El govern català ha aprovat fa unes setmanes, a final de juliol, una eina que encara pocs estats i territoris tenen per marcar el seu camí de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) i contribuir a evitar creuar el límit biofísic d’escalfament del planeta: es tracta dels pressupostos de carboni, que, en els mesos vinents, abans d’acabar l’any, el Parlament ha de validar.
La proposta, per al període 2026-2030, projecta una reducció de les emissions d’un 31% respecte al 1990. En presentar-la, l’executiu de Salvador Illa va explicar que “supera la contribució mínima” que Catalunya ha d’assumir per assolir l’objectiu global de reducció de GEH de la Unió Europea l’any 2030. Segons els càlculs de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, seria una reducció del 29%. Tanmateix, el Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic, nomenat pel Parlament, defensa que la seva proposta de pressupostos de carboni, amb una reducció d’11 punts més que l’assumida pel govern, és la que correspon a les necessitats del moment. La van presentar uns mesos abans a l’executiu d’Illa, el mes d’abril, i eleva la reducció a un 42% respecte a les emissions del 1990.
El Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic defensa que la proposta que ha presentat, 11 punts per damunt de la reducció acceptada pel govern, és la que correspon a les necessitats del moment
“Hi ha diferències de base”, reconeix l’economista Montserrat Termes, professora de la UB, que presideix el Comitè d’Experts. És el grup d’especialistes nomenat per proposar el camí cap a les zero emissions. El conformen set professionals de reconeguda trajectòria en la matèria que, de manera voluntària, han elaborat la primera proposta de pressupostos de carboni i faran seguiment de la planificació del govern, tal com estableix la llei de canvi climàtic de l’any 2017. “El Comitè entén que cal fer un esforç molt important ja, mentre que el govern creu que es pot fer després. I el fet és que potser no arribarem a temps, perquè els efectes sobre la societat que hi haurà seran més forts”, exposa Termes.
Tot i no ser els pressupostos de carboni que consideren òptims, la presidenta del Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic conclou que urgeix aprovar-los, adequar-hi les planificacions de les polítiques sectorials i començar a supervisar el compromís assumit, per tal que aquest mecanisme, pioner a escala estatal i amb escassos precedents a escala mundial, “no quedi coix”.
Transport i indústria, més de la meitat de les emissions
Seguint les darreres dades de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic, l’any 2023, el sector del transport (34%) i l’industrial (26%) van ser responsables de més de la meitat de les emissions de GEH al país. I és sobretot en aquests dos àmbits on hi ha més distància entre la proposta del govern i la del Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic: 18 punts menys de reducció d’emissions en el sector de la indústria i 13 en el transport.
Termes afirma que s’explica perquè hi ha “diferències importants” en la projecció de canvi d’aquests sectors, i destaca, a tall d’exemple: “El Comitè aposta clarament pel transport públic, i potser el govern pensa que en cinc anys no és possible arribar a un desenvolupament en transport públic com el que nosaltres pensem”.
“El Comitè aposta clarament pel transport públic, i potser el govern pensa que en cinc anys no és possible arribar a un desenvolupament com el que nosaltres pensem”
I una mostra més: sobre el projecte d’ampliar l’aeroport de Barcelona, la presidenta del Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic exposa que “no hi estan d’acord”. “França ha prohibit els vols de curt trajecte i estaria molt bé començar per aquí”, destaca, de les nombroses propostes que han fet per reduir les emissions derivades de l’activitat aeroportuària.
L’Observatori DESCA estima, a partir de les dades disponibles, que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona implicaria un augment del 45% de les emissions de GEH el 2033, respecte al 2019. Per això, apunten la “paradoxa” de crear instruments de lluita contra el canvi climàtic, com són els pressupostos de carboni, quan alhora es preveu “l’expansió d’infraestructures altament contaminants”.
En la mateixa direcció apunta la investigadora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI) Anna Pérez Català, que considera que, en “coherència” amb els objectius climàtics, els recursos previstos per ampliar aquesta infraestructura “han de dedicar-se a desenvolupar el transport públic”: “Aquesta és una de les parts de l’acció davant la crisi climàtica més important”, assevera la investigadora, que va formar part del grup motor de l’Assemblea Ciutadana pel Clima de Catalunya.
L’economia, “massa per davant”
Per tal d’avançar en la descarbonització del sector industrial, el Comitè d’Experts assenyala que cal reduir la demanda de productes i, especialment, dels més intensius en l’ús de recursos energètics i materials; reduir el consum d’energia i incrementar les renovables; així com desenvolupar tecnologies de captura de carboni “pels processos que no tinguin opció de mitigació alternativa”.
En l’informe que sustenta la proposta de pressupostos de carboni del Comitè d’Experts, consta que transformar la indústria petroquímica, concentrada al complex de Tarragona “és un dels reptes més importants a abordar en els pròxims anys”.
Transformar la indústria petroquímica, “un dels reptes més importants a abordar en els pròxims anys”, pel Comitè d’Experts
En el cas de la ramaderia i l’agricultura, la diferència de reducció de les emissions de GEH entre la proposta del govern i la que fa el Comitè dista en 11 punts. En el total d’emissions a Catalunya, aquest àmbit d’activitat és responsable d’un 12% del total de GEH, lleugerament per darrere del sector energètic, responsable del 13% de les emissions del país, i molt per darrere del sector industrial i del transport.
“Els agents econòmics estan molt ben organitzats, fan pressió, i als que tenim el repte climàtic al cap ens costa molt més incidir”, afirma Termes, i problematitza: “Els qui tenen interessos econòmics criden de seguida i tenen la línia d’arribada molt ràpida perquè els governs els escoltin; l’economia va massa per davant de tot”.
Insuficient perspectiva
La presidenta del Comitè d’Experts sobre Canvi Climàtic lamenta, a més de la reducció del ritme de baixada de les emissions de GEH que havien proposat, que la planificació del govern no sigui a deu anys vista. Els pressupostos de carboni que es duran al Parlament atenen el quinquenni en què, pràcticament, comencem a tenir-hi un peu: del 2026 al 2030.
En la proposta del grup d’experts, s’arribava a mirar fins al 2035, a deu anys vista, com la llei de canvi climàtic preveu.
Les emissions de GEH a Catalunya l’any 2023 van ser de 38,36 milions de tones de CO₂ equivalent. Respecte a l’any anterior, van suposar una disminució del 5,5%, corresponent a 2,2 milions de tones de CO₂ equivalent menys.
Els pressupostos de carboni que el govern durà al Parlament miren del 2026 al 2030. La proposta del grup d’expertes arriba a planificar fins al 2035, com preveu la llei de canvi climàtic
Però la davallada ha de ser dràstica: demana “intensificar radicalment l’acció climàtica de manera immediata” per assolir l’objectiu global de neutralitat climàtica l’any 2050 i “evitar els pitjors escenaris, insisteix el Comitè d’Experts sobre el Canvi Climàtic. Segons les seves xifres, d’un 8,2% anual entre 2026 i 2030 (un 42% respecte a 1990); i d’un 10,5% anual entre 2031 i 2035 (un 67% respecte al 1990).
Després del procés d’elaboració de la proposta de pressupostos de carboni, i fent balanç del desplegament, amb retards i incompliments, del conjunt d’eines previstes a la llei de canvi climàtic, aprovada fa vuit anys, Termes lamenta “poca implicació política, general” davant els objectius climàtics. Objectius que, per Termes, més enllà de l’alerta dels efectes de les condicions meteorològiques extremes, s’han d’entendre, “sobretot, com a objectius de salut”.
“Es lliga decreixement a pobresa, i decréixer vol dir percebre el benestar de manera diferent; entendre que és molta menys contaminació, moltes menys malalties i menys degradació dels ecosistemes, que, si tenim degradats, ens degradem nosaltres”, remarca l’economista.
