Les aplicacions són la via per lligar més utilitzada per parelles homosexuals i la segona per les heterosexuals. Un 55 % dels usuaris hi busquen una relació estable, segons l’agència We Are Social,
i un 40 % de les parelles actuals s’han conegut en línia, segons un estudi de la Universitat de Stanford. El 60 % restant ha construït els seus vincles dins la quotidianitat. Conscient que les xifres (i les històries del meu voltant) em juguen a la contra, defenso que les apps han accelerat la mercantilització de l’amor i han potenciat relacions breus, poc compromeses i addictives. Per contra, vull reivindicar els avantatges que ofereix la construcció gradual, orgànica i autèntica dels vincles a la vida de carn i ossos.
En primer lloc, les apps per lligar afavoreixen el fast-food love a causa del seu objectiu fundacional. No busquen transmetre valors, sinó respondre als interessos del capital. La promesa d’amor, com qualsevol mercaderia, atrau perquè és desig sense espera, deia Zygmunt Bauman. Malgrat que les prestacions de cada “marca” són diferents, es tracta d’una falsa diversitat. Tinder, OkCupid, Hinge o Meetic formen part del gegant The Match Group, que va ingressar 3.100 milions d’euros l’any passat, però també va perdre un 5 % de pagadors. Manca de novetat? Tedi? Segur que ja disposen de centenars d’informàtics reorientant els algoritmes (racistes i trànsfobs) vers l’obsolescència programada de les relacions: connexions il·lusionants, sí, però amb data de caducitat per garantir l’etern retorn a l’app.
El segon punt clau és el seu disseny. Catàleg de cossos, màquina expenedora de perfils, joc de passar cromos… Anomeneu-ho com vulgueu, però les apps són gèlides. Si realment busquem connectar amb algú, ens ajuda molt saber-ne l’horòscop, l’alçada, les aficions o les mascotes? No són detalls anecdòtics en comparació amb la vibració energètica que sentim quan tenim una persona davant? Personalment, les apps se’m queden curtes per saber si algú m’agrada. I, en conseqüència, com a mare sola, m’impliquen una feinada de por. Després del matx, toca mantenir el xat viu i quadrar una cita en el meu ínfim temps lliure amb un desconegut que ni tan sols sé si em farà el pes. Sento que perdo el temps.
Les apps desperten patrons nocius per la nostra salut. Erich Fromm deia que estimar és fàcil i que el difícil és trobar “l’objecte adequat” per estimar. I davant d’una oferta tan aclaparadora, com podem estar segures que hem escollit la millor opció?
En tercer lloc, les apps desperten patrons nocius per la nostra salut. Erich Fromm deia que estimar és fàcil i que el difícil és trobar “l’objecte adequat” per estimar. I davant d’una oferta tan aclaparadora, com podem estar segures que hem escollit la millor opció? Perquè, si algú no ens convenç, next! Rebutjar surt gratuït, ni tan sols calen excuses barates. Silenci desacomplexat i punt. Irresponsabilitat a dojo. Fins i tot la infidelitat esdevé fàcil, atès que establim relacions amb persones que no estan presents a la nostra rutina diària.
Per últim, on queda la seguretat, sobretot de les dones? Perfils falsos, fotografies íntimes el control de les quals perdem o violència sexual, entre d’altres. És cert que en altres tipus de relacions també passa, però la immediatesa de les apps distorsiona la nostra intuïció.
En conclusió, les aplicacions són una eina (imperfecta), però apostem també per lligar sense mediacions. Palpem l’amor! Floreix arreu perquè és llavor que germina fins i tot en els terrenys més àrids, però es construeix amb dedicació i, per a l’aprofundiment post enamorament, no hi ha algoritme màgic que ens ajudi.
