Hezer està en cerca i captura a Turquia sota càrrecs de propaganda terrorista per suposats vincles amb el PKK (Partit dels Treballadors del Kurdistan). Actualment viu exiliada a Europa, des d’on segueix fent treball polític per a l’HDP, reafirmant-se com a càrrec electe designada per la voluntat popular. En les pròximes eleccions presidencials i parlamentàries a Turquia, que se celebren el 24 de juny, el president electe serà al mateix temps cap d’Estat i cap del Govern de Turquia. L’exdiputada ha estat convidada per Ivardia Produccions per a participar en l’estrena del documental El Sol del Nord, que s’ha estrenat aquesta setmana als Cinemes Girona de Barcelona. L’entrevistem amb una traductora a la seu del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN).
Quin ha estat el teu cas? De què se t’acusa?
“La nostra suspensió no és una decisió popular, sinó que forma part de l’ofensiva feixista d’Erdogan contra el Bakur i el poble i la identitat kurda”
Jo era diputada electe per l’HDP a la municipalitat de Van fins al 2015. En aquell moment, tots els grups polítics de Turquia van fer un front comú per aconseguir que als membres de l’HDP se’ns retirés la immunitat parlamentària i fóssim jutjats per terrorisme. La nostra suspensió no és una decisió popular, sinó que forma part de l’ofensiva feixista d’Erdogan contra el Bakur i el poble i la identitat kurda. Avui dia estic exiliada a Alemanya des d’on segueixo treballant per l’HDP.
Quina és la situació actual als municipis que van ser atacats per les forces especials i/o intervinguts per tècnics de l’AKP durant els anys 2015 i 2016?
De les 104 alcaldies que havia aconseguit legítimament l’HDP en les darreres eleccions, 94 van ser intervingudes per tuteles jurídiques de funcionaris de l’AKP vinguts d’Ankara. 84 alcaldes/ses del partit han estat detingudes. Es tracta d’un atac directe al moviment democràtic i sobretot als espais de les dones. Tres anys després, les alcaldies continuen tutelades, continua la intervenció de l’Estat i tots els seus funcionaris estan allà. S’han clausurat centres culturals, tallers, associacions de dones, cooperatives. També s’ha iniciat un procés de substitució lingüística dels rètols a parcs i carrers molt simbòlics. Van inutilitzar tot el sistema de co-presència de dones en espais de decisió i representació. Van intentar derrotar la voluntat popular i el municipalisme acusant gran part dels membres de l’HDP del fet que a través del partit i dels ajuntaments finançàvem al PKK. El govern no ha pogut demostrar aquestes acusacions i ara simplement es basa en declaracions fetes a mítings i rodes de premsa com a “propaganda terrorista”.
Quines perspectives té l’HDP davant dels propers comicis tenint en compte el desplaçament forçat de població que hi ha hagut els darrers anys a zones kurdes i que els co-presidents i milers de càrrecs del partit estan empresonats?
Ens trobem en una de les més greus i profundes crisis socials i econòmiques en la història de la República de Turquia. Part de l’explicació es troba en la política militarista de l’Estat per acabar amb els kurds a dins i a fora de les seves fronteres. S’han bombardejat onze ciutats i s’han destruït vint-i-dos districtes de la nostra “regió electoral”, forçant el poble kurd a migrar. L’AKP ha exercit una política de destrucció física, política i cultural que sens dubte afecta els nostres votants, que han estat desplaçats o assassinats.
“Hi ha altes probabilitats de frau electoral amb pràctiques d’opacitat com el trasllat d’urnes o el vot sense segell, avui dia regularitzades via decret d’emergència”
Pel que fa a la resta del país, mitjançant purgues i decrets d’emergència sota l’estat d’excepció permanent, el feixisme institucional va estendre’s a tot Turquia (atacant jutges, professors, intel·lectuals…) en la seva croada contra els “terroristes” de Gülen, de l’ISIS o del PKK. Per legitimar el seu poder, Erdogan ha avançat un any la convocatòria d’eleccions. El dret de manifestació està prohibit, hi ha altes probabilitats de frau electoral amb pràctiques d’opacitat com el trasllat d’urnes o el vot sense segell avui dia regularitzades via decret d’emergència. Els nostres co-presidents Figen Yüksekdağ i Selahattin Demirtaş estan detingudes des del 2016 i no poden fer campanya electoral, ni mítings. No són unes eleccions justes.
Però nosaltres tenim un compromís de lluita amb el poble i, tot i aquestes condicions hostils, seguirem endavant. L’HDP molesta, perquè representa un partit democràtic que inclou altres sectors minoritzats de Turquia. I perquè aquesta crisi fereix el poder d’Erdogan, pensem que té por i que és un moment clau per decidir entre una dictadura feixista o una democràcia.
El documental El Sol del Nord explora la construcció de l’autonomia al Bakur durant el 2015. Tot i això, molts dels projectes ja estan desarticulats per l’Estat. Quins creus que són els límits que troba l’autoorganització i l’autonomia dins dels paràmetres d’un estat-nació, en aquest cas negacionista de la causa kurda? Quines reflexions en traieu?
Cal dir que el que està passant a Bakur no és independent del que passa a Orient Mitjà, sinó que se situa en els marcs d’una tercera Guerra Mundial per a la “repartició”. Per nosaltres els termes Estat únic i democràcia no poden coexistir. Necessitem un nou contracte social, una nova constitució, l’enfortiment de governances municipals i una democràcia radical.
“Volem estendre l’autonomia democràtica a tots els pobles d’Orient mitjà, per això l’Estat ens ataca aquí i a Rojava”
Nosaltres volem estendre l’autonomia democràtica a tots els pobles d’Orient mitjà. L’Estat ho sap, i per això ens ataca, aquí i a Rojava. El nostre objectiu és unir els pobles i en això seguirem treballant després de les eleccions, passi el que passi.
M’agradaria preguntar-te per moltes qüestions més, com la situació actual a Afrin, la política d’Alemanya i França respecte a la diàspora kurda organitzada a Europa o sobre com veus la situació política a Catalunya, però no queda temps per més. Que és el que t’agradaria afegir?
Sempre hem estat, estem i estarem en solidaritat amb tots els pobles que lluiten en contra d’aquest ordre mundial. Cap poble al món ha de pagar el preu de la crisi mundial que patim. Els estats sempre actuen segons els seus interessos, però no amb la voluntat dels pobles de tot el món, que ens pot permetre anar plegats i compartir un destí.
