Al vestíbul de l’Hotel Intercontinental de Madrid tot estava preparat per una gala de luxe el passat 17 de maig. Entre columnes de marbre i sota un sostre daurat, hi havia corbates, vestits d’etiqueta, brindis de bon vi i flaixos de photocall. Els directius de les principals empreses energètiques es barrejaven amb professionals del periodisme i la comunicació a fi de premiar-los per la seva tasca en la 33a edició dels “Premios de la Energía”, organitzat pel Club Español de la Energía.
Pocs minuts després de començar la gala, en el moment en què la ministra espanyola per la Transició Ecològica, Teresa Ribera, prenia el micròfon, dos activistes de Solidaridad Obrera i Greenpeace han sortit a l’escenari amb lemes com “Teresa, de quin costat estàs? Aquesta gent ens roba” i “Menys oligopoli i més autoconsum energètic”. Quan un dels activistes era expulsat de la sala, una desena de persones han irromput en tromba. Activistes de Rebel·lió Científica, Rebel·lió o Extinció, Futuro Vegetal, Fridays for Future i Rebelión por el Clima, entre altres, han llençat diners falsos a l’aire, fent sonar alarmes i amb caretes d’empresaris posades, generant el caos per uns moments. Han calgut pocs minuts a la seguretat de l’hotel per fer fora els activistes amb brusques empentes. A la sortida, la policia ha identificat a un gran grup de participants d’ambdues protestes, però no hi ha hagut cap detingut.
La petició era clara: “En aquest context de greu crisi climàtica i desigualtat socioeconòmica és urgent substituir l’actual sistema energètic, responsable del 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle al nostre país i en mans d’uns quants que acumulen poder i diners, per un que sigui democràtic, descentralitzat, just, lliure de combustibles fòssils i que situï el benestar de la població i el planeta al centre”.
El missatge el llança una coalició de moviment socials i climàtics que impulsen la campanya “Así no hay quien viva”. L’acció la convocaven Futuro Vegetal, Fridays for Future, Macrorenovables No, Rebelión Científica, Rebelión o extinción i Rebelión por el clima. A la vegada que tot això passava, a les portes del MITECO (Ministeri per a la Transició Ecològica), una seixantena de persones protestaven a ritme de tecno amb la cançó que l’artista madrilenya, Caliza, ha creat amb motiu de la protesta col·lectiva: “Parar el fin del mundo, llegar a fin de mes, la misma lucha es”.
Segons explica Bilbo Basaterra, cofundador de Futuro Vegetal, amb aquesta coalició s’ha aconseguit “que moviments que fins ara no havien fet mai desobediència civil facin un pas endavant”, alhora que ha permès a l’ecologisme crear ponts amb sindicats i altres organitzacions socials, una aliança necessària que fins ara no havia estat fàcil d’aconseguir en aquest país.
Precisament, les activistes insisteixen en la importància de mostrar la interseccionalitat de les lluites i treballar juntes per fer front a problemes comuns i interdependents, com són l’explotació social global, l’animal, la laboral, la immobiliària i l’espoli de la natura, al darrere dels quals hi ha oligopolis multinacionals. Amb aquest escenari comú, explica Bilbo, “és obvi que entre totes hem de construir una resistència a aquesta voràgine destructiva què ens empenyen dia rere dia”.
Les activistes insisteixen en la importància de mostrar la interseccionalitat de les lluites i treballar juntes per fer front a problemes comuns i interdependents al darrere dels quals hi ha oligopolis
Una de les organitzacions que per primera vegada també s’ha sumat a la desobediència civil ha estat Fridays for Future. L’activista Sara Méndez subratlla que el paper dels joves en la transició ecosocial és fonamental per diverses raons: “Els joves d’avui són els adults del demà i això comporta que les nostres maneres d’entendre la feina, la reproducció, la relació amb la natura, l’educació o les cures estructuraran en gran manera la societat futura”, explica. Méndez insisteix que això no impedeix que la veu dels joves no tingui una incidència real ara, però que “una transició ecosocial justa, podrà donar-se de manera més ferma en el moment en què les consciències i paradigmes socials i ecologistes s’estenguin de forma transversal per diferents espais, edats, identitats sexe-gènere, classes socials, etc”. Bilbo expressa que, com a moviments, aspiren a canviar la cultura de la competència per una cultura del suport mutu i la solidaritat, valors que creuen que representen molt més a tota la població. Així mateix, té clar que “en un planeta finit no podem continuar desenvolupant el procés industrial com si no hi hagués un fi, ja que això és precisament el que ens ha portat fins aquí”.
Ja fa temps que llegir notícies sobre els diversos impactes que la crisi climàtica té a la nostra societat és una realitat diària: ja sigui per les intenses onades de calor que arrasen els cultius, per la falta d’aigua i els rècords de sequera al conjunt de l’Estat, pels fenòmens meteorològics extrems o pels incendis cada cop més incontrolables. D’això ha advertit també el secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), Petteri Taalas, aquesta setmana, anunciant que s’espera que en els mesos vinents s’instauri un episodi d’El Niño que, sumat al canvi climàtic causat per les activitats humanes, elevarà les temperatures mundials fins a límits desconeguts.
“Això ho paguem entre totes”
El 2022, les quatre grans empreses petrolieres i comercialitzadores d’energia espanyoles, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, van batre rècords de beneficis amb 12.571 milions d’euros, el que representa un 41% més del que havien ingressat l’any anterior. Així mateix, són les subministradores de llum de gairebé 9 de cada 10 consumidores.
Gran part de l’increment se l’endú Repsol, que va obtenir un benefici de 4.251 milions d’euros el 2022, més de la meitat de la seva activitat internacional. Una empresa que, cal remarcar, encara avui rebutja la responsabilitat de les seves negligències i la destrucció de la vida dels milers de famílies de la costa del Perú, així com dels seus ecosistemes marins, morts, per l’abocament de prop de 6.000 barrils de cru a principis de l’any passat.
El 2022, les quatre grans empreses petrolieres i comercialitzadores d’energia espanyoles, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, van batre rècords de beneficis amb 12.571 milions d’euro
Mentrestant, la factura de la llum de la població en el mateix període va augmentar un 88% per sobre dels beneficis de l’any anterior. “Això ho paguem entre totes: la gent més vulnerable, copejada per la inflació; la joventut, desposseïda de futur a causa de la crisi climàtica i ecològica, i la naturalesa amb la seva destrucció”, assenyalen les organitzacions en el seu manifest.
Jorge Zhou, membre d’Extinció o Rebel·lió, afirma que “com a bé bàsic que és, o que hauria de ser, l’energia ha de ser un recurs accessible a tota la població. Moltes ja han treballat en aquest sentit, com a Amics de la Terra amb les comunitats energètiques, d’altres hem estat denunciant els macroprojectes els beneficis dels quals s’emporten les mateixes energètiques de sempre”.
En aquesta matèria, les organitzacions reivindiquen que l’oligopoli ha de deixar de tenir el control de la producció, emmagatzematge, comercialització i distribució de l’energia, per no continuar acaparant els beneficis de la transició. “La transició energètica que necessitem per reduir emissions pot beneficiar directament la població i contribuir a pal·liar la precarietat, a través de l’autoconsum i les comunitats energètiques, però les grans empreses bloquegen sistemàticament la distribució elèctrica autogenerada”, defensen els col·lectius. Posen d’exemple les desenes de casos de projectes d’autoconsum compartit als que Iberdrola i altres distribuïdores, bloquegen al llarg del territori, per no tramitar la connexió a la xarxa elèctrica.
Aquest és només un element més del que explica la creixent desigualtat social al país, però també al món. “És per això que la nostra segona demanda és posar fi a aquestes desigualtats que fan que l’1% de la població més rica, contamini tant com el 50% de la població més empobrida al món”, sentencia Jorge.
