Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les grans operadores telefòniques aprofiten la crisi sanitària per arremetre contra la neutralitat a internet

Nombrosos mitjans de comunicació van acceptar de forma acrítica la nota de premsa elaborada per les cinc principals operadores espanyoles, en què plantejaven que les xarxes podien col·lapsar a causa de l'augment del seu ús durant el confinament decretat per l'expansió de la COVID-19. Lluny de la realitat, la intenció de les companyies era una altra molt diferent

/ Arxiu

Internet podria col·lapsar. Aquest va ser el missatge llençat per Telefònica, Orange, Vodafone, MásMóvil i Grupo Euskaltel el passat 15 de març, quan tot just començava la quarantena pel Coronavirus que dura fins avui. Les cinc principals operadores de telecomunicacions de l’Estat espanyol demanaven a la ciutadania que fes un ús “intel·ligent i responsable de la xarxa (…) per assegurar que disposarem d’una comunicació de qualitat”.

Automàticament, el comunicat –convertit en notícia de manera acrítica– va córrer com la pólvora i en diversos mitjans de comunicació, on es reflexionava sobre si les xarxes, en un context d’ús massiu d’internet, col·lapsarien. Les xifres que acompanyaven la nota de premsa parlaven d’un augment de l’ús de la xarxa que, a ulls de les principals companyies de telecomunicacions estatals, podia fer preveure el pitjor: en la primera setmana de confinament, les xarxes havien experimentat un increment del tràfic proper al 40% a conseqüència de l’extensió del teletreball i l’oci tecnològic.

Tal com relata l’organització ciberactivista Xnet en un article publicat a Público, el vaticini va elevar-se fins a instàncies europees. Brussel·les va emetre un comunicat el 19 de març en el qual demanava a plataformes de continguts en streaming com YouTube, Netflix o HBO que reduïssin la qualitat dels continguts per no saturar la xarxa. Tres setmanes després del missatge de pànic, les xarxes no han caigut ni s’espera que caiguin. Per la qual cosa cal preguntar-se per què les operadores van emetre un comunicat com aquest, que en el seu moment va tensar una opinió pública ja de per si molt preocupada amb la greu crisi sanitària que suposa el coronavirus.


La fake new com a arma de pressió

Segons denúncia Xnet, el comunicat tenia un objectiu evident: atacar la neutralitat de la xarxa. Per entendre-ho caldrà fer un parèntesi en forma d’explicació. La xarxa funciona com un sistema de canonades a través de la qual circulen les dades. Les grans operadores espanyoles són propietàries de les canonades i a més envien la seva pròpia aigua, com en el cas de Telefònica amb Movistar Plus. Amb tot, les seves queixes són constants perquè consideren que com a propietàries de la infraestructura haurien de tenir també dret a decidir sobre les dades que hi transiten. El que no permet complir el desig d’aquestes empreses és l’esmentada neutralitat de la xarxa, en virtut de la qual totes les dades han de ser tractades de la mateixa forma.

Posen el focus d’un hipotètic col·lapse en la responsabilitat individual i donen a entendre que, per fer-hi front, la millor manera d’actuar és deixar en mans d’aquestes mateixes empreses el control de les dades

És un debat antic que enfronta a operadores amb el ciberactivisme, que reclama que es blindi aquesta neutralitat. Allargant el símil: organitzacions com Xnet pensen que la qualitat o la quantitat d’aigua que un usuari rep no pot estar determinada per l’empresa que ha construït les canonades. Als Estats Units, on la Comissió Federal de Comunicacions va derogar la neutralitat de la xarxa el 2018, les operadores tenen dret a determinar, per exemple, quins vídeos es veuran amb més qualitat. Això fa que sempre discriminin en favor dels seus continguts propis.

Així mateix, segons la llei europea, en casos d’emergència i saturació de la xarxa ha de prevaldre l’interès majoritari. Això significa que internet hauria de ser utilitzat amb finalitat social o sanitària, un extrem que les operadores no estan disposades a acceptar. Per això prefereixen situar-se com a garants del bon funcionament d’internet abans que les xarxes siguin intervingudes, si fos el cas. Si no és així, no s’explica que tot i la suposada amenaça de saturació de la xarxa, aquestes mateixes empreses hagin augmentat les seves ofertes de navegació per internet durant el confinament. “TV gratis durant la crisi del coronavirus”, diu una publicitat de Vodafone. De la mateixa forma ha actuat Telefònica amb ofertes per augmentar els megues de navegació. És a dir, mentre per una banda afirmen que podria col·lapsar la xarxa, per l’altra banda intenten engreixar la seva cartera de clientes; quelcom contradictori.


Realment podria col·lapsar la xarxa?

En la seva nota de premsa, les principals operadores estatals recomanaven a la població “evitar els correus massius” o “optimitzar el tràfic per a allò que de veritat necessitis: correu, treball a distància, conferències, aplicacions escolars i educació, accés a informació…”. Tenint en compte que es tracta d’empreses tecnològiques hem d’assumir que tenen nocions bàsiques del sector al qual es troben. No s’explica doncs perquè recomanen anar amb compte en enviar correus electrònics quan aquests paquets de dades pràcticament no tenen pes, és a dir, és impossible que els correus saturin la xarxa.

Les estadístiques demostren que durant els primers dies del confinament l’ús d’internet va ser notable, en part per l’ús de plataformes com Netflix, Movistar Plus, Zoom o YouTube i per això la decisió de rebaixar la qualitat dels continguts va ser encertada

A més, tal com denúncia Xnet, si parlem de sobresaturació de xarxes una de les “majors explosions d’ús que hi ha normalment és la provocada pel consum de futbol en directe”. Com que aquests dies no hi ha retransmissions esportives cal suposar que és quasi impossible que les xarxes col·lapsin. Curiosament, és Telefònica qui posseeix els drets del futbol de pagament. Dit això, les estadístiques demostren que durant els primers dies del confinament l’ús d’internet va ser notable –en part per l’ús de plataformes com Netflix, Movistar Plus, Zoom o YouTube– i per això la decisió de rebaixar la qualitat dels continguts va ser encertada.

Segons explica Ramon Palacios, Síndic de Sant Cugat i expert en telecomunicacions, les xarxes han aguantat “perquè les companyies telefòniques van sobredimensionar la seva estructura en previsió del creixement de la xarxa en els dos anys vinents”. És cert que des de fa temps s’està ampliant la capacitat per poder fer front a reptes de futur com la internet de les coses o el Big Data. Sigui com sigui, la previsió de col·lapse era poc fonamentada i si hagués estat una possibilitat, les operadores haurien d’haver cedit, per llei, les seves infraestructures a les autoritats governamentals competents.