La intervenció dels Mossos d’Esquadra per reprimir les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél ha comportat una nova mutilació, en aquest cas, la pèrdua de l’ull d’una manifestant per impacte de projectil de foam. Així ho ha fet públic Irídia, que està en contacte amb la família de la víctima, una noia de 19 anys que ja ha estat operada i a hores d’ara es troba en procés de recuperació. Des del centre per la defensa dels drets humans demanen col·laboració a la ciutadania per cercar imatges del moment, que va succeir dimarts entre dos quarts i tres quarts de nou del vespre a la Via Augusta de Barcelona, entre l’avinguda Diagonal i la Travessera de Gràcia.
Els Mossos haurien disparat en dues nits d’aldarulls 420 bales de foam, quatre de les quals han ferit a persones al cap i a l’abdomen
Durant els aldarulls de dimarts i dimecres arreu del país, els Mossos haurien disparat 420 bales de foam, segons el seu propi recompte, que ha transcendit via la Cadena SER. Al seu torn, Irídia ha informat que tres persones –a banda de la noia que ha perdut l’ull– han rebut impactes al cap i a l’abdomen de projectils de foam, mentre altres persones com un fotoperiodista col·laborador d’aquest mitjà han estat ferides a altres parts del cos.
Tots aquests fets han tornat a posar al centre del debat públic l’ús d’aquest armament per les unitats antidisturbis. La seva idoneïtat ja havia estat qüestionada prèviament al Parlament de Catalunya, arran d’una moció presentada al ple per part de Catalunya en Comú-Podem on van demanar la seva retirada en un termini de sis mesos i només van comptar amb el suport de la CUP i un sol diputat d’ERC, grup parlamentari que va votar en contra juntament amb els de Junts per Catalunya, Ciutadans, el PSC i el PP.
Les bales de foam i les armes que les disparen van reemplaçar les popularment conegudes com a pilotes de goma, després que el mateix Parlament de Catalunya acordés la prohibició del seu ús per la policia autonòmica, el 8 de novembre de l’any 2013. No obstant això, la decisió no és aplicable a altres cossos policials com la Policia Nacional espanyola, que ha continuat fent ús d’aquest material a Catalunya durant la repressió contra el referèndum de l’1 d’octubre i les protestes contra la sentència als líders socials i polítics catalans.
El canvi de material es va precipitar arran de la polèmica aixecada pel cas d’Ester Quintana, qui va perdre un ull per un tret de bala de goma de l’Àrea de Brigada Mòbil (Brimo) durant la vaga general del 14 de novembre de 2012. Malgrat que aquesta munició ha quedat reemplaçada pel foam, els agents d’ordre públic segueixen emprant les antigues escopetes –les italianes Franchi PA6 i Fabarm SDASS i la nord-americana Remington 870– per disparar salves intimidatòries sense projectil.
Un llançador de granades adaptat
El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va adquirir les primeres armes de precisió preparades per disparar foam prèviament a la prohibició de les bales de goma, i va esdevenir el primer cos policial de l’Estat espanyol en fer-ho. El mes de febrer de 2011, la conselleria aleshores liderada pel convergent Felip Puig va anunciar la compra per 1.800 euros la unitat d’entre deu i quinze subfusells LL-06 de l’empresa armamentista suïssa B&T (Brügger & Thomet), puntera en tecnologia militar, exportadora d’armes i proveïdora habitual de l’OTAN. Dos mesos després, el complex Egara de Sabadell va ser l’escenari triat pel cos per presentar a la premsa les noves armes. Sergi Pla, Cap de la Comissaria General de Recursos Operatius de l’època i avui dia cap de la Regió Policial de la Catalunya Central, afirmava davant les periodistes que “tenen un efecte menys lesiu que les pilotes de goma, on apuntem, impacte”.
El subfusell incorpora un visor de precisió i la munició no té capacitat de rebot, motius pels quals les lesions per aquest tipus de projectils es produeixen per impacte directe
Deu anys després, els Mossos d’Esquadra han fet diverses licitacions de compra i actualment compten amb aproximadament tres-cents d’aquests subfusells a disposició de la Brimo i les unitats de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO). El subfusell incorpora un visor de precisió i la munició no té capacitat de rebot, motius pels quals les lesions per aquest tipus de projectils es produeixen per impacte directe.
Les armes són fruit de la recerca en I+D militar suís i l’origen de la munició de foam rau en la petició expressa que la policia francesa va cursar a la suïssa B&T perquè desenvolupés un estri més precís en la repressió de multituds, després de l’enorme lesivitat que van provocar els cartutxos emprats durant la revolta de les banlieues la tardor de 2005. Per aquest motiu, l’empresa va aplicar tecnologia militar punta i va reconvertir un subfusell militar de granades –que l’exèrcit portuguès empra a l’Afganistan– en una arma aplicable als conflictes urbans. Aquesta eina repressiva és capaç d’impactar en un objectiu de quinze centímetres a 50 metres, tot i que pot arribar a fer blanc a una distància de 80 metres, així com a disparar vint projectils per minut. El llançagranades incorpora la denominació LL-Less Letal (Lesivitat Menor) i els seus distribuïdors comercials en destaquen la precisió.
El projectil emprat, de 40×46 mil·límetres, és similar a una pilota de golf i està recobert de foam, una escuma viscoelàstica de poliuretà d’alta densitat coneguda per la seva resistència i utilitzada entre altres en la indústria de la construcció o com a embalatge de cuina i electrònica. Els projectils tenen set graus diferents de duresa i el seu impacte sobre el cos produeix inhibició muscular immediata i paralitza la persona, que no pot caminar fins al cap d’un minut: la coixesa posterior es perllonga durant dies i les seqüeles podem durar fins a quaranta-cinc dies.
Sense protocol d’ús públic
“No està publicat el protocol d’ús i de regulació de l’arma i això suposa un problema de transparència, perquè l’hem demanat moltíssimes vegades a Interior junt amb Amnistia Internacional i també ho ha demanat el parlament de Catalunya en una resolució, però Interior ho rebutja per motius de seguretat, argumentant que si ho publiquen la gent sabrà quan poden utilitzar i quan no”, assegura Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia.
Quan es van començar a instaurar als Mossos d’Esquadra els subfusells de precisió i els projectils de foam, la conselleria va destacar dos elements importants que en teoria diferenciaven aquest material de les escopetes de bales de goma: la traçabilitat i la geolocalització. El primer hauria de servir per enregistrar quants trets es duen a terme i saber exactament quan s’han disparat; la geolocalització determinaria la ubicació exacta en temps i espai de l’agent escopeter. “Avui dia, desconeixem totalment el tema de la geolocalització, sobre la traçabilitat el comissari Joan Carles Molinero ha dit que s’està fent un informe per determinar quan es va disparar i per part de quins agents”, explica Franquesa.
El director general dels Mossos, Pere Ferrer, s’ha mostrat contrari a encetar un debat sobre la idoneïtat dels subfusells de foam en dispositius d’ordre públic
Dijous al matí han comparegut en roda de premsa el director general dels Mossos, Pere Ferrer, i el comissari portaveu del cos, Joan Carles Molinero, qui ha assegurat que han obert una investigació sobre les intervencions d’aquests dies i ha assegurat que el protocol que tenen és l’adequat. Sobre la pèrdua de l’ull de la noia ferida dimarts a Barcelona, Ferrer ha afirmat “ni desmentim, ni pressuposem res, volem aclarir al màxim què va passar”, alhora que s’ha mostrat contrari a encetar un debat sobre la idoneïtat dels subfusells de foam en dispositius d’ordre públic.
“Aquest cas és el primer que podem dir segur que és foam, perquè l’octubre de 2019 a les protestes de Barcelona hi havia operatius conjunts amb escopeters de Mossos i Policia Nacional en el mateix cordó, per això no podem saber si era bala de goma o foam”, aclareix la codirectora d’Irídia respecte de les quatre lesions oculars greus que van patir manifestants durant els aldarulls postsentència. “Tornem a demanar que es publiquin els protocols de foam, els estàndards internacionals de l’OSCE i l’ONU donen directrius que diuen que aquest tipus de projectils d’energia cinètica de precisió no es poden disparar indiscriminadament a la massa perquè això és perillós, augmenta les possibilitats de lesions greus”, rebla.
Alguns periodistes han documentat aquesta setmana com alguns agents disparaven indiscriminadament des de les furgonetes policials. “Són armes que no estan pensades per dispersar, són de precisió i s’han de disparar sempre per sota l’abdomen només a persones que estiguin posant en risc la vida o integritat d’altres persones, ciutadans o policies”, clou Franquesa.
