A la tercera va la vençuda. Després que el mes d’abril, per segona vegada, els condemnats per l’assalt l’any 2013 de la llibreria Blanquerna de la Generalitat de Catalunya a Madrid eludissin la presó, la secció 30 de l’Audiència Provincial de Madrid ha decretat el seu ingrés. La sala segona del Tribunal Constitucional (TC) no ha admès a tràmit el recurs d’empara presentat per la defensa d’un dels condemnats, el secretari general del partit feixista Democracia Nacional, Pedro Chaparro, “per manca d’especial transcendència constitucional” i això ha motivat la interlocutòria perquè s’executi la pena.
De retruc, això provoca que els catorze condemnats hagin esgotat totes les vies de la jurisdicció espanyola per evitar complir la pena de privació de llibertat, malgrat que dos d’ells ja han demanat l’indult al govern espanyol i dos més es desconeix on estan i es troben en situació de crida i cerca. En el cas de Chaparro, que durant aquests anys s’ha vanagloriat de l’acció per la qual ha estat condemnat, té una pena de dos anys i sis mesos de presó per complir i està citat el dia 26 de novembre a les deu del matí per ingressar a la presó, sota apercebiment que s’ordenarà la seva detenció si no atén voluntàriament aquest requeriment.
El Ple del Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat ordenar al Suprem que dictés una nova sentència perquè considerava que s’havien vulnerat els drets dels condemnats a un procés amb totes les garanties
El febrer de 2006 la mateixa Audiència de Madrid va condemnar aquests membres de l’extrema dreta a penes d’entre sis i vuit mesos de presó, malgrat que fins i tot la fiscalia feia peticions d’entre dos i cinc anys i mig. Posteriorment, el Tribunal Suprem (TS) els va augmentar la condemna situant-la entre el tres i els quatre anys, després d’acceptar l’agreujant de discriminació ideològica defensat per les acusacions. Tanmateix, el Ple del Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat ordenar al Suprem que dictés una nova sentència perquè considerava que s’havien vulnerat els drets dels condemnats a un procés amb totes les garanties i a la presumpció d’innocència pel que fa a l’aplicació de l’agreujant de discriminació ideològica, malgrat que l’assalt es va produir durant l’acte de celebració de la Diada.
Finalment, l’estiu de 2020, el TS va fer una segona revisió de la condemna i la va deixar en penes d’entre dos anys i set mesos i dos anys i nou mesos de presó, que és el temps que haurien d’acabar complint més de vuit anys després dels fets. Així i tot, l’únic dels catorze condemnats que ja ha ingressat a presó, Tomás Bor, ja ha obtingut el tercer grau i pot sortir del centre penitenciari durant el dia i tornar només a dormir tan sols quatre mesos després des que va ingressar el 8 de maig.
Molts dels condemnats tenen antecedents i han estat immersos en procedimets judicials anteriorment. És el cas del mateix Chaparro, que acumula un any de presó que mai ha complert pel judici que el fotoperiodista Jordi Borràs va guanyar-li després que animés 300 neonazis a agredir-lo durant l’acte feixista del 12 d’octubre de 2015 a Montjuïc (Barcelona).
