La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Moncloa han insistit els últims dies que les aportacions públiques per a la visita del pontífex Lleó XIV es limitaven als cinc milions d’euros del govern català i dels cabildos de les Illes Canàries, un 20% del pressupost anunciat per la Conferència Episcopal espanyola. En realitat, però, bona part dels diners que s’hi aportaran des de les arques públiques quedaran emmascarats en forma de deduccions fiscals de grans empreses o del treball de milers de funcionaris.
Empreses com Banc Sabadell, Telefónica, Adobe, Mahou, ACS, Iberia, El Corte Inglés, Iberdrola, Indra o Bankinter faran donacions que, en alguns casos, superaran el mig milió d’euros, i sumaran 11,25 milions d’euros
Empreses com Banc Sabadell, Telefónica, Adobe, Mahou, ACS, Iberia, El Corte Inglés, Iberdrola, Indra o Bankinter faran donacions que, en alguns casos, superaran el mig milió d’euros, i sumaran 11,25 milions d’euros destinats a l’organització del viatge. El Reial Decret Llei 12/2026 que declara el proper viatge apostòlic del papa a l’Estat espanyol com a Esdeveniment d’Excepcional Interès Públic, permetrà que aquests grans donants recuperin mitjançant la deducció fiscal de l’Impost de Societats el 45% de l’aportació i, a més, tinguin una deducció del 15% de tota la despesa en publicitat i propaganda que porti el segell oficial de la visita vaticana. Això sumat a una bonificació de fins al 95% en d’altres impostos estatals i municipals, pot comportar que fins al 90% del valor de la donació acabi repercutint en les arques públiques.
Cal no oblidar, a més, que les administracions posaran al servei del Vaticà milers de funcionaris públics que s’encarregaran de la seguretat i la neteja. A Catalunya seran 7.000 policies entre mossos d’esquadra i guàrdies urbans (6.100), policies estatals (600) i guàrdies civils (350). En el cas de Madrid la xifra total de policies es dispararà fins als 14.000. Fent un recompte a la baixa, només sumant els quadrants horaris de les nòmines, la despesa es dispararà fins els 1,8 milions d’euros a Catalunya i els 3,6 milions d’euros a Madrid. Però la llista de despeses és encara més llarga i com a mínim suma altres dos capítols: els equipaments públics cedits gratuïtament (Estadi Olímpic de Montjuïc, com a exemple) i les insercions publicitàries de franc en horaris de màxima audiència a les televisions públiques.
La implicació de les institucions en la visita papal és una de les raons que ha incentivat la campanya ‘Jo no t’espero’, impulsada per la Fundació Ferrer i Guàrdia, Ateus de Catalunya i Europa Laica i amb més de cinquanta organitzacions adherides. Exigeixen la fi del finançament públic de les confessions religioses i una separació efectiva entre l’estat i l’església catòlica. A més, convoquen una concentració de protesta el 9 de juny a la tarda al passeig del Born de Barcelona. Hungría Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ho explica molt didàcticament “no volem que el Papa convidi a la seva casita als polítics, potser s’entén millor amb aquest símil tan actual”. Panadero posa llum als dubtes que molta gent té aquests dies quan veu l’enfrontament entre Lleó XIV i Donald Trump. “Malgrat que el Papa té un discurs favorable a la pau o als immigrants, és el cap d’una institució que manté un silenci còmplice sobre qüestions que divideixen, fins i tot, a la seva pròpia comunitat: els abusos sexuals, l’accés de les dones al sacerdoci, el celibat o el tracte cap a les persones LGTBIQ+”, assevera.
Hungría Panadero, directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia recorda que “malgrat que el Papa té un discurs favorable a la pau, manté un silenci còmplice sobre els abusos sexuals”
Luis García, coordinador d’Europa Laica Catalunya, parteix de la premissa que “el laicisme mai és anticlerical, un dels nostres fonaments és la llibertat de consciència. El laicisme vol aconseguir la separació de les congregacions religioses de l’estat”. I és precisament des d’aquest punt de partida que conclou “quan el Govern cedeix la tribuna de la seu de la representació popular –el Congrés– perquè es faci una intervenció religiosa, un discurs de moral privada, a la pràctica s’està produint una claudicació de l’estat”. I per Albert Riba, president d’Ateus de Catalunya, “és descarat el tracte de privilegi que se li dona a l’església catòlica. L’Ajuntament pagarà de les nostres butxaques l’aigua, la llum, el personal de neteja… A mi em deixarien l’estadi Olímpic de gratis per fer una festa? És tot una presa de pèl”.
Riba planteja un dilema entre institucions democràtiques o autoritàries. “Al Vaticà hi ha eleccions? Voten les dones? No és una democràcia, és una autocràcia. En el seu país mana ell i ningú més, és evident que no és una democràcia i, per tant, no és un demòcrata. No oblideu que a l’Estat espanyol s’exigeix que totes les associacions, excepte les religioses, siguin democràtiques”, conclou. I Panadero posa dades al distanciament de l’església a la nostra societat: “nou de cada deu parelles es casen civilment i el 91% de l’alumnat al batxillerat no cursa assignatura de religió. Només el 10% dels contribuents marquen la X de l’església catòlica a la declaració de l’IRPF. Hi ha un clar descens del suport social al catolicisme”.
Albert Riba, president d’Ateus de Catalunya, es pregunta “al Vaticà hi ha eleccions? Voten les dones?” i conclou que “és una autocràcia, Lleó XIV no és un demòcrata”
Les tres entitats i la resta de sotasignants aclareixen que “no és una campanya contra les persones creients, la laicitat no és una amenaça per a les persones creients, és la condició indispensable perquè tothom pugui conviure en igualtat”. I resumeixen les crítiques en tres grans reivindicacions: que s’avanci cap a la derogació dels acords amb la Santa Seu, que es posi fi al finançament públic de les confessions religioses i que es garanteixi una educació plenament laica. “Només des de la separació efectiva entre l’estat i les religions es pot assegurar una democràcia veritablement inclusiva”, assevera Panadero.
Luis García posa un exemple dels diners que amb origen en patrimoni públic s’embutxaca l’església. “Abans, quan passaves per la Catedral del Mar –al barri del Born de Barcelona– entraves per la porta principal i la visitaves, des de fa tres o quatre anys has d’entrar per la porta del darrere i has de posar la mà a la cartera perquè sinó no la visitaràs. Aquests ingressos haurien de repercutir en despesa social, perquè aquella basílica és fruit de les immatriculacions, que en gran part són un espoli d’espais públics construïts per la ciutadania i que ara estan gestionats per l’església”.
Carta oberta abans de la visita a Brians I
A pocs dies de l’arribada del pontífex, des de la Xarxa Dret i Presó, que aplega entitats com Justícia i Pau, Observa, Irídia, Alerta Solidària o l’Associació de Famílies de Presos a Catalunya, entre d’altres, s’ha enviat una carta a Lleó XIV per informar-lo que el sistema penitenciari català “està lluny dels objectius que marquen, tant la Llei General Penitenciària, com altres disposicions i reglaments i presenta símptomes de clara regressió, impròpies d’una societat occidental desenvolupada”.
“En els primers quatre mesos de l’any, s’han suïcidat 5 persones [a les presons catalanes] i d’altres han mort en circumstàncies encara no aclarides” detallen a la carta dirigida al pontífex
Cal recordar que el pontífex visitarà el centre penitenciari Brians I el 10 de juny. “En els primers quatre mesos de l’any, s’han suïcidat 5 persones i d’altres han mort en circumstàncies encara no aclarides” detallen a la carta, i li recorden que les contencions mecàniques s’apliquen “com a càstig a Catalunya, en augment i en una proporció molt superior, si la comparem amb les presons espanyoles, fet del que hem d’avergonyir-nos indubtablement”. Per últim, reclamen que la regularització extraordinària de persones de països estrangers es pugui aplicar a la població penitenciària “sense cap mena d’obstacle burocràtic o administratiu pel fet d’estar empresonades”.
