Tercera negativa de la justícia espanyola a investigar la vulneració de drets arran de la infiltració d’un policia en moviments socials de Barcelona durant tres anys. L’Audiència de Barcelona no veu que l’actuació pugui haver suposat cap delicte. Referma així el criteri de la Fiscalia i el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, que també van rebutjar investigar el cas tal com demanen les vuit dones afectades per l’actuació del policia espanyol D.H.P, destapat per la Directa, que va utilitzar les relacions sexoafectives per la seva missió.
En la resolució, del 25 de juliol, l’Audiència de Barcelona rebutja investigar els delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics. “Davant una operació d’espionatge de què hi ha evidència; que l’Estat no nega, els tribunals es precipiten a dir que no hi ha fets delictius”, valora l’advocada d’Irídia Mireia Salazar.
“La instrumentalització de dones activistes amb per una política d’espionatge té una afectació de drets que és col·lectiva”, planteja l’advocada d’Irídia Mireia Salazar, que explica que si convé elevaran el cas a instàncies internacionals
Les advocades de l’acusació, entre les quals hi ha, a més d’Irídia, el sindicat CGT, mantenen que seria “especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar”. Per això, recorreran al Tribunal Suprem, el darrer pas abans d’esgotar totes les vies jurisdiccionals internes. Ara bé, si convé, no serà l’últim moviment per cercar rendició de comptes i reparació per les afectades, i elevaran el cas a instàncies internacionals. “La instrumentalització de dones activistes per una política d’espionatge té una afectació de drets que és col·lectiva, i que transcendeix també l’escala estatal; hi ha altres precedents“, planteja Salazar.
Així mateix, també ha reaccionat amb indignació el col·lectiu ACCIÓ Contra l’Espionatge d’Estat. El grup considera que la decisió judicial de no investigar aquesta mena de fets, “avala l’ús de tècniques de control i criminalització dels moviments socials” per part de les forces policials i vulnera drets fonamentals.
Alhora, recorda que aquesta mena d’operacions policial no són exclusives a l’Estat i s’han documentat a altres països. “Un tribunal de drets humans anglès va sentenciar amb contundència que aquestes pràctiques es podien considerar tortura, ja que manquen de tota ètica i respecte”, alerten.
Finalment, el grup ha mostrat la seva solidaritat i suport a les persones que van patir les infiltracions policials i ha recordat que aquestes tècniques policials “també tenen un fort impacte col·lectiu”.
Estratègia d’infiltració
L’agent del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyol es va infiltrar des del maig de 2020 fins a l’octubre de 2022 en els moviments socials de Barcelona i va mantenir relacions sexoafectives amb diverses dones com a estratègia d’infiltració. Les afectades van assegurar a la Directa, que mai les haurien establert si haguessin sabut que era policia, tal com consta a la querella.
No obstant això, com ja van fer Fiscalia i el jutjat d’instrucció, l’Audiència sentencia que “no es pot dubtar que va existir consentiment”. Tanmateix, un element cabdal en l’argumentari de la querella és precisament la manca de consentiment de les querellants a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat. Si bé, tal com al·leguen les querellants, la resolució considera que el consentiment pot ser revocat en qualsevol moment, puntualitza sempre que la revocació s’hagi “circumscrit al desenvolupament de la relació sexual”.
Un element cabdal en l’argumentari de la querella és la manca de consentiment de les querellants a l’hora de mantenir relacions sexuals amb l’infiltrat
Alhora, igual que el ministeri públic, nega que hi hagi “una circumstància de superioritat manifesta”, perquè en el moment dels fets les querellants desconeixien la condició d’agent d’autoritat del querellat. Per tant, afegeix, “no ho podia utilitzar per pressionar per obtenir informació rellevant”.
La querella, en canvi, argumenta que el consentiment “depèn de la informació de què disposi una persona i de les circumstàncies que envoltin aquella interacció sexual concreta” i conclou que “la informació sobre la persona i sobre el tipus de pràctica sexual són indestriables del consentiment sexual”.
Per altra banda, el setembre de 2023 el Consell de Transparència i Bon Govern del mateix executiu espanyol va concloure que el nombre d’agents de policia infiltrats en moviments socials hauria de ser de domini públic. “El Ministeri d’Interior continua negant-se a desclassificar aquesta informació, al·legant la llei franquista de Secrets Oficials del 1968”, denuncien des d’Irídia.
En la mateixa línia, la setmana passada, Amnistia Internacional criticava el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per ocultar informació sobre aquesta mena d’operacions policials. El ministre va esgrimir que, si s’amaga informació, és per “protegir la ciutadania” i perquè publicar-la suposaria una “cacera de bruixes”.
