Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Protestes en més d'una setantena de pobles i ciutats dels Països Catalans contra l'empresonament de Pablo Hasél

La solidaritat amb el raper s'estén arreu del territori després de la seva detenció per part dels Mossos d'Esquadra dimarts al matí a Lleida. Al vespre, s'han produït marxes i concentracions en més de setanta municipis dels Països Catalans, especialment concorregudes a la capital lleidatana i a Barcelona, on la marxa ha acabat amb diversos enfrontaments amb el dispositiu policial d'antiavalots, episodis de tensió que també s'han viscut a altres llocs com València, Girona i Vic

Concentració en contra de la detenció i empresonament de Pablo Hasél a Barcelona. / Bruna Casas

Onada de solidaritat amb el raper Pablo Hasél als Països Catalans després de la seva detenció, practicada pels Mossos d’Esquadra dimarts al matí al Rectorat de la Universitat de Lleida. Com a resposta, entre les set i les vuit de la tarda d’avui s’han convocat concentracions al llarg del territori. Segons el recull de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, s’han produït actes públics de repulsa a la detenció en més de setanta localitats.

A la capital lleidatana, on Hasél ha estat detingut, la concentració ha aplegat al voltant d’un miler de persones per mostrar el seu suport al cantant. En un ambient tranquil i amb els seus raps de fons, s’ha procedit a llegir un manifest de la plataforma de suport a Hasél. La manifestació ha recorregut diversos carrers de la ciutat i ha passat per davant de la subdelegació del Govern espanyol, blindada per un fort dispositiu dels Mossos d’Esquadra.

Moment en el qual un grup de manifestants talla la ronda del Mig de Barcelona |Marta López Mas

 

La més concorreguda de les mobilitzacions ha tingut lloc a Barcelona, on des de les set de la tarda milers de persones han omplert de gom a gom la plaça de Lesseps, entre els barris de la Vila de Gràcia i la Salut. La magnitud de la concentració ha desbordat els límits de la plaça i algunes manifestants han tallat la circulació de la ronda del Mig i el carrer Torrent de l’Olla, que hi conflueixen. Al cap d’una estona, el gruix de les persones concentrades han iniciat una marxa en direcció descendent per la Riera de Cassoles (l’antiga avinguda Príncep d’Astúries). Quan es dirigien per la Via Augusta, la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha carregat contra les manifestants, el que ha separat el grup en dos: un a la Via Augusta i un altre a Pau Claris amb el carrer Mallorca, on es troba la Delegació del Govern espanyol. Les concentrades han aixecat barricades amb contenidors i s’han produït llançaments contra la policia. Sanitaris per la República ha informat que ha atès dues persones per ferida de projectil de foam: una manifestant i una periodista. En un dels dos casos, tal com confirmava hores més tard el Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans, l’impacte ha suposat la pèrdua del globus ocular.

Càrregues de la Policia Nacional espanyola a València |Jaume Ferrando

 

En paral·lel, a València, centenars de persones s’han aplegat a la plaça de l’Ajuntament. Tot i que en un primer moment la convocatòria s’ha produït sense incidents, la Policia Nacional espanyola ha carregat contra les manifestants quan enfilaven el carrer de les Barques per emprendre una marxa, el que ha fet que la concentració es dividís en dos grups i s’han generat moments de caos. A Palma, la concentració que s’havia convocat a la plaça de la Cort no ha estat autoritzada per la Delegació del Govern de l’Estat espanyol, però així i tot no s’ha evitat que s’hi apleguessin algunes desenes de persones.

A Vic, centenars de persones s’han aplegat a la plaça Major, on s’ha llegit un manifest i un raper ha interpretat una cançó dedicada a Hasél i Valtònyc. Des d’allà, les concentrades s’han dirigit als jutjats, a tocar de la comissaria de la Policia Nacional espanyola, on s’han fet càntics i s’han llançat petards. La manifestació ha acabat a la plaça del Mil·lenari, on es troben les dependències dels Mossos d’Esquadra, que han estat apedregades per un nombrós grup de manifestants, els quals han provocat múltiples desperfectes. A Girona, la convocatòria s’ha produït a la plaça de l’U d’Octubre, on algunes manifestants s’han proveït de llambordes i les han llançades al dispositiu d’antiavalots dels mossos que custodiava i la subdelegació del Govern espanyol.


Reaccions polítiques i mediàtiques

El divendres passat, dia 12 de febrer, es va esgotar el termini perquè el raper Pablo Hasél ingressés a presó per complir una condemna de nou mesos i un dia per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona i les Institucions de l’Estat per les lletres de les seves cançons i les seves piulades. En roda de premsa, l’1 de febrer, ja va deixar clar que no s’entregaria i que l’haurien d’anar a buscar, i ahir ja es va saber que hauria de ser a la Universitat de Lleida. El raper va instal·lar-se a la sala del Consell dels Estudiants, mentre algunes persones es van posar a fer guàrdia a l’accés al Rectorat, on la Plataforma va convocar tothom a través de les xarxes. Avui, dia 16 de febrer, a quarts de set del matí, almenys tretze furgonetes dels Mossos d’Esquadra s’han desplegat al voltant de la universitat i els agents han accedit a l’edifici. Després de retirar diverses barricades, han procedit a fer fora una per una les persones que resistien a terra i a identificar-les. A fora el recinte, cada vegada s’hi ha concentrat més gent. Cap a dos quarts de nou del matí, la policia l’ha detingut i ha estat traslladat al Centre Penitenciari Ponent de la ciutat.

El president del grup parlamentari dels Comuns i Unides Podem al Congrés espanyol, Jaume Asens, ha anunciat que el seu grup ha enviat avui una petició d’indult per a Hasél al govern espanyol

La detenció i empresonament de Pablo Hasél també ha tingut força ressò en mitjans de comunicació d’arreu del món i l’organització internacional de drets humans Amnistia Internacional, des de les seves xarxes socials, ha qualificat els fets de “terrible notícia per a la llibertat d’expressió a Espanya” tot apuntant que “ningú hauria de ser processat criminalment per expressar cantant o a través de les xarxes socials idees xocants o de mal gust. Expressions que no incitin de forma directa i clara a la violència no han de ser criminalitzades”.

Concentració de suport a Hasél a Sabadell |Mireia Comas

En l’àmbit polític, gairebé totes les formacions amb representació al Congrés espanyol s’han pronunciat sobre la notícia, saludant-la en positiu com una mostra del funcionament de l’estat de dret per part del PP, Ciutadans i Vox, amb una posició més crítica per part de Podem i el seu referent català, els comuns, i amb silenci per part del PSC i el PSOE. Jaume Asens, president del grup dels Comuns i Unides Podem al Congrés de l’Estat espanyol, ha anunciat la presentació d’una petició d’indult al raper per part del seu grup parlamentari. En l’àmbit del govern de l’estat, l’única reacció ha estat la del ministre Alberto Garzón (IU), ministre de Consum, que ha escrit a Twitter: “estem davant d’un símptoma de dèficits democràtics greus, i els qui ho neguen fan un mal servei a allò que sí que funciona bé en la democràcia espanyola, que és també és molta cosa”. El secretari primer de la Mesa del Congrés espanyol, Gerardo Pisarello, també ha remarcat a la xarxa social el contrast entre “aquest rap neonazi que és llibertat d’expressió” i “el rap de Pablo Hasél que és injuriar la Corona i suposa entrar a la presó”.

Des de l’executiu que presideix Pedro Sánchez es va fer córrer fa uns dies el globus sonda que es preparava una reforma legal per despenalitzar els delictes d’injúries a la corona, un dels que ha portat Hasél a la presó. Jaume Asens, president del grup dels Comuns i Unides Podem al Congrés de l’Estat espanyol, ha anunciat la presentació d’una petició d’indult al raper per part del seu grup parlamentari. Per part del Govern de la Generalitat de Catalunya s’ha expressat la seva consellera de Presidència i portaveu, Meritxell Budó, que ha titllat l’empresonament del cantant i altres precedents com el de Valtònyc d’“una mostra més de la involució de drets a l’Estat espanyol”.

Articles relacionats