En sentit contrari a les recomanacions del Comitè per la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, les contencions mecàniques a les presons catalanes han augmentat els darrers cinc anys. Si el 2017 la mesura es va aplicar 576 vegades -6,68 contencions per cada cent persones preses-, el 2022 la xifra s’enfila fins a les 960 -12,35 per cada cent. És a dir, l’ús d’una mesura coercitiva que consisteix en la immobilització -sovint amb subjecció a un llit o una cadira- pràcticament s’ha duplicat i, en proporció a la població masculina i femenina, és superior sobre les dones.
Les dades s’han fet públiques gràcies a l’informe “La contenció mecànica a les presons espanyoles des de la perspectiva dels drets humans”, que l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) ha presentat avui a la Universitat de Barcelona. A partir de la informació obtinguda a través del portal de transparència, el document desgrana la situació específica a Catalunya, que, a diferència dels centres penitenciaris gestionats per l’administració general de l’Estat, presenta una tendència a l’alça molt pronunciada.
“Catalunya va en contra les recomanacions internacionals de posar fi a la pràctica de les contencions mecàniques i, per tant, la nostra obligació és documentar-ho i comunicar-ho a les autoritats nacionals i internacionals”, sentencia el director de l’OSPDH, Iñaki Rivera. A la pràctica, han presentat les dades al Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa (CPT) i al Subcomitè de Prevenció de la Tortura de Nacions Unides. Rivera concreta que la denúncia provocarà una petició d’explicacions per part dels organismes internacionals al govern català.
L’evolució a l’alça de l’aplicació de subjeccions a les presons catalanes té una excepció, l’any 2021, quan se’n varen registrar 586, 247 menys que l’any anterior. La reducció té una explicació: durant aquell any va estar en vigor la Circular 2/2021, orientada a aconseguir la contenció zero als centres penitenciaris catalans i fruit d’un procés de diàleg entre el departament de Justícia de l’anterior govern i diverses entitats de drets humans, juristes, expertes en salut mental i organismes internacionals per la prevenció de la tortura. Però el 2022 es va aprovar un nou protocol, la Circular 1/2022, que ha estat denunciat com a “flagrant regressió de drets” per una quinzena d’entitats i criticat pel síndic de greuges així com per l’Organització Mundial Contra la Tortura.
Com a càstig i sobre joves
Per Rivera també són “inacceptables” les contencions regimentals, és a dir, aquelles que són ordenades per professionals de vigilància penitenciària o per la direcció del centre amb l’objectiu de castigar o controlar un pres, i no pas per professionals sanitaris. El director de l’Observatori recorda que no estan recollides a l’article 72 del reglament penitenciari i, per tant, no hi ha supervisió legislativa ni reglamentària. De fet, el Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) ha recomanat que la subjecció mecànica sigui una mesura exclusivament sanitària pels riscos que comporta per a la salut de les persones.
Així i tot, les contencions regimentals han passat de 366 el 2017 a 631 el 2022, un increment del 72,4%. Per tant, dues terceres parts són de tipologia regimental, és a dir, no es duen a terme en una unitat hospitalària, un extrem que l’OSPDH considera molt greu.
Si bé és cert que Brians 1 és el centre que acumula més aplicacions de contencions mecàniques entre 2017 i 2022 (1.566), en relació amb la població presa de cada centre destaca el Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Vallès. Per cada cent reclusos joves s’han aplicat 37,53 contencions i, en canvi, a Brians 1, 27,14.
L’informe alerta que la situació en el centre de joves “és particularment preocupant”, perquè l’últim any analitzat, el 2022, es varen registrar 48,45 contencions mecàniques por cada cent presos d’entre 18 i 20 anys, la gran majoria regimentals. Per origen, els casos afecten especialment joves d’origen marroquí, perquè són el col·lectiu més nombrós al centre.
