Després d’una protesta del funcionariat de presons, el Departament de Justícia, Drets i Memòria i els sindicats han arribat a un acord que barreja millores laborals amb mesures coercitives. El document inclou com a acció “per a la prevenció d’agressions” una prova pilot sobre l’ús “d’aerosols d’acció adequada”, durant el segon trimestre de 2023, en espais tancats. Es tracta d’esprais de defensa personal amb alguna mena de gas tòxic que pot provocar agitació, llagrimeig, ceguera temporal, sensació de dolor al pit, tos o sensació d’asfíxia i que, lligat a l’estrès, pot incrementar la pressió arterial i el pols cardíac. Mai s’havien utilitzat a les presons catalanes.
Tant l’Associació OBSERVA, com l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) i Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans han alertat sobre la “perillositat” d’utilitzar els esprais. De fet, organismes internacionals contra la tortura s’han pronunciat en contra d’emprar-los en espais tancats pels riscos que suposa.
El Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT) alerta dels efectes nocius i subratlla que, en tot cas, les instruccions d’ús han d’incloure “explícitament” que no es pot usar en espais tancats
Concretament, el Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT) alerta dels efectes nocius i subratlla que, en tot cas, les instruccions d’ús han d’incloure “explícitament” que no es pot usar en espais tancats. Alhora, existeix una sentència de la Cort Europea de Drets Humans, en relació amb el cas Tali v. Estònia de 2014, que ho considera un tracte inhumà i degradant d’acord amb l’article 3 de la Convenció de Drets Humans. En aquesta línia s’ha expressat Cecilia de Armas, consellera de drets humans de l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMC): “recordem el perill d’utilitzar aerosols en espais tancats, que suposen un tracte inhumà i degradant, segons el TEDH i organitzacions internacionals”.
Amb tot, les organitzacions catalanes sol·liciten al Departament “l’aturada immediata d’aquest pla pilot” i insten també a la Comissió de Justícia del Parlament que prengui “les mesures oportunes perquè s’investigui en seu parlamentària aquest acord”. Així mateix, l’OSPDH assegura que alertarà els organismes internacionals “del greu perill que suposaria per a la vida, la salut i la integritat de les persones preses a Catalunya”. Iñaki Rivera recorda que l’hemeroteca certifica el resultat de mort fruit de la seva aplicació. Fa poc més d’un any, un intern va patir un atac de cor després de ser ruixat amb gas pebre tres vegades en una presó de Montreal, al Canadà, i el 2020, un altre home va morir després que se li apliqués aquesta mesura en una presó de Brooklyn, als Estats Units.
L’OSPDH assegura que alertarà els organismes internacionals “del greu perill que suposaria per a la vida, la salut i la integritat de les persones preses a Catalunya”
Des de premsa del Departament de Justícia han assegurat que no tenen cap detall de l’acord i, per tant, no poden concretar a la Directa en què consistirà la prova pilot d’aerosols ni la composició química. Tampoc han donat cap informació sobre una altra mesura acordada, un nou “model de cel·les de seguretat reforçada” als Departaments Especials de Règim Tancat (DERT).
El document de l’acord entre Justícia i els sindicats penitenciaris també inclou el compromís d’incloure un mínim de 350 places dels diferents cossos entre 2024 i 2025, una quantitat, afegeixen, “que es veurà incrementada en funció dels resultats de l’auditoria”, que preveuen concloure en un període de sis mesos. Alhora, contempla formació inicial i continuada per als funcionaris. Per Iñaki Rivera, és “inacceptable” que es barregin condicions laborals “legítimes” amb l’adopció de mesures coercitives: “els sindicats no han de dictar la política penitenciària d’aquest país”.
