La primera notícia d’enguany relacionada amb l’Operació Judes va ser la llibertat sota fiança de Jordi Ros i Germinal Tomàs, dos dels set membres dels CDR que encara estaven en presó preventiva. La segona, però, és que l’Audiència Nacional espanyola ha citat a declarar com a imputats en la mateixa causa quatre persones més i també Clara Borrero i David Budria, que poques hores després de ser detinguts per la Guàrdia Civil el 23 de setembre del 2019 van quedar en llibertat amb càrrecs, sense passar a disposició judicial. Ho faran el pròxim 30 de juny.
Per a Alerta Solidària, les citacions que s’han conegut avui posen damunt la taula “l’impuls que està fent la Fiscalia, i per tant el Govern de l’Estat espanyol, que segueixen perseguint la mobilització popular”
Alerta Solidària, que porta les defenses de les noves persones investigades, ha explicat en roda de premsa a Sabadell que la Guàrdia Civil ha continuat fent “seguiments persecucions” a partir del 23 de setembre, el dia de l’operació ordenada pel jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola, “pel fet que algunes d’elles coneixien als imputats el 23S en la seva participació en mobilitzacions de protesta post-sentència”. Pel col·lectiu antirepressiu, les citacions que s’han conegut avui posen damunt la taula “l’impuls que està fent la Fiscalia, i per tant el Govern de l’Estat espanyol, que segueixen perseguint la mobilització popular”, en aquest cas l’independentista. Per Xavier Pellicer, advocat d’Alerta Solidària, aquesta notícia evidencia que “es continua fent gran l’argument que diu que terrorisme és qualsevol manera de dissidència amb l’Estat”.
La causa contra els CDR ha anat de més a menys. El 26 de setembre de l’any passat, tres dies després de l’operació, el jutge Manuel García Castellón enviava set de les detingudes a presó amb caràcter preventiu sense fiança després de declarar als jutjats de l’Audiència Nacional, a Madrid. Acusades dels delictes de pertinença a organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i conspiració per provocar estralls, Fiscalia emetia un comunicat en què defensava l’operació. La serva finalitat, segons Fiscalia, era “localitzar i, si s’escau, confiscar proves que evidenciïn l’avançat grau de projectes amb finalitats terroristes” i detallava que “davant de la certesa que les accions s’anaven a perpetrar aprofitant el període comprès entre l’aniversari del referèndum il·legal d’autodeterminació de l’1-O de 2017 i l’anunci de la sentència del judici del ‘procés’, s’ha decidit procedir a la detenció dels implicats per avortar el projecte, que podria haver ocasionat danys irreparables tenint en compte com d’avançats estaven els preparatius”.
Més d’un mes després, quan Alerta Solidària -que liderava la defensa de les persones encausades- va poder accedir al sumari, el col·lectiu antirepressiu es va apressar a dir que no hi havia cap element que pogués sostenir les acusacions de terrorisme. La Guàrdia Civil no havia trobat explosius sinó precursors d’explosius, és a dir, substàncies que manipulades podrien ser utilitzades amb aquest propòsit. De fet, a finals del 2019, la Sala Penal de l’Audiència Nacional espanyola va començar a ordenar llibertats sota fiança: el 20 de desembre, Xavier Buigas, Guillem Xavier Duch i Eduard Garzón amb fiances de 5.000 euros; sis dies més tard, Ferran Jolis i Alexis Codina, previ pagament de 5.000 i 10.000 euros, respectivament; i finalment, Jordi Ros i Germinal Tomàs, el deu de gener, dipositant 30.000 i 15.000 euros, que després d’un recurs, la sala penal va rebaixar a 10.000 euros cadascuna.
A més d’advertir les “incongruències” entre el sumari i les acusacions, des del primer moment, advocades i famílies van denunciar diverses irregularitats en el marc de l’Operació Judes, que vulneraven el dret a defensa
A més d’advertir les “incongruències” entre el sumari i les acusacions, des del primer moment, advocades i famílies van denunciar diverses irregularitats en el marc de l’Operació Judes, que vulneraven el dret a defensa. Unes denúncies a les quals s’hi van sumar també l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona o l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans (ACDDH). Alerta Solidària explicava, pocs dies després de les detencions, que no s’havia informat al Col·legi d’Advocats que s’estava practicant un registre i una detenció en el cas de les persones que no havien designat advocat propi i que tampoc s’havia comunicat als advocats designats on eren les persones detingudes, negant-los el dret a entrevistar-s’hi, quan el termini màxim són tres hores des de la detenció.
Dins la presó, les set persones van estar catalogades com a presos FIES i van viure entre reixes amb totes les mesures de control que implica. En una excepció dins l’excepció, a més, Xavier Duch i Jordi Ros van estar en règim tancat i només sortien al pati quatre hores al dia.
