A última hora i mitjançant una interlocutòria de la fiscalia, l’Audiència Nacional (AN) espanyola va donar a conèixer fa pocs dies a la defensa de les persones encausades la incorporació del càrrec “integració en banda criminal per enaltiment del terrorisme”, el que augmenta les peticions de penes privatives de llibertat a una forquilla d’entre 4 i 12 anys.
El juliol d’aquest mateix any queien les principals acusacions contra Causa Galiza i Ceivar, ja que l’AN no va trobar indicis de vincle entre aquestes organitzacions i Resistència Galega. A les persones detingudes se’ls atribueixen l’organització d’actes durant el Día da Galiza Combatente i diverses benvingudes a independentistes després de la sortida de presó.
Joam Péres, portaveu de Causa Galiza, explica que la investigació estava tancada a espera de judici: “Calculàvem que el judici seria a la primavera de 2020 i ho portaven amb una relativa tranquil·litat, ja que els principals càrrecs contra nosaltres van ser desestimats fa uns mesos. Per tant, el que hi havia fins ara era la petició d’un a tres anys de presó i no hi havia il·legalització. Fa dues setmanes però, ens assabentem que la fiscalia inclou un nou delicte, el d’integració en organització criminal per la comissió d’enaltiment del terrorisme”.
L’alt tribunal espanyol considera “organitzacions criminals” aquests dos col·lectius de l’esquerra independentista gallega i formula la petició de dissolució argumentant que “serien les bandes criminals a les quals pertanyen les persones acusades”
Aquest delicte s’aplica tant als militants de Causa Galiza com als militants de l’organització antirepressiva Ceivar. En aquest sentit, l’alt tribunal espanyol considera “organitzacions criminals” les dues organitzacions de l’esquerra independentista gallega i formula una petició de dissolució argumentant que “serien les bandes criminals a les quals pertanyen les persones acusades”, segons indica Joam Peres. La petició per cadascuna de les acusades és de dos anys de presó per cada vegada que la fiscalia considera que aquesta persona hagi pogut incórrer en el delicte d’enaltiment del terrorisme.
Des de Causa Galiza denuncien que hi ha hagut una vulneració de terminis en el procediment. “Es vulnera el nostre dret de defensa perquè s’ha inclòs a última hora un nou delicte que la defensa no ha pogut ni contraargumentar ni al·legar proves en contra”, asseguren. Així mateix, Peres assenyala que els seus advocats han trobat “autèntics cortapegas d’informes de la Guàrdia Civil que ara s’han inclòs al sumari”.
Dues operacions policials
L’operació policial batejada com a Jaro es duia a terme el 30 d’octubre de 2015 per ordre del jutge de l’AN Eloy Velasco. Nou persones van ser detingudes a diferents ciutats gallegues i posteriorment conduïdes per la Guàrdia Civil davant del titular del jutjat numero 6 d’aquest tribunal espanyol. Després de negar-se a declarar, van ser posades en llibertat sota l’acusació de pertinença a banda terrorista i se’ls va retirar el passaport. A més, es va decretar la suspensió d’activitats de l’organització política Causa Galiza, cosa que de facto va suposar una il·legalització, a causa de la consegüent prohibició de convocar actes, fer crides a mobilitzacions, enganxar cartells i fer servir les xarxes socials.
L’any 2017, tres militants de l’organisme antirepressiu Ceivar van ser detinguts en l’operació Jaro 2. Les dues causes van quedar unificades un mes després en una mateixa macrocausa, la intenció de la qual era demostrar els suposats vincles d’aquests col·lectius amb l’organització armada Resistència Galega. En un primer moment, les acusacions eren d’integració en banda armada, ja que se les considerava “braços polítics” de l’organització armada. Aquestes primeres acusacions van caure durant la fase d’instrucció fins a quedar-se en enaltiment.
