La plataforma veïnal Ribera-Salines ha convocat una manifestació aquest dimecres 29 de juny a la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat, tot just davant de l’Ajuntament, on s’hi han aplegat unes 300 persones mentre a l’interior de l’edifici se celebrava el ple municipal del mes de juny. Amb la concentració, la primera d’aquesta mena organitzada per la plataforma, els membres del col·lectiu que defensa la preservació del darrer espai agrícola i natural del municipi, afectat des del 2009 per l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) Ribera-Salines, han volgut fer visible tot el suport transversal que asseguren tenir, amb més d’una trentena d’entitats de Cornellà, el Baix Llobregat i la resta de Catalunya adherides a la campanya.
Un any després de la presentació de la plataforma i uns mesos més tard de la publicació del manifest, s’hi han adherit des d’entitats culturals i educatives, organitzacions sindicals, ecologistes i de la pagesia, fins a col·lectius en defensa del dret a un habitatge digne. Les activistes amb qui hem parlat a l’hort comunitari de La Bardissa, conreat des de fa més d’un any en protesta contra el pla urbanístic que preveu la construcció de 2.497 habitatges a una zona agrícola en actiu, s’han mostrat satisfetes amb l’assistència de manifestants procedents de Cornellà i de la resta de la comarca.
A més, per tal de trobar més suports locals, la plataforma fa xerrades informatives amb la intenció de convèncer les associacions veïnals cornellanenques. Al Baix Llobregat estan enxarxats amb una seixantena d’entitats i col·lectius des de l’abril de 2021. De fet, el 19 de setembre ja van participar en la manifestació contra l’ampliació de l’aeroport del Prat i, el 6 de novembre, a la primera assemblea presencial organitzada per la coordinadora comarcal SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet.
Un hort contra el pla urbanístic
Des de la primavera de 2021 no han aturat l’activitat, centrada sobretot en el conreu de La Bardissa, l’hort comunitari amb el qual pretenen fer obrir els ulls al veïnat. En paral·lel, també han organitzat nombroses activitats, com rutes guiades per la zona afectada pel pla urbanístic o tallers de compostatge i plantades de llavors de verdures i hortalisses amb esplais i escoles. “Hem fet una bona feina pedagògica entre els infants i també entre el veïnat adult”, comenten. “Ha estat un any per assentar les bases i organitzar-nos, per fer visible l’oposició al pla urbanístic i per aprendre i cercar suports”, valoren positivament la trajectòria fins ara.
Per la seva banda, l’alcalde de Cornellà, el socialista Antonio Balmón, ha declarat en diverses ocasions que la zona afectada per l’ARE mai ha estat agrícola i que no es tracta d’un pla urbanístic, sinó d’un “pla social per donar resposta a la demanda d’habitatge de més de 3.000 persones”. Un “ecobarri” segons el mateix alcalde, que pretén recuperar un espai degradat a causa de l’abandonament. “A la nostra ciutat tots els indicadors manifesten que hi ha una important demanda d’habitatge, tal com es constata analitzant les dades del registre de sol·licitants d’habitatge, i les previsions en diferents plans territorials i sectorials també ho indiquen”, continua Balmón, que afirma que un dels principals reptes de l’actual equip de govern municipal és millorar el problema de l’habitatge amb la creació d’una oferta d’habitatge públic accessible, com la prevista a l’ARE Ribera-Salines.
L’alcalde de Cornellà, el socialista Antonio Balmón, ha declarat en diverses ocasions que la zona afectada per l’ARE mai ha estat agrícola i que no es tracta d’un pla urbanístic, sinó d’un “pla social per donar resposta a la demanda d’habitatge de més de 3.000 persones”
Segons l’administració municipal, l’aposta del futur desenvolupament del pla Ribera-Salines ha de permetre desenvolupar la trama urbana de la zona nord-oest, identificar la façana sobre el riu, així com crear un nou àmbit de centralitat urbana entorn de la futura estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i al costat del barri Centre i Riera, que “dinamitzarà aquesta part de la ciutat”. Per a Balmón i el seu equip, és “un sector de creixement de la ciutat on es poden localitzar les reserves de zones verdes, habitatge social i infraestructures que la ciutat necessita de forma equilibrada pel seu desenvolupament”. “Tenint en compte que els sols privats d’aquest projecte representen només un 15% aproximadament, destinant un 80% a habitatge protegit i activitat econòmica, la resta són infraestructures, equipaments i àrees verdes”, assegura Balmón. En aquests darrers anys, des de l’Ajuntament han “considerat oportú revisar els paràmetres i diferents actuacions previstes en el planejament inicial, amb criteris que continuïn garantint la viabilitat del sector i valorant diverses alternatives per a definir el desenvolupament d’importants reserves d’habitatge protegit”, tal com es pot llegir a l’acord adoptat pel ple municipal el 19 de febrer de 2019.
El regidor de Medi Ambient, Claudio Carmona (En Comú-Movem Cornellà), reconeix que hauria de ser un espai “amb molt més aprofitament social, amb espais verds més accessibles i on també pot haver-hi espai per millorar la minsa participació de Cornellà en el Parc Agrari del Baix Llobregat”. Carmona i el seu grup entenen que la producció agrícola en l’àmbit urbà té recorregut i impactes positius per a la comarca i l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot i això, no està d’acord en demanar una moratòria generalitzada sobre plans aprovats per les institucions: “ens genera dubtes, nosaltres el que creiem és que s’ha d’anar cas per cas, i un bon exemple és l’ARE Ribera-Salines”. “Des del primer moment, el nostre grup, en el seu moment ICV-EUiA, va mostrar-se contrari al pla aprovat l’any 2009 i el veiem inviable. Cal una nova proposta que s’ajusti a la realitat actual, en consonància amb l’emergència climàtica que patim”, admet, tanmateix, el regidor dels Comuns.
Sense diàleg amb un Ajuntament “poc transparent”
Respecte a l’argument consistorial de la necessitat d’habitatge al municipi, al manifest publicat fa un any les ecologistes deixen clar que prioritzen l’aprofitament de pisos buits i cerquen alternatives que no passin per la destrucció d’espais naturals i agrícoles. “També volem que aquest espai tingui una protecció administrativa que ara mateix no té”, afegeixen des de la plataforma Ribera-Salines.
Per mirar d’acostar posicions amb l’administració municipal, el 17 de febrer, diversos membres de la plataforma van mantenir una reunió amb l’alcalde. “L’objectiu era obtenir més informació sobre el pla i exposar el nostre punt de vista, però vam sentir molta indiferència, no vam rebre cap mena d’informació i no ens van voler escoltar”, es lamenten des de la plataforma. A partir d’aleshores, van decidir accelerar les accions previstes prèviament, com les adhesions, i es van afegir accions de visibilització al carrer com la presència de diverses activistes al ple municipal del mes de maig, “per mostrar la nostra postura contrària al pla urbanístic i el nostre descontentament per la poca transparència i la indiferència”.
A la roda de premsa convocada el 25 de maig, pocs minuts després del ple municipal on van mostrar una sèrie de domassos on es podia llegir “Protegim Ribera-Salines de l’especulació”, les activistes de Cornellà manifestaven la seva intenció de continuar demanant l’aturada de l’ARE Ribera-Salines i el foment de la participació ciutadana en polítiques urbanístiques i mediambientals. Al mateix temps, ofereixen com a alternatives l’impuls del lloguer social, la rehabilitació de pisos i locals buits, per no haver d’urbanitzar espais verds o agrícoles.
Respecte a l’argument consistorial de la necessitat d’habitatge al municipi, al manifest publicat fa un any les ecologistes deixen clar que prioritzen l’aprofitament de pisos buits i cerquen alternatives que no passin per la destrucció d’espais naturals i agrícoles
En l’esmentat ple, va ser rebutjada una moció conjunta del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya amb Ciutadans i la regidora no adscrita, Elisabeth García, en la que es demanava un procés d’informació ciutadana sobre l’ARE Ribera-Salines. Malgrat això, la regidora republicana Raquel Albiol assegura que continuaran insistint. “Sempre ens hem posicionat en contra perquè fer un barri nou a Cornellà no té sentit quan suposaria la pèrdua de la darrera zona natural i agrícola del municipi i tindria uns costos mediambientals molt elevats”.
Albiol afegeix que des del seu grup proposen la dignificació de l’espai “que s’ha volgut degradar des de les administracions”. A més, des d’ERC es planteja fer un corredor verd al costat del riu i fomentar la producció agrària amb una possible inclusió al Parc Agrari del Baix Llobregat. La portaveu del grup republicà local admet que hi ha una necessitat d’habitatge “però no en aquest espai” i coincideix amb la plataforma en què hi ha alternatives: pisos buits que poden ser rehabilitats, locals comercials tancats que poden ser reconvertits en habitatges o bé la reconversió de zones industrials en residencials com les del polígon industrial Almeda.
Per la seva banda, Elisabeth García assegura que com a exregidora del grup local de Podem i ara regidora no adscrita continuarà treballant en la preservació del patrimoni natural, en la proposta d’alternatives a la construcció massiva i en la defensa d’habitatges dignes i assequibles per a la majoria de la població cornellanenca. “Cal recordar que, inicialment, al programa de Podem Cornellà estava inclosa la protecció de Ribera-Salines i que una part de la militància participa molt activament a la plataforma”, puntualitza García.
