La matinada del 30 al 31 d’octubre, dos individus que s’autodefinien com a “fatxes” van atacar el Casal Popular Trinitat Farré a Viladecans. En dues ocasions, van intentar tant agredir membres del casal, que eren a dins sopant, com rebentar la porta. La mateixa gent del casal els ho va impedir. “La sensació era que tenien una eufòria artificiosa, així com molta força. Van començar a donar cops de peu a la porta i la intentaven forçar o rebentar”, explica un membre del casal. Al tercer cop que van tornar, ho van fer amb elements d’una obra del costat, els van llençar contra l’entrada del casal i van rebentar-ne els vidres. Quan van marxar, van venir tant la policia com gent d’arreu.
“Abans no havíem tingut absolutament cap problema, ni amb el veïnat ni amb gent del barri”, explica el membre del casal, que confirma que els Mossos d’Esquadra han obert investigació. L’atac els ha suposat “un xoc important”, però van agrair el suport rebut amb la concentració de resposta convocada per al dimarts 2 de novembre, a la qual va anar força gent i de diversos pobles. “La millor resposta és seguir construint projecte, seguir-hi treballant, i fent més fort el casal i totes les organitzacions. Volen rebentar les organitzacions de classe, si nosaltres les fem fortes, és igual que ens hagin rebentat la porta del casal”, assevera.
De la memòria històrica al present de lluita
El casal neix d’un grup de col·lectius i organitzacions que no tenien espai on reunir-se i que es trobaven obstacles i dificultat per part de les institucions. “Arran i el Sindicat d’habitatge van decidir alliberar un espai que servís com a punt de trobada i reunió, aprofitant la campanya contra Cerberus”, exposa. El 15 de maig de 2021, es va fer públic que s’havia alliberat el Casal Popular Trinitat Farré, una antiga oficina bancària, projecte al qual també es van sumar les Kellys com un col·lectiu més.
El nom del casal respon a la voluntat de “visibilitzar dones de la història de les quals se’n coneix ben poc”; fins i tot a internet se’n troba ben poca informació. Trinitat Farré va ser una militant del PSUC, va participar en la guerra, va formar part de Socors Roig Internacional, va tenir contacte amb la resistència francesa i fins i tot va passar per un camp de concentració nazi. Després, va organitzar la resistència antifranquista a Viladecans.
Trinitat Farré va ser una militant del PSUC, va participar en la guerra, va formar part de Socors Roig Internacional, va tenir contacte amb la resistència francesa i fins i tot va passar per un camp de concentració nazi
Arran de l’alliberament de l’espai, han sorgit diferents iniciatives i projectes, com la biblioteca popular Montserrat Roig, que s’ubica a l’antic despatx del director del banc, o classes gratuïtes de català, anglès i àrab. “Al principi, el veïnat es va espantar bastant, però després ja van veure que no els afectava que tinguéssim punxats els subministraments, i que no hi havia activitat nocturna o festiva, sinó classes, zona infantil, etc.”. També s’hi ha fet un taller de grafitis, entre altres activitats que es proposen a la gestora.
Legalment, tenen un procediment obert per la via civil. Malgrat que dos dies després de l’okupació una persona es va identificar, fa tres mesos que van rebre una carta de la procuradora dirigida a “ocupants ignorats”. Això significava que el procés judicial tirava endavant sense que en poguessin saber res. Una segona persona es va identificar per poder prendre part al procés i van rebre una petició de caució de 20.000 euros. Han presentat recurs per abaixar-ne la quantitat i són a l’espera de data de judici.
Les institucions els han “ignorat totalment”. Els van denegar el permís per a fer festes alternatives just el dia abans que comencessin, però les van fer igualment, tant al carrer com al casal. Així mateix, mentre l’alcalde feia el pregó de festa major, van desplegar una pancarta que resava “El PSC censura i especula”. El PSC, amb majoria absoluta, vol tirar endavant el pla de Llevant, una zona entre Viladecans i Sant Boi “que abans eren arbres i ara seran pisos que ningú no podrà pagar”, denuncien des del Casal.
Atacs feixistes a centres socials del Baix Llobregat
Els atacs feixistes contra centres socials al Baix Llobregat no són cap novetat. Ho saben bé a l’Ateneu Popular la Màquia, de Gavà, on els atacs han estat habituals des de l’obertura de l’espai; cal incloure també intents d’agressions físiques. Fa un parell d’anys, van fer una exposició amb tots els atacs que havien patit. Amenaces, algunes de mort (contra el fotoperiodista Jordi Borràs), atacs físics de llançament de tota classe d’objectes, ous…; un cop, van intentar cremar l’ateneu.
Molts dels agressors són coneguts del poble, membres d’extrema dreta, lligats a un gimnàs, així com noves generacions de feixistes. Treuen les estelades penjades, intimiden membres del casal (“sobretot quan hi ha la gent més jove”), insulten, llencen coses a dins, etc. “El mural a la persiana l’hem de refer cada any”, assegura un membre de l’assemblea de l’ateneu, que destaca que des del primer dia dels vuit anys d’existència han patit atacs. “Cap de les denúncies ha estat investigada, ni tan sols la de l’incendi”, afirma.
A Esplugues de Llobregat, tant l’Ateneu Popular del Poble com Cal Suís han patit atacs. Aquest darrer espai fa divuit anys que es va okupar per part de veïnes del barri i jovent poble que trobaven a faltar espais socials. Ara hi ha diferents projectes, com tres espais de música, horts comunitaris rotatius o projectes de pedagogia alternativa, entre d’altres.
L’Ateneu Popular del Poble d’Esplugues fa uns sis anys que existeix com a espai, però els atacs es van produir quan l’Adrià, veí de la població, es va haver d’exiliar a causa de la repressió posterior a l’1 d’octubre
El 14 de març de 2019 va patir un incendi provocat. Una veïna va alertar del foc: es cremava tota la part de baix de la cafeta, on hi havia el rocòdrom, i va afectar la part alta de la masia. “L’incendi s’origina a la part de baix, van entrar per la finestra o la porta”, explica Eduard, de l’assemblea de Cal Suís. Després de moltes jornades de treball, entre assemblea i veïnes, l’espai està reconstruït i segueixen amb l’activitat normal. I això que l’Ajuntament va intentar enviar obrers per a tapar la porta de la cafeta, perquè no hi poguessin entrar; la ràpida resposta de la gent ho va impedir.
Eduard denuncia com, després d’atacs feixistes, “la institució i els mitjans aprofiten per assenyalar gent que està en situació vulnerable”. Així mateix, explica que el registre de la policia va ser molt ràpid: “Van tancar molt ràpidament, van dir que no hi havia indicis”. Algunes de les agressions van coincidir amb les de l’Ateneu Popular d’Esplugues, amb qui estan molt units. L’Ateneu fa uns sis anys que existeix com a espai, però els atacs es van produir quan Adrià, veí de la població, es va haver d’exiliar a causa de la repressió posterior a l’1 d’Octubre. Un membre de l’ateneu explica que es van posicionar força més del que havien fet abans i des d’aleshores els van aparèixer pintades d’esvàstiques i titllant-los de “nazis”, durant uns mesos. Cinc cops els van pintar i dos els van espatllar el cadenat, tot i ser un carrer molt concorregut i amb força cotxes. Un any després de l’1-O, a part de l’Ateneu, tots els llocs que van ser seus electorals van aparèixer pintats amb esvàstiques.
No saben qui ha pogut ser i tampoc no hi ha hagut represàlies. Ho van parlar amb l’Ajuntament i els van dir que ho estaven investigant “entre feixistes del Baix Llobregat”.
