Shireen Abu Aqleh és tot un símbol a Palestina del sacrifici del periodisme davant d’un estat i un exèrcit, l’israelià, que no vol testimonis de les seves operacions a Gaza. En les principals ciutats de Cisjordània hi ha murals i altres formes d’homenatge públic que la recorden. L’11 de maig de 2022, aquesta corresponsal de la cadena Al Jazeera nascuda a Jesuralem, però amb nacionalitat estatunidenca, va morir d’un tret de bala, davant de desenes de càmeres i altres periodistes, mentre cobria una operació militar d’Israel a un camp de refugiades de Jenin. El Ministeri de Defensa israelià va negar inicialment tota responsabilitat en l’acció. Només mesos més tard –i davant de l’evidència de tots els informes internacionals, inclòs el del departament d’Estat dels EUA– va acabar reconeixent que molt probablement la informadora l’havia matat una bala “disparada de forma accidental” per les seves tropes.
Des que es va iniciar l’operació Espases de Ferro per part de l’exèrcit d’Israel a Gaza, després atacs de Hamàs de l’octubre d’ara fa un any, els i les Shireen Abu Aqleh s’han multiplicat. Les notícies de morts de periodistes, operadores de càmera, personal tècnic i executiu, comunicadores i creadores de continguts, han esdevingut un comptador en plena acceleració. No és fàcil saber l’impacte concret que la ràtzia militar està causant en l’exercici d’informar, tenint en compte que l’entrada de mitjans internacionals és impossible de forma autoritzada a la Franja de Gaza i al fet que les professionals que hi resideixen han de patir una situació del tot inestable marcada per desplaçaments, talls de subministraments constants, carrers i carreteres inoperatives i apagades freqüents en les connexions de telefonia i d’internet.
Amb tot, diverses organitzacions fan recompte del nombre d’informadores assassinades i damnificades durant aquest darrer any a Gaza. Les xifres varien en una forquilla entre el centenar i el centenar i mig llarg. Però totes les entitats amb un cert aval com a observadores neutrals coincideixen en un fet: l’atac militar israelià a la franja costanera palestina no es pot comparar ni de lluny amb qualsevol conflicte bèl·lic precedent pel que fa a estrall sobre el periodisme, els mitjans de comunicació i la informació lliure. Una estadística de l’organització Reporters Sense Fronteres ho emfasitza de forma eloqüent: durant dos anys i mig de guerra a Ucraïna, ha reportat 22 periodistes assassinats, mentre que a Gaza, durant els primers vuit mesos de guerra (el darrer recompte és del mes de maig), compta 105 persones dedicades a la comunicació mortes per atacs violents. Només en dos dies, entre el 18 i el 20 de novembre de 2023, aquesta ONG, va documentar deu comunicadores assassinades, de les quals tres com a mínim estaven exercint activitats periodístiques en el moment de l’atac que els va costar la vida.
Fins i tot la comparativa amb altres moments d’escalada de tensió en els territoris palestins fa feredat. Tal com explicava el mes de juliol la portaveu del Sindicat de Periodistes de Palestina (PJS, en anglès), Shuruq Assad, en una entrevista a la Directa. Des de l’any 2000 i fins fa un any, aquesta organització té recomptats 55 periodistes morts en accions israelianes; i des de l’octubre fins al juliol passat, només a Gaza, l’organització sindical compta 152 assassinats de persones dedicades a la comunicació, totes elles a Gaza, menys una a Cisjordània.
El PJS té al seu web un recompte, en el qual, el guarisme dels 152 “periodistes màrtirs”, es completa amb 180 que han resultat ferides, 86 detingudes o privades de llibertat per part de l’exèrcit ocupant, i 88 dependències de mitjans de comunicació bombardejades o assaltades, incloses algunes d’agències internacionals com Reuters o Associated Press. De fet, segons confirmava Assad, no hi ha cap seu o lloc de treball dedicat al periodisme a la franja que no hagi estat atacat durant el darrer any. La portaveu de la professió a Palestina està convençuda que les periodistes són un objectiu militar per a les forces israelianes i no es creu l’argument dels “danys col·laterals”: “porten el casc corresponent, les jaquetes, adhesius, estan clarament identificats, saben que són periodistes”.
Reporters Sense Fronteres ha recollit en tres denúncies presentades a la Cort Penal Internacional per “crims de guerra” contra l’Estat israelià, vuit casos de reporters que considera que van ser tirotejats de forma premeditada per l’exèrcit ocupant mentre exercien la seva tasca degudament identificats
Reporters Sense Fronteres (RSF), una organització Internacional amb seu a París, fa el seu propi recompte d’efectes sobre el periodisme de l’atac israelià. L’ONG documenta al seu web, de forma detallada, amb noms i cognoms i circumstàncies del destí fatal, tots aquells casos que ha pogut acreditar en què l’assassinat s’ha produït mentre s’estava exercint el dret a informar cobrint les operacions militars als carrers. El 6 de setembre havia recollit 49 casos a la Franja de Gaza, tres al Líban i un a territori de l’Estat d’Israel. Per a la resta, fins als 105, aclareix que són casos que estan en investigació per determinar les circumstàncies i les responsabilitats en la mort. RSF ha presentat fins ara tres denúncies contra l’estat d’Israel a la Cort Penal Internacional per vuit casos de periodistes que considera que van ser tirotejats de forma premeditada mentre exercien la tasca d’informar degudament acreditats i ben identificats.
Jonathan Dagher, responsable per a l’Orient Mitjà de Reporters Sense Fronteres, ha qualificat l’escenari com “un dels més mortífers del segle” per al periodisme. “Els reporters no tenen refugi segur, ni manera de sortir-ne. Els maten un darrere l’altre”. Dagher creu que “des del 7 d’octubre, el territori palestí està sotmès a una veritable erradicació del periodisme” i reclama que “per protegir els periodistes a Gaza, s’obri el pas fronterer de Rafah i es permeti entrar als reporters internacionals”.
Altres entitats també fan un recull documental de tots els efectes letals de la violència a Gaza sobre el periodisme. El Comitè Internacional de Protecció del Periodisme (que té seu a Nova York), parla de 116 treballadores de la comunicació assassinades a la regió (111 a territoris d’administració palestina, tres al Líban i tres a l’Estat d’Israel), 35 ferides, dues desaparegudes, 55 detingudes i un nombre indeterminat que ha patit assassinats de familiars, desplaçaments forçats, amenaces, agressions, ciberatacs o censura. Al seu torn, la Federació Internacional de Periodistes, que treballa en col·laboració amb el Sindicat de Periodistes de Palestina a la regió recull al seu web el nom, cognom i mitjà pel qual treballaven de 125 periodistes i treballadores de la comunicació mortes a causa de l’atac d’Israel a la Franja de Gaza.
