El frec a frec entre l’SPD i la CDU/CSU per succeir la sortint Angela Merkel s’ha saldat amb la pírrica victòria de la socialdemocràcia però amb els pitjors resultats de la història d’ambdós partits. La distància entre tots dos és tan petita que tot està obert. La pilota està ara al terrat dels Verds i dels liberals de l’FDP, socis necessaris tant d’Olaf Scholz com d’Armin Laschet, o d’ambdós, per accedir a la cancelleria. Després de setze anys de merkelisme, els resultats mostren que més que un canvi, la ciutadania alemanya ha votat la continuïtat. Els Verds han quedat en tercer lloc amb el 14,6% dels vots, el millor resultat de la seva història, però molt lluny de l’objectiu de la seva candidata, Annalena Baerbock, d’esdevenir cancellera.
L’FDP, l’històric partit frontissa alemany, amb un candidat personalista, Christian Lindner, millora els seus resultats beneficiant-se de la debilitat de la Unió (CDU/CSU). Sense negar el perill del coronavirus, ha liderat del debat polític i les crítiques a la proporcionalitat de les restriccions dels drets fonamentals amb les mesures anticovid. Una altra de les novetats de la legislatura vinent serà probablement l’entrada al Bundestag amb un escó del partit de la minoria danesa d’Alemanya i dels nacionals frisons de la regió, un partit liberal-progressista, fundat el 1948 anomenat Associació de Votants de Schleswig del Sud (SSW).
La consolidació de la dreta radical
L’Alternativa per Alemanya (AfD) ha entrat al Bundestag per segona vegada. Amb un resultat al voltant del 10,4% dels vots, la formació de dreta radical es consolida, però ha perdut força. El 2017, l’AfD va obtenir un 12,6% i arran del govern de gran coalició entre democratacristians i socialdemòcrates, el partit va convertir-se en cap de l’oposició. Enguany, s’han de conformar amb el quart grup parlamentari, però es continuarà dotant de càrrecs, diners i poder. El resultat confirma que AfD, immers en disputes internes entre la seva ala liberal-conservadora i l’ala etnonacionalista, no ha pogut guanyar res fora del seu electorat habitual. La campanya, seguint el model trumpista, emprant la llegenda del frau electoral, no ha estat reeixida en el conjunt del país. No obstant això, en els estats federats de l’antiga Alemanya de l’Est, el partit s’ha situat com a segona força, arribant a guanyar en els estats de Saxònia (on governa la CDU), amb el 30,7% dels vots, i de Turíngia (on governa un tripartit roig-roig-verd), amb el 24% dels vots.
En els estats federats de l’antiga Alemanya de l’Est, l’AfD s’ha situat com a segona força, arribant a guanyar en els estats de Saxònia i de Turíngia
Segons va piular durant la nit electoral la Fundació Amadeu Antonio, una organització que treballa contra l’extremisme de dretes, el racisme i l’antisemitisme, AfD, de la mà de la nova dreta, fa temps que ha perfeccionat el concepte dels tres pilars d’acció que originàriament va iniciar el partit neonazi NPD: el primer lloc la batalla cultural, és a dir la lluita intel·lectual (especialment per mitjà de la seva fundació, la Fundació Desiderius Erasmus). En segon lloc, la lluita pel carrer, és a dir, la mobilització i la protesta constant, ja sigui a través de Pegida, Querdenken o el Moviment Identitari. I en tercer lloc, el braç parlamentari.
La caiguda en picat de Die Linke
L’esquerra postcomunista de Die Linke, que durant la campanya s’havia ofert com a soci menor en un eventual govern tripartit roig-roig-verd, no ha sabut capitalitzar el malestar social pel desmantellament de l’estat del benestar ni pel projecte de reforma del subsidi d’atur de l’SPD i ha estat penalitzat amb una pèrdua de -4,6 punts respecte a 2017. A més, la formació coliderada per Susanne Hennig-Wellsow i Janine Wissler, immersa en lluites internes –amb Sahra Wagenknecht i el seu estol de seguidors al centre de les crítiques a causa del seu posicionament antiimmigració–, hauria pagat car, segons el diari Taz, la seva desaprovació de l’operatiu de rescat humanitari de l’exèrcit durant la retirada de l’Afganistan.
L’esquerra postcomunista de Die Linke no ha sabut capitalitzar el malestar social pel desmantellament de l’estat del benestar ni pel projecte de reforma del subsidi d’atur
El diputat sortint, Fabio De Masi, ha piulat que el partit ha de “reinventar-se”. El desastre “no ha estat la campanya electoral”, sinó “per l’evolució dels darrers anys”. A l’hora d’escriure aquestes línies, Die Linke no arribaria el llindar del 5% dels vots requerits per entrar al Bundestag, però sí que obtindria representació parlamentària pel fet d’haver aconseguit tres mandats directes (el mínim requerit): Gregor Gysi per la circumscripció de Treptow-Köpenick, Gesine Lötzsch per Lichtenberg i Sören Pellmann per Leipzig II. La desfeta de Die Linke contrasta amb la victòria contra pronòstic del Partit Comunista d’Àustria (KPÖ) a les eleccions municipals de Graz, on amb un 29,1% dels vots, ha derrotat al Partit Popular (ÖVP), 25,6%, que portava, amb Siegfried Nagl, divuit anys governant. Elke Kahr podria convertir-se en la primera alcaldessa comunista del país transalpí.
Dèficit democràtic i infrarepresentació de la classe treballadora
El 14% de la població adulta ha quedat exclosa de les eleccions generals perquè no té nacionalitat alemanya i, per tant, hi viuen sense plens drets ciutadans. Segons Jacobin, la classe treballadora a Alemanya està infrarepresentada en el sistema parlamentari: per una banda, una gran part no té dret a vot a causa de la manca de passaport alemany i per l’altra, l’altra que en disposa, obté per l’abstencionisme polític. La participació ha estat del 76%, pràcticament igualada a la dels anteriors comicis. Addicionalment, Berlín hauria dit sí amb el 57% en referèndum a l’expropiació de 240.000 habitatges de grans propietaris.
L’assassinat conspiracionista
La campanya va quedar marcada per l’assassinat d’un estudiant de vint anys i treballador d’una benzinera de la població d’Idar-Oberstein, a Renània-Palatinat, a mans d’un negacionista de la COVID-19. La víctima, Alex W., va rebre un tret al cap després de sol·licitar l’ús de mascareta. L’assassí, Mario N., de 49 anys, era un membre actiu en l’escena Querdenken i s’expressava en conseqüència a les xarxes socials mostrant el seu conspiracionisme contra la COVID-19 i antivacuna. A més a més, havia donat suport al partit ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD) a les xarxes socials. N. hauria obtingut presumptament la pistola, segons publica la premsa, a través del seu pare, convicte per tinença il·legal d’armes i amb antecedents per violència masclista.
