Durant el matí del 13 de juny, dotze encausades pel desnonament d’un pis del Bloc Llavors havien de comparèixer a declarar davant del jutge, però no ho han fet. Ja és la segona vegada que se les cita i, per tant, està previst que l’autoritat judicial dicti una ordre de cerca i captura. En total són 22 les persones investigades arran de la mobilització del 25 de maig de 2021 per evitar l’expulsió dels tres últims veïns –Axel, Arkaitz i Manel– del bloc del carrer Lleida del barri del Poble-sec de Barcelona. Estan acusades de desordres públics, danys, atemptat, resistència i desobediència a agents de l’autoritat, i algunes també d’un delicte de lesions.
Abril Rasúa és una de les encausades que va intentar impedir el desnonament i que avui a dos quarts d’onze no es presentarà davant del jutjat d’instrucció 17 de Barcelona. Membre de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, va passar la nit dins el bloc, des d’on un grup de persones va intentar barrar el pas als agents, quan pujaven per l’escala, amb un matalàs. “Van trigar més de cinc hores en executar un desnonament, que haurien pogut executar en una, a causa de la gran resistència que van trobar. Ara ens ho volen fer pagar amb criminalització i repressió”, conclou.
El bloc, propietat de l’empresa de capital finlandès Vauras Investment, s’havia convertit en un símbol de la lluita pel dret a l’habitatge i la convocatòria per evitar el darrer desnonament va ser tota una demostració de força. Vora 200 persones es van arribar a concentrar fora del perímetre policial, una seixantena davant el portal i una quarantena dins l’edifici. Durant l’operatiu d’ARRO i Brimo, les manifestants van llançar pintura i ous contra el cordó policial, protegint la primera línia amb matalassos, i es va produir alguna càrrega.
L’advocat Carles Hurtado, considera que, en la majoria dels casos, el material probatori, només mostra que “les encausades es limiten a manifestar-se, fer resistència passiva”, però que malgrat això, “les acusacions són molt greus”
A la minuta i als atestats, Mossos acusa les activistes que feien resistència al portal de protegir-se amb tanques i d’agafar-les “amb força per agredir els efectius policials”. Alhora, especifiquen que els agents van rebre “puntades de peu”, “empentes” i “aspa vents”, i que hi havia dues pancartes “fortificades amb una estructura de ferro i un matalàs”, que “són utilitzades per manifestacions violentes per atacar les línies policials, poder defensar-se i dificultar l’acció policial”. L’advocat d’Alerta Solidària, Carles Hurtado, considera que, en la majoria dels casos, el material probatori, només mostra que “les encausades es limiten a manifestar-se, fer resistència passiva” i que malgrat això, “les acusacions són molt greus”. Amb la finalitat d’obtenir fonts de prova, Mossos ha compilat imatges i vídeos publicats a internet i enregistrats per efectius policials, tant per l’ARRO com pel Grup d’Obtenció i Anàlisi de la Prova (GOAP). A més, “sense ordre judicial” –subratlla Hurtado– han demanat imatges a alguns mitjans de comunicació.
La valoració de danys d’aquella jornada per part de Mossos s’enfila fins als 18.579,03 euros, entre parc mòbil, material de dotació policial, de telecomunicacions i a l’edifici, essencialment ocasionats pel llançament de pintura.
Des de la Comissió Jurídica, nascuda amb el Primer Congrés d’Habitatge, Max Carbonell ho entén com una “macrocausa política” que pretén “penalitzar i criminalitzar” el conjunt del moviment. Per aquesta raó, han decidit “passar a l’ofensiva i respondre de forma política: assenyalar la Generalitat, i denunciar i visibilitzar la repressió”. A més de les 22 persones investigades per desordres, danys, atemptat, resistència, desobediència, també n’hi ha 67 més que han rebut notificacions de sancions per llei mordassa, que sumen al voltant d’uns 40.000 euros.
Algunes de les persones que eren a l’interior de l’edifici, també estan acusades d’un delicte lleu de lesions a un membre de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Desokupa que, a través de la filial City Lock, vigilava alguns pisos que ja havien estat desnonats. Tot i que Abril Rasúa assegura que no hi va haver cap contacte físic amb el treballador, ell denuncia que una persona el va colpejar i una altra li va llançar un extintor però que “no recorda la roba que vestia”, ni un ni l’altre.
Sota la lupa d’una unitat “d’extremismes violents”
Des del 7 de juny de 2021 la causa està judicialitzada al jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona, a partir d’unes diligències policials del Grup d’Investigació de Delictes en Ordres Públic (GIDOP), però, el 3 de gener de 2022, va passar a mans de la Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents (UCIEV), que va ampliar-les. La instrucció posa el focus en quatre persones, a les que acusa d’”atacar la línia policial de forma més greu”.
A Laia Jubany els agents la van esperar quan sortia del portal cap a la feina: “Vaig demanar ordre judicial, em van dir que no en tenien i em van ensenyar un document de Mossos de la investigació per part de la unitat d’extremismes violents”
L’advocat Carles Hurtado subratlla que, a més, se’ls atribueixen uns rols d’organitzadors i provocadors de desordres. Aquestes quatre persones van ser detingudes per agents de paisà als seus domicilis el passat 2 de febrer. A Laia Jubany els agents la van esperar quan sortia del portal cap a la feina, es van identificar i la van fer tornar a entrar per dir-li que quedava detinguda: «Vaig demanar ordre judicial, em van dir que no en tenien i em van ensenyar un document de Mossos de la investigació per part de la unitat d’extremismes violents. A comissaria, no ens van fer preguntes, ni fotos, ni res, només vam estar en cel·les”. L’advocat confirma que no van demanar autorització judicial per a la detenció: “ni tan sols van informar al jutge instructor d’aquest nou atestat, i van detenir sota el seu únic criteri policial”. De fet, l’endemà de les detencions, i després que el jutjat d’instrucció 11 desestimés un habeas corpus, el jutjat d’instrucció 17 va rebre les quatre detingudes i no va acordar cap mesura contra elles.
La Unitat Central d’Investigació d’Extremismes Violents està subordinada a l’Àrea Central d’Informació dels Mossos d’Esquadra, i és la unitat destinada a tasques d’antiterrorisme. Hurtado subratlla que “no és normal ni habitual que intervingui en fets relacionats amb moviments socials i menys encara d’habitatge”, però que malgrat la petició d’explicacions, des del Departament d’Interior no s’han atès.
Quatre anys d’història
El Bloc Llavors, propietat de l’empresa de capital finlandès Vauras Investment, es va okupar el 2017 i des d’aleshores ha patit diversos desnonaments, el darrer dels quals van tenir lloc el març de 2020, dies abans d’instaurar-se l’estat d’alarma i el confinament per la pandèmia de la COVID-19, dues setmanes abans del confinament, que va deixar sis famílies al carrer. Era el sisè intent de desnonament, després que la jutge decretés data oberta, i un fort dispositiu d’antiavalots de Mossos va aconseguir desnonar sis famílies del bloc.
Des de l’any 2016, és propietat de Vauras, que entre 2016 i 2017 va adquirir setze edificis a la ciutat. L’empresa va comprar el bloc per reformar els pisos i revendre’ls a un preu molt superior. La seva filosofia de negoci, que consisteix a comprar, expulsar, reformar i vendre, no a llogar, s’ha consolidat com l’estratègia comuna dels principals fons voltors que operen a la capital catalana.
Les seves pràctiques han estat qüestionades des del mateix ple del Parlament de Catalunya així com des de l’Ajuntament de Barcelona, contra el qual Vauras es va querellar. En concret, la seva acció judicial es va dirigir contra l’alcaldessa Ada Colau, dues regidores i una tècnica municipal, per l’actuació del consistori en relació precisament amb el bloc Llavors. El fons va acusar l’Ajuntament de fins a vuit delictes, i tot i que la jutgessa va considerar que s’atribuïen “sense rigor ni precisió” i en va decretar l’arxivament. L’Audiència de Barcelona va reobrir el cas per coaccions i prevaricació. A més, el mes de maig, un jutge va ordenar al consistori retirar les multes de 417.000 euros imposades a Vauras.
