L’alcalde de Barcelona Jaume Collboni (PSC), assegurava el passat 28 d’abril al programa La noche en 24 horas de TVE, que “la massificació del turisme té el límit de no sotmetre a la ciutat, és la ciutat la que ha de sotmetre el turisme. Tenim uns 3,4 milions de creueristes a l’any. Ja hem anunciat que eliminarem alguna de les terminals. Vull que al centre de Barcelona puguem viure els barcelonins i barcelonines”. Quan va arribar a l’alcaldia l’any 2023 ja va assegurar que la ciutat havia arribat al límit –amb la xifra de 3,5 milions de creueristes–, i postulava “Barcelona no pot absorbir més creuers”. Les dades reals, però, són superiors i la tendència a l’alça no s’atura malgrat les proclames de l’alcalde.
En el primer trimestre de 2026 s’han produït creixements del 23% al gener, 21% al febrer i 48% al març, amb un còmput global interanual de 4.113.064 creueristes al port de Barcelona
El tancament de l’exercici anual 2025 del Port de Barcelona confirma que la xifra a 31 de desembre era de 3.999.258 creueristes acumulats, un 9,4% més que l’any 2024. I aquest 2026 la tendència encara és a pitjor. En el primer trimestre s’han produït creixements del 23% al gener, 21% al febrer i 48% al març, amb un còmput global interanual que trenca barreres i arriba als 4.113.064 turistes. A més, la capacitat de les terminals, malgrat les paraules de Collboni, també creix, passant de 24.700 a 31.000 durant el seu mandat. Tot i que es preveu reduir el flux d’arribades de les terminals A, B i C amb una capacitat de 12.800 turistes, que s’enderrocaran per a construir una única terminal C amb capacitat per a 7.000 turistes, el balanç global queda compensat a l’alça per l’entrada en funcionament de la terminal H d’MSC Cruceros (6.500 turistes) i de la futura terminal G de Royal Caribbean (7.000 turistes) que estarà operativa l’any vinent.
De fet, Barcelona està fent un salt qualitatiu en la capacitat d’amarratge de megacreuers, amb instal·lacions i capacitats mai vistes fins ara, que permeten embarcar i desembarcar grans masses de turistes en franges horàries curtes, gràcies als nous arcs de control biomètric que permeten el passi duaner del passatge sense haver de mostrar el passaport. A més, en previsió, s’han guanyat milers de metres quadrats de superfície al mar, per a la construcció de grans aparcaments, ja que l’ajuntament amb l’acord signat l’any 2025 entre el tinent d’alcalde Jordi Valls i el president de l’Autoritat Portuària de Barcelona José Alberto Carbonell, vol incentivar que la ciutat sigui base de sortida i arribada de les rutes marítimes, no només punt d’escala, el que comportarà un increment d’aterratges a l’aeroport del Prat i una demanda més elevada de desplaçaments per carretera fins al Moll Adossat, on es troben les terminals. En aquest sentit, es desdoblarà el pont Porta d’Europa que connecta l’àrea de Drassanes amb els creuers.
Les terminals base de creuers comportaran un increment d’aterratges a l’aeroport del Prat i una demanda més elevada de desplaçaments per carretera fins al Moll Adossat
Grans excavadores, grues i tota mena de maquinària treballen avui dia en la terminal G, que serà la més gran i amb millor tecnologia. Amb 54.000 metres quadrats de superfície i línies d’amarratge de més 450 metres, permetrà l’arribada de megabucs del tipus Oasis, com el Symphony of the Seas (362 metres) i l’Allure of the Seas (360 metres), cadascun dels quals transporta fins a 6.700 passatgers. Amb aquesta, seran cinc les terminals en funcionament l’any 2030, dues de Carnival (D i E), una d’MSC (H), una de Royal Caribbean (G) i una última de Global Ports Holding (C), que des de l’administració anomenen “pública” pel fet que no serà privativa d’una única companyia, però amb gestió transferida a l’empresa Global Ports Holding, una societat turca amb seu a Istanbul i presidida per Arpak Demircan. “Funcionarà exactament com funcionen la resta de terminals de creuers del Port, seguint la legislació vigent, com no pot ser d’una altra manera. No hi ha cap diferència”, apunten fonts del Port de Barcelona consultades per aquest mitjà. I detallen, “les terminals que anomenem ‘públiques’ donen servei a les navilieres que no tenen terminal pròpia, sempre complint amb les normatives que regulen l’entrada i estada de vaixells als ports espanyols”.
La tendència actual confirma el pitjor escenari previst per l’entitat Stop Creuers Catalunya, integrada per col·lectiu veïnals i ecologistes, que l’any 2024 alertava que amb l’entrada en funcionament de les terminals G i H s’incrementaria en un milió el nombre de creueristes. “Aquest model genera, entre molts altres, impactes indesitjats com l’augment del trànsit aeri –i les emissions de CO2 associades–, ja que la major part del passatge dels creuers de port base arriba a la ciutat en avió, la pèrdua d’habitatge assequible per a la població local –i el consegüent efecte gentrificador–, i la deslocalització dels impactes dels creuers d’escala a altres ports de la Mediterrània de manera insolidària”, denunciaven. Per contra, refermaven “la necessitat urgent del tancament progressiu de terminals amb l’objectiu de fer decréixer el sector i disminuir els greus impactes que ocasiona en la ciutat i el medi”. Stop Creuers reclama que la capacitat creuerista de Barcelona quedi limitada a 17.000 places, la qual cosa suposaria un decreixement a la meitat del previst.
Stop Creuers reclama que la capacitat creuerista de Barcelona quedi limitada a 17.000 places, la qual cosa suposaria un decreixement a la meitat del previst
Les dades, també confirmen que la suposada “desestacionalització” promoguda pel consistori, amb l’objectiu de descongestionar indrets de la ciutat i franges temporals més saturades de turistes, no ha funcionat. De fet, pràcticament cada mes de 2025 i el primer trimestre de 2026 s’han comportat com a temporada alta. Destaquen l’abril de 2025 i el març de 2026, amb increments del passatge superiors al 40% respecte a l’any anterior. Només es detecta una lleugera reducció del 6% el mes de setembre. En aquest sentit, i per a més pena del veïnat, les noves terminals preveuen instal·lar grans plafons digitals que informaran en temps real de la saturació de turistes a indrets com la Sagrada Família o el barri Gòtic, per a dosificar així els desplaçaments al centre de la ciutat, repartint-los en més franges horàries.
