Lena Heuwieser és activista per la justícia climàtica i una de les cofundadores de Stay Grounded (Queda’t a terra), una xarxa de 200 organitzacions dels diversos continents que treballa per reduir l’aviació, un sector amb “molta influència política”, cosa que fa difícil assolir canvis cap al decreixement, diu Heuwieser. Ara bé, defensa que apostar-hi és urgent. Aquesta setmana, de la mà de Zeroport, organitzen a Barcelona una trobada que aplega un centenar d’activistes —“arribats per terra”, remarquen— d’una dotzena de països europeus. Davant de propostes obertes com el projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona, les organitzadores del congrés s’aferren a passos assolits, com ara que la ciutat d’Amsterdam (els Països Baixos) es plantegi prohibir els jets privats i els vols nocturns, o que a Albània l’oposició social hagi impedit un nou aeroport. Heuwieser planteja la necessitat d’“augmentar la pressió” i la “solidaritat amb conflictes generats pel sector de l’aviació”, que, considera, requereixen “atenció internacional i acció conjunta”.
Defenseu que cal contrarestar l’aviació i acostar-se a un sistema de “mobilitat justa”. En quins canvis es concreta aquest plantejament?
L’aviació no és essencial per sobreviure, a diferència de l’alimentació, l’habitatge o l’energia per tenir les nostres llars a una temperatura adequada. Per això el nostre objectiu és reduir-lo al mínim necessari, i que els diners s’inverteixin a construir un futur habitable. En nombrosos punts del món hi ha poblacions que lluiten contra els impactes negatius dels aeroports, la destrucció de terres fèrtils i d’ecosistemes, la despossessió de territoris, el soroll i els problemes de salut associats. Ens queden dos anys del pressupost mundial de carboni per arribar a l’augment de temperatura d’1,5 °C [la línia vermella que el consens científic identifica se situa entre l’1,5 i els 2 graus més de temperatura global respecte a l’era preindustrial]. Així que no pot haver-hi dubtes que tots els sectors no essencials han de reduir-se immediatament.
“Només l’1% de la població mundial genera el 50% de les emissions de l’aviació, mentre que més del 80 % mai ha pujat a un avió. I gairebé sempre les persones que pateixen els impactes del sector no són les persones que volen”
Només l’1% de la població mundial genera el 50% de les emissions de l’aviació, mentre que més del 80% mai ha pujat a un avió. I encara així, el sector de l’aviació és responsable de més escalfament global que la vida en tot el continent africà. I gairebé sempre les persones que pateixen els impactes del sector no són les persones que volen. Hi ha gent que pensa que l’avió ja és un transport molt comú, però hi ha només una part de la població mundial que s’ha acostumat en les últimes dues o tres dècades a aquesta forma de transport, ràpida, però destructiva. La indústria de l’aviació, el mitjà de transport dels rics, és subvencionat pels estats, o sogui, per tota la societat. Mentre que per a cotxes i trens paguem impostos, al combustible o a l’energia, no hi ha impost al querosè. Per a jets privats hi ha encara menys reglamentació. Això és injust. Un sistema de mobilitat just prioritza el transport públic accessible i barat per a totis. Prioritza formes de transport que no externalitza els costos a futures generacions, al medi ambient, del qual depenem, i a les comunitats més vulnerables als impactes de l’escalfament global.
És una mirada impopular, encara, majoritàriament, la de minimitzar l’aviació?
L’estabilitat del capitalisme i del sistema d’aviació i del sobreturisme és, d’una banda, el poder del capital i les empreses, i, d’altra banda, la forma de vida que impera. És a dir, agafar un vol s’ha convertit en costum per a una classe mitjana alta a Europa, mentre que les persones que encara no hi tenen accés moltes vegades somnien poder volar en el futur, ja que és el que els anuncis, la televisió, ens suggereix com a cosa aspirable. Hem d’arribar a mostrar que altres estils de vida desaccelerats, altres formes de viatjar, són desitjables, per crear pressió cap a canvis polítics estructurals. Perquè sense els canvis de polítiques, sense que hi hagi, per exemple, trens accessibles, la majoria no farà els canvis de forma de vida.
En quin context s’inicia l’acció de Stay grounded, i en quin context arriba el congrés per la reducció de l’aviació i el turisme que us reuneix aquesta setmana a Barcelona?
Ens vam crear el 2016. Jo vivia a Viena, on es volia expandir l’aeroport, i vam buscar exemples de resistències davant l’ampliació o la creació d’altres aeroports. L’intercanvi d’experiències ens va servir molt, i feia falta investigar més i informar sobre l’aviació i els seus impactes d’una manera accessible, i crear pressió conjuntament. Vam organitzar les primeres accions coordinades a escala internacional, i vam decidir continuar i formalitzar-nos com a xarxa. El 2019 vam fer la primera conferència de Stay Grounded, també a Barcelona. D’això en va sorgir la plataforma Zeroport, que va aconseguir impulsar que s’aturés la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat poc després.
“El 2019 vam fer la primera conferència de Stay Grounded, també a Barcelona. D’això en va sorgir la plataforma Zeroport, que va aconseguir impulsar que s’aturés la proposta d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat poc després”
Ara l‘ampliació està de nou damunt la taula, i amb el congrés d’aquests dies volem donar suport a la resistència local, alhora que connectar les lluites contra aeroports amb les lluites contra la turistificació i la crisi de l’habitatge. A més, no només fem aquesta reunió a Barcelona, sinó que hi ha reunions simultànies a Mèxic i a l’Índia, i la participació de persones en línia d’arreu del món.
L’escenari a Catalunya, o al conjunt de l’estat, és similar al d’altres territoris en relació amb el sector de l’aviació?
Barcelona és una de les ciutats més impactades negativament pel turisme de masses. L’aviació és responsable del 89% de la petjada de carboni del turisme a Barcelona. Però hi ha molts llocs al món on barris, comunitats i ecosistemes són destruïts pel sobreturisme i l’aviació. En una de les taules rodones ha parlat una netejadora d’hotels de Barcelona, afectada per situacions de treball esgotadores, i que no compta amb un sou suficient per poder pagar un habitatge digne a la ciutat en què treballa. A Mèxic, un company ha compartit una situació semblant: es construeixen una sèrie d’aeroports i hotels a les seves comunitats indígenes, i la gent ha de treballar en males condicions per sostenir el sobreturisme, mentre no poden viure bé. El panorama és similar a Europa. Especialment, els governs conservadors revoquen qualsevol petit progrés en la política climàtica i, a escala europea, encara no s’ha aconseguit posar fi a l’exempció fiscal per als combustibles d’aviació. Necessitem reforçar la resistència, i creiem que de moment és més possible tenir èxits a escala local, o davant un aeroport concret.
Hi ha canvis per decréixer en l’ús d’aquest mitjà de transport que són realistes a curt termini?
Molts canvis serien fàcils d’implementar. No podem permetre cap ampliació més dels aeroports. Al contrari, els aeroports haurien de reduir-se. Els petits aeroports regionals, que consumeixen enormes quantitats de diners dels contribuents per a pocs vols, haurien de tancar-se o utilitzar-se per altres funcions. Els vols nocturns entre les 10 de la nit i les 6 del matí han de suspendre’s. El soroll suposa un perill encara més gran per a la salut de les residents. És hora de prohibir els jets privats: el mitjà de transport més injust i perjudicial per al clima. Els vols de curta distància haurien de, directament, substituir-se pel tren o bus, arreu on és possible.
“És hora de prohibir els jets privats: el mitjà de transport més injust i perjudicial per al clima, els vols de curta distància haurien de substituir-se pel tren o bus, arreu on és possible, i la majoria dels vols de negocis haurien de substituir-se per reunions en línia”
La majoria dels vols de negocis haurien de substituir-se per reunions en línia. Els vols de llarga distància, tant turístics com de càrrega, haurien de reduir-se dràsticament en favor dels viatges i mercaderies regionals. Els pocs vols necessaris haurien de distribuir-se de forma equitativa. Es necessiten processos democràtics per decidir quins són els vols més importants, per exemple, els vols per a emergències, científics per salvar vides, diplomàcia i solidaritat per evitar conflictes, per garantir el refugi, en casos de discapacitat, o quan no existeixen alternatives segures de viatjar per terra, o vols ocasionals de migrants per visitar les seves famílies.
Plantejar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona és un projecte excepcional en el panorama europeu, atenent el context d’emergència climàtica? Amb impactes molt i molt evidents aquests dies amb temperatures disparades a Catalunya, a Grècia…
Lamentablement, Barcelona no és excepcional. Tant en Espanya com en molts països europeus, hi ha desenes de plans d’ampliació d’aeroports, de Madrid a Londres a París a Frankfurt a Budapest… Hi ha competició entre els països i aeroports per ser un hub de vols internacionals. Totes aquestes són inversions encallades. Hauríem d’invertir els diners i el temps a transformar l’economia per ser resilients a les crisis climàtiques, ecològiques i socials.
El negacionisme de l’escalfament global no forma part del relat de les grans empreses, incloses les aerolínies. Totes les companyies aèries presenten objectius de “zero emissions netes”, d’acord amb l’Acord de París. No val aquest plantejament?
Per una banda, el 2050 és massa lluny com a meta. En la pràctica, les indústries intenten créixer de la forma més barata, o sigui, cremant querosè fòssil, el màxim temps possible. I en algun moment s’adonaran que la seva meta de 2050 no funciona. O que només funciona amb trucs comptables com la compensació, és a dir, pagant altres projectes per reduir emissions per poder emetre més. En les últimes dècades, la indústria de l’aviació no ha complert cap dels objectius climàtics i d’emissions que s’havia fixat, excepte un. Són molt bons creant mites i fent greenwashing, però molt dolents a l’hora d’implementar solucions a la crisi climàtica.
“Les companyies d’aviació són molt bones creant mites i fent greenwashing, però molt dolentes a l’hora d’implementar solucions a la crisi climàtica”
És important que algunes institucions europees hagin entès que l’aviació menteix i proposa falses solucions, i la prohibició del greenwashing. Però a escala internacional l’estratègia climàtica de la ICAO (International Civil Aviation Organisation) es basa en la compensació d’emissions i en tecnologies que ningú sap quan existiran, ni si arribaran a existir d’una manera que siguin eficients davant les emissions [tecnologia de captura de carboni].
Decréixer en l’ús de l’aviació toca sectors econòmics més enllà d’aquest sector. Són els que dificulten avançar en les mesures de decreixement?
Sí, l’aviació és un pilar central per al turisme de masses, per al comerç globalitzat, per a la militarització i la guerra, i en general per al capitalisme. I, a més, és el mitjà de transport dels rics i dels que prenen decisions. Tots això dificulta els canvis que servirien per la vida de totis. A més, la indústria de l’aviació es manté viva de forma poc saludable. Durant la pandèmia de COVID-19, s’han produït enormes rescats financers, normalment sense condicions. És típic: en èpoques de bonança, poden obtenir beneficis, però en èpoques de crisi, és allò públic el que paga les seves pèrdues. A més, és un sector molt subvencionat, no paguen taxa pel seu combustible, no paguen l’IVA; i els aeroports petits, regionals, moltes vegades són altament subvencionats.
Com contrarestar aquest pes; aquest poder, i moure fitxa de manera coherent, i a temps, davant l’escalfament global?
Creiem en el poder de baix; de mostrar que molta gent no dona suport a aquest model. Li hem de prendre la llicència social a la indústria de l’aviació. Hem d’influir en el discurs que en fan els mitjans de comunicació, que anem als tribunals a lluitar pels nostres drets, que ens organitzem als barris, a les comunitats, per fer créixer la resistència als projectes contraris al decreixement del sector. Veiem que això ha servit, hi ha hagut èxits. No hem de desmotivar-nos, sinó continuar endavant.
