“La feina dels músics és tan precària que sovint hem d’acceptar complir amb certes exigències que no ens agraden”. El setembre passat publicàvem el reportatge Cercles musicals alternatius, altres potencialitats polítiques i el cantautor Jaume Pla, més conegut com a Mazoni, explicava que en un ofici tan maltractat com aquest s’han de fer certes coses que no agraden per subsistir, com per exemple participar en festivals patrocinats per marques amb les quals no se senten a gust.
Normalment podríem considerar que s’estableix una certa complicitat entre grups i marques, en la qual artistes cobren diners per fer la seva feina i les marques s’aprofiten del públic que porten els grups per fer lluir els seus eslògans i emblemes. Les exigències no solen anar més enllà, tot el que ha de fer l’artista és tocar amb els símbols de les patrocinadores a prop i aparèixer juntament amb els noms d’aquestes marques en els cartells de concerts i festivals.
Tot i així, hi ha vegades que aquestes marques exigeixen més a l’artista i es reobre el debat que ens acompanya des de l’època moderna sobre el mecenatge. Són aquestes empreses necessàries per a la subsistència de l’escenari musical? Pot un artista ser crític amb el sistema i després estar actuant en un festival patrocinat per una multinacional? És l’artista qui s’aprofita de l’empresa o és a l’inrevés?
La sala Amstel Arts va advertir Ebri Knight que, si la seva intenció era fer reivindicacions polítiques de qualsevol tipus durant el concert, no podrien tocar
El president de l’Associació Professional de Músics de Catalunya (MUSICAT), Josep Reig, explica que “no solen haver-hi grans problemes entre empreses patrocinadores i grups musicals”. Els grups accepten les condicions que posen les empreses, que, com diu Reig, acostumen a ser la mera aparició dels símbols de l’empresa en qüestió, i no hi ha cap problema. Ara bé, també admet que, en certs casos, les empreses “van més enllà i creuen la línia de la vulneració de la llibertat d’expressió”.
Si hi ha un gremi que estigui especialment interessat a patrocinar festivals musicals, és el de les begudes alcohòliques. En un concert es beu i a les marques de begudes els interessa relacionar el seu nom amb grups musicals que estan de moda. I, si som encara més concrets, la beguda principal dins de tot això és la cervesa. La marca de cervesa que posi els diners en un festival no només serà la que es beurà constantment durant els concerts, sinó que a més a més trobarem la seva publicitat per tot arreu. Posem, doncs, el focus en casos de censura de grans marques cerveseres.
Els capricis d’Amstel
El cas més flagrant el trobem en el grup d’Argentona de folk català Ebri Knight. El 19 de maig havien de fer un concert de presentació del seu nou disc a la Sala Amstel Arts, a València. El concert estava tancat des de principis d’abril i amb ells havia d’actuar el grup valencià Herba Negra. La sorpresa va arribar quan, només dos dies abans, reben un correu electrònic del coordinador de la sala advertint-los que, si la seva intenció era fer reivindicacions polítiques de qualsevol tipus durant el concert, no podrien tocar. Poc després, la sala va decidir suspendre l’esdeveniment de manera unilateral.
“Ens van avisar amb molt poca antelació i això ens ha suposat unes pèrdues econòmiques molt importants perquè ja havíem fet tota la campanya de promoció”, explica Albert Avilés, baixista d’Ebri Knight. El grup ha intentat iniciar algun tipus d’acció legal contra la sala, però com que no hi havia cap contracte signat, sembla que no podran fer absolutament res per recuperar les pèrdues. Avilés explica que “la gran majoria dels concerts es pacten de manera verbal i es basen en la confiança entre mànagers i grups”.
El que més preocupa Ebri Knight, però, és que la decisió dels responsables d’Amstel de suspendre el concert va arribar per part de pressions de grups d’extrema dreta valencians, blavers i anticatalanistes. Avilés opina que tractant-se d’Amstel, la gran marca de cervesa del País Valencià, “va ser una decisió presa per gerents d’Amstel que tenen una ideologia contrària a la nostra”. Tot i que Amstel i Heineken (propietaris d’Amstel) neguen que això sigui així, el partit de dreta catalanòfoba Avant es va felicitar d’haver pressionat l’empresa perquè el concert no es pogués realitzar.
Avilés explica que no tenen por, però que els preocupa que l’auge de l’extrema dreta al País Valencià s’hagi manifestat en coses com aquesta. “El juliol tornarem a baixar al nostre sud i ho farem amb més ganes que mai”, explica el baixista de la banda. Casos com aquest són gairebé singulars, però mostren el gran poder que han aconseguit les principals marques cerveseres i la seva actuació com a agents culturals. Avilés també explica que “es tracta d’una sala municipal, la qual Amstel només s’encarrega de gestionar, però tot i així ens van poder vetar el concert per motius polítics”.
Plata o promo
Un cas menys mediàtic i polític, però que evidencia molt millor el poder de les grans empreses cerveseres, és el de Seward al festival Cruïlla de 2015. Adriano Galante, guitarrista i fundador del grup, explica que quan van arribar a l’escenari on havien d’actuar, van veure que estava construït íntegrament per Estrella Damm i la publicitat de la marca era per tot arreu. “En cap moment ens van advertir d’això ni ens van demanar permís per relacionar la nostra imatge amb la marca”, assegura.
El grup va decidir cobrir el gran emblema d’Estrella Damm amb una tela negra. Durant el concert, algun comissari o tècnic del festival va pujar a l’escenari per mostrar de nou la marca de la cervesa, i tot plegat, com diu Galante, “va acabar provocant una situació de molta tensió”. A més, entre el públic hi havia un directiu de Damm, que després del concert va anar a parlar amb un membre de la banda de manera privada i extraoficial. “En cap moment hi va haver una reunió formal, senzillament se’ns va comunicar, tant des de Damm com des del festival, que això no ho hauríem d’haver fet i que, si no ens agradava tocar amb el patrocini darrere, teníem l’opció de no participar del festival”, explica el guitarrista.
A partir d’aquest moment, Seward va quedar totalment apartat del Cruïlla. Galante comenta que el que més preocupa a la banda no és que Estrella Damm els apartés del festival, sinó que fos l’organització del Cruïlla qui prengués aquesta mesura. “És molt difícil trobar comissaris i promotors de festivals i concerts que mirin més pels grups que per les empreses”, explica el guitarrista de la formació. En altres ocasions, Seward han estat cridats per tocar en concerts i festivals patrocinats per Damm. Ells sempre han demanat tocar sense el patrocini darrere seu i mai no se’ls ha permès.
“El problema més gran és que ja ens hem acostumat que quan anem a un festival o un concert hi haurà patrocini de marques de cervesa o begudes alcohòliques per tot arreu i ningú no ho critica”, es queixa Galante. I és cert, realment es fa molt difícil pensar en un esdeveniment musical a Catalunya sense presència d’Estrella Damm (o alguna altra empresa en casos molt puntuals) i el mateix succeeix en altres territoris de l’Estat espanyol, com amb Estrella Galicia a Galícia o Amstel al País Valencià.
El problema de fons
El periodista musical Nando Cruz adverteix que la censura que marques com Heineken i Estrella Damm puguin tenir en casos concrets com els que hem vist no són més que “la punta de l’iceberg”. Cruz creu que “aquestes grans marques de cervesa han substituït la feina de les institucions en el marc cultural i determinen quina cultura serà la més accessible i quina quedarà fora dels circuits més fàcils de consumir”. No podem dir, però, que això suposi la fi de qui es dedica professionalment a la música. Galante assegura que “és possible subsistir en un món musical allunyat dels patrocinis de les grans marques”, però, evidentment, tot plegat esdevé molt més complicat.
El periodista musical Nando Cruz considera que “aquestes grans marques de cervesa han substituït la feina de les institucions en el marc cultural”
Si bé grans festivals amb grups prou reivindicatius poden ser patrocinats per aquestes marques, sempre serà amb un to i un tipus de música fàcil de digerir. “Estrella Damm no patrocinarà mai un festival heavy o un concert d’un grup que denunciï la relació de l’empresa amb la corrupció i el franquisme”, comenta Cruz. També és necessari recordar que la família Carceller, propietària de Damm, està relacionada amb casos d’evasió fiscal i alguns dels seus membres van ser dirigents de la Falange durant la dictadura. Demetrio Carceller (avi) va arribar a ser ministre d’Indústria de Franco i va fer d’amfitrió de Himmler (un dels lloctinents de Hitler) durant una visita l’any 1940 a Barcelona. Aquesta voluntat de convertir-se en agent defensor de la cultura és, per a Galante, “un simple rentat d’imatge”.
D’aquesta manera, quan Damm posa la seva marca en un concert o un festival està fent molt més que patrocinar aquell acte en concret, està marcant les tendències de quins grups seran els més escoltats i quins s’hauran de buscar la vida per altres bandes. “Quan grans empreses fan la feina que haurien de fer les institucions, els grups marginals es transformen en grups encara més oblidats”, explica Cruz, i matisa: “El dia que Damm patrocini festivals de heavy, de flamenquito, de rap o hardcore polític podrem començar a pensar que estan donant suport a la música en termes generals”.
