midcat vol unir Martorell i Barbairan amb un gasoducte de 235 quilòmetres, actualment paralitzat a Hostalric

A París, el president català semblava exercir de portaveu de l’European Hydrogen Backbone. Aquesta iniciativa, ençapçalada per les principals empreses gasistíques europees –Enagás, Energinet, Fluxys Belgium, Gasunie, GRTgaz, Net4Gas, OGE, ONTRAS, Snam, Swedegas i Teréga–, pretén tenir enllestida una xarxa d’hidroductes de gairebé 40.000 quilòmetres per al 2040, el 69 % dels quals serien gasoductes reconvertits. El 31 % restant seria a través de canonades de nova construcció, reactivant velles interconnexions gasistes, com és el cas del mencionat Midcat. Per fer-lo realitat, s’estimen necessaris entre 43.000 i 81.000 milions d’euros.

“L’European Hydrogen Backbone està sent utilitzada per la indústria i els estats membres com a excusa per a ressuscitar megaprojectes molt controvertits que van ser rebutjats en el seu moment”, recalca l’investigador del CSIC i expert en energia Antonio Turiel. En la mateixa línia s’expressa Josep Nualart, investigador en energia i clima de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG), que també és coautor de l’informe “Hidrogen: la nova panacea? Mites i realitats de les expectatives de l’hidrogen a l’Estat espanyol”, publicat el 2021 per l’ODG i Ecologistes en Acció. “És el lobby gasista el que està pressionant per readaptar les infraestructures existents actualment per al transport de l’hidrogen verd en el futur”, explica Nualart. Segons les dades publicades en el seu informe, l’any 2020 els diferents lobbies de l’hidrogen es van reunir més de 160 vegades amb alts dirigents de la Comissió Europea i van gastar més de 58 milions d’euros en influir l’agenda dels càrrecs europeus. “L’element que marcarà les relacions internacionals en l’àmbit de l’energia en les pròximes dècades serà l’hidrogen, perquè s’està promovent com el vector energètic que ens permetrà descarbonitzar l’economia, sota el mantra del creixement en el qual s’escuda el neoliberalisme”, remarquen les autores de l’informe d’Ecologistes en Acció i l’ODG.

Els lobbies de l’hidrogen van gastar més de 58 milions d’euros en accions de pressió a Europa l’any 2020

A l’Estat espanyol, juntament amb Enagás, són altres empreses energètiques de l’Ibex-35 com Iberdrola, Endesa i Naturgy les que estan encapçalant aquesta campanya a favor de l’hidrògen verd. Entre aquestes tres companyies han sol·licitat gairebé el total de subvencions atorgades per dur a terme la seva transició energètica, proposant una part significativa de les infraestructures necessàries per complir amb els objectius marcats pel Full de ruta de l’hidrogen renovable per a 2030 establert pel govern espanyol.


Verd residual

L’hidrogen (H, a la taula periòdica), avui en boca de mig sector energètic, és l’element químic més lleuger i el més abundant en l’univers. És estrany trobar-lo sol a la natura i normalment apareix en compostos amb altres elements, com el carboni als hidrocarburs o l’oxigen a l’aigua. Un dels factors que el fa tan especial és que, tot i que es pot fer servir com a combustible perquè és altament inflamable, no és una font d’energia primària, ja que per la seva obtenció es necessiten grans quantitats d’energia per poder alliberar-lo.

Actualment, menys de l’1 % de l’hidrogen que es produeix al món té el seu origen en fonts d’energia renovables

Encara que les administracions –europees, espanyoles i dels Països Catalans– i les empreses insisteixen a afegir l’etiqueta verda, el cert és que segons l’Agència Internacional de les Energies Renovables, menys de l’1 % de l’hidrogen que es produeix al món té el seu origen en fonts netes: el 99 % restant s’extreu mitjançant combustibles fòssils. Així, l’hidrogen és marró quan s’obté del lignit; gris, blau
i turquesa quan es fa a través del gas fòssil, i fins i tot rosa, quan per a la seva obtenció s’empra l’energia nuclear. “És rellevant remarcar la idea que l’hidrogen és tan net com ho és la font d’energia que s’utilitzi per obtenir-lo i durant tot el seu procés”, remarquen des d’Ecologistes i l’ODG.

Per les autores de l’informe “Hidrogen: la nova panacea?”, encara que es posa l’accent a garantir la capacitat de generació d’hidrogen verd, l’estratègia que hi ha darrere és que l’Estat espanyol es converteixi en la regió de referència de proveïment per a la resta d’Europa o el territori de trànsit de l’hidrogen que s’importi d’altres regions del planeta. El problema que presenta aquesta solució és que l’hidrogen, de la mateixa manera que els combustibles fòssils, necessita un gran sistema centralitzat i, “per tant, estem parlant dels mateixos impactes que tenen al territori projectes gasístics, parcs solars o eòlics o línies de molta alta tensió”, compara Nualart. Per a l’investigador, és important analitzar en profunditat cada projecte per entendre bé els impactes que pot tenir en el territori, al mateix temps que denuncia la “falta de transparència” que envolta el desenvolupament d’aquesta classe d’iniciatives.

Article publicat al número 546 publicación número 546 de la Directa

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU