És periodista ‘freelance’ i actualment treballa en l’àmbit de la incidència social i política des de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). Nascut i resident a Gran Canària, des de la reobertura de la ruta atlàntica ha esdevingut una de les principals fonts informatives i alhora una veu de denúncia de les polítiques migratòries de l’Estat espanyol.
Quina resposta està donant el govern espanyol a la reobertura de la ruta canària?
La resposta està sent lenta, està anant a remolc dels esdeveniments, sense posar-se al capdavant per afrontar la situació amb solvència. S’està posant èmfasi en la vigilància policial a la frontera externa a la Unió Europea, és a dir, a Mauritània i el Senegal. Aquí cal reorientar els esforços. No només cal crear places d’acollida humanitària a les Canàries, sinó que cal acompanyar aquestes polítiques amb derivacions cap a territori continental. És necessari evitar que els punts de rebuda es col·lapsin, com ha passat al moll d’Arguineguín. Els esforços no s’han de centrar a les Canàries, cal fer-ho també al territori peninsular. L’altre dia revisava la llista de municipis que s’havien ofert per acollir les persones que fugien de Síria i buscaven refugi. Aquella llista continua existint, per què no la reprenem i la posem en marxa per derivar les persones que són a les Canàries? Ara és el moment de fer-ho.
Què ha passat aquestes setmanes al moll d’Arguineguín?
“Hem vist situacions inhumanes, una autèntica salvatjada organitzada en un lloc que no hauria de servir per a res més que per a desembarcar”
Hem vist imatges de persones tirades a terra, a més de trenta graus, sense accés a higiene i gairebé sense banys químics. Les imatges mostren situacions inhumanes, una autèntica salvatjada organitzada en un lloc d’arribada que no hauria de servir per a res més que per a desembarcar. Hi ha arribat a haver més de 2.000 persones dormint a la intempèrie. No ho hem dit només nosaltres, organitzacions com Human Rights Watch, el Defensor del Poble o fins i tot l’Organització Mundial per les Migracions han visitat aquest lloc i han dit que no és suportable i que no s’hauria de permetre. Cal buscar llocs alternatius, llocs on es pugui procedir a una rebuda i una acollida humanes. Em preocupa molt la velocitat de la degradació dels drets de les persones que arriben a Europa a través de les costes de les Canàries.
Com afecta aquesta situació a la població canària i a l’organització popular?
Bé, hi ha una part de la població deprimida. Les Canàries està passant per dos impactes molt forts. D’una banda, una crisi turística que ha deixat bona part de la població sense feina i, de l’altra, que sense aquest turisme la pesca funciona amb dificultat. Hi ha un clam social pel suport continental de derivació de persones per poder gestionar això a escala insular. En cas contrari, es genera un efecte de pressió, gens recomanable, per evitar els brots de xenofòbia que s’estan produint. Alhora, hi ha diversos espais d’organitzacions i moviments socials reivindicant drets per a totes les persones. La pandèmia, però, està limitant l’expressió popular al carrer, i no només de les persones que demanen més drets, sinó també de les persones contràries a la política que s’està portant i contrària a l’arribada de població migrant.
Quines similituds s’estan veient entre les Canàries i Lesbos?
“Les mesures van encaminades a retenir aquí el màxim de persones, excepte les vulnerables, diuen, i des d’aquí intentar expulsar-les”
Sentia el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, dir que no permetrà que les Canàries esdevingui Lesbos. Però més enllà de les declaracions, cal veure els fets. La degradació és molt veloç. Les mesures van encaminades a retenir aquí el màxim nombre de persones possible, excepte les vulnerables, diuen, i des d’aquí intentar expulsar-les. Quines conseqüències tindrà això? Ho veurem. No em puc avançar al que passarà, però la trajectòria dels fets no convida a ser optimistes. Res es convertirà en Lesbos, perquè Lesbos és Lesbos i Canàries és Canàries. Són situacions diferents i no tenim per què esdevenir el mateix. No volem que aquí passi ni la meitat del que ha passat a Lesbos. Canàries és Canàries i la situació aquí és prou greu per afrontar-la amb el seu propi nom: la situació de les Canàries.
