El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya anunciava el passat dilluns en roda de premsa el seu pla de vacunació als centres penitenciaris i centres oberts i assegurava que a partir d’aquest dimarts començaria a immunitzar al personal que depèn directament del Departament. Es refereix als més de 5.000 treballadors de centres penitenciaris, centres oberts, serveis socials d’execució penal i el CIRE. Abans del dissabte 13 de febrer, el Departament preveu haver subministrat la primera dosi de la vacuna d’Oxford i AstraZeneca a tot el funcionariat menor de 55 anys d’aquests centres, perquè segons ells mateixos aquesta vacuna no és recomanable per als majors d’aquesta edat, per la seua poca eficàcia.
577 interns als centres penitenciaris i 491 funcionaris han donat positiu per coronavirus des de l’inici de la pandèmia
D’aquest pla han quedat excloses de moment totes les persones privades de llibertat, al voltant de 8.000 que actualment compleixen pena a Catalunya, tot i ser les més afectades per la COVID-19 des que va començar la pandèmia, segons les mateixes dades del Departament de Justícia. Segons la informació que han facilitat, 577 interns als centres penitenciaris i 491 funcionaris han donat positiu per coronavirus des de l’inici de la pandèmia. Hi ha 540 interns que han estat donats d’alta i s’ha registrat una mort per COVID-19, que es va produir a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona el passat mes de gener.
A banda d’això, en 2020 les defuncions a les presons catalanes han augmentat en un 35%, passant de 28 en 2019 a 42 l’any passat. Les malalties cròniques, el suïcidi i la sobredosi continuen sent les principals causes de defunció a les presons segons aquestes dades, tot i que avui en dia encara resten dotze morts amb etiologia pendent. Segons entitats en defensa de drets humans i famílies de persones preses, aquest augment exagerat de les defuncions no es pot explicar sense tenir en compte els efectes psicosocials de la pandèmia sobre la població penitenciària, fruit de l’aïllament extrem derivat de les prohibicions en les comunicacions per locutori i vis-a-vis amb els seus familiars durant els més de sis mesos que les presons han restat tancades.
Davant el risc i la situació de màxima vulnerabilitat al que estan exposades les persones preses pel seu règim i amuntegament, diverses entitats de defensa dels drets humans com l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Observatori del Sistema Penal de la Universitat de Barcelona o Irídia, de la mà de l’associació de Famílies de Presos de Catalunya, han fet públic un comunicat adreçat als departaments de salut i justícia de la Generalitat. En la missiva, mostren la seua preocupació per l’exclusió de les persones privades de llibertat a Catalunya en aquest pla de vacunació, un fet que segons expliquen sí que s’està tenint en compte en el pla de vacunació a altes països d’Europa, per considerar-se les persones preses com a població de màxim risc.
Diverses entitats de defensa dels drets humans, de la mà de l’associació de Famílies de Presos de Catalunya, han adreçat un comunicat als departaments de Salut i Justícia de la Generalitat
“Constatem que a Catalunya ja s’han superat els 500 presos i preses positius durant la pandèmia i es va produir la primera mort d’un intern per COVID al gener. Aquesta situació aconsella buscar els mitjans per tal d’aconseguir la immunitat també en els centres de privació de llibertat”, afirmen. En el comunicat, també expressen el seu neguit sobre “el silenci que envolta la incidència de la COVID en la situació de les persones amb patologies greus que han de residir en aquests recintes, ja que suposa un notori risc per a elles i pels seus familiars” i recorden la importància que “les persones preses també han de veure garantits el seu dret a la vida i a la salut”.
Avui dia hi ha 31 persones preses hospitalitzades a unitats sanitàries i infermeries penitenciàries -10 d’elles a Puig de les Basses-, per COVID-19. La població penitenciària de risc a les presons catalanes que ha quedat exclosa de pla de vacunació, ja siga per presentar malalties cròniques -com el VIH, la tuberculosi o l’hepatitis C- o per ser majors de setanta anys, arriba a vora 800 persones.
