Les demandes estratègiques contra la participació pública o SLAPP (per les seves sigles en anglès: Strategic Lawsuit Against Public Participation) són accions legals abusives que emprenen actors privats (individus, empreses o altres grups d’interès) contra persones, col·lectius, entitats o mitjans que expressen opinions sobre temes d’interès públic, que van en contra dels seus interessos. D’aquesta manera, s’individualitza i privatitza una qüestió que és d’interès general. Solen ser demandes o querelles sense fonament jurídic, premeditades, que busquen intimidar i, en última instància, silenciar i desincentivar la denúncia pública. L’objectiu de la mateixa no és guanyar el cas en els tribunals, sinó iniciar procediments legals molt llargs i costosos per a esgotar els recursos, o danyar la reputació i menyscabar la vida personal de periodistes i activistes contra qui es dirigeix.
A més dels mecanismes repressius dels estats enfront de les dissidències, les SLAPP són la via escollida per actors privats per dissuadir, atemorir o danyar la seva imatge pública
De fet, les SLAPP són una eina repressiva. A més dels mecanismes repressius dels estats enfront de les dissidències, aquesta és la via escollida per actors privats per dissuadir, atemorir, o danyar la seva imatge pública. L’augment d’aquest tipus de demandes ha portat la Comissió Europea a intervenir. El tema es debat des de 2018, i especialment després de la mort de la periodista maltesa Daphne Caruana i del fet que una institució financera a la qual investigava per corrupció es querellés en contra seu. La Comissió considera les SLAPP una amenaça per al debat públic pluralista, i està treballant per aprovar una directiva que limiti l’ús d’aquests litigis.
No cal, però, investigar el crim organitzat perquè algú vulgui aturar-te. Quan uns grans propietaris van interposar una querella –mesos després dels fets– contra tres activistes del Sindicat de Llogateres per ocupar un centre de bellesa, ho van fer amb l’únic objectiu que els qui resistien a casa seva suportant estratègies d’assetjament psicològic deixessin de fer-ho, així com per enviar un missatge molt clar al sindicat: si continuaven pressionant, anirien judicialment contra ells. Es va tractar d’un procediment judicial que va acabar en absolució, però en el camí va ser àmpliament utilitzat per a desprestigiar (o intentar-ho) al Sindicat de Llogateres. Tot i sortir-los “malament” en termes jurídics van aconseguir, però que les persones afectades haguessin de destinar temps i esforços a defensar-se, per ridícules que fossin les acusacions, i se’ls van generar les pors i incerteses pròpies de qualsevol procediment penal.
Un altre exemple d’SLAPP recent és el cas judicial que ha sofert Iñaki Rivera, professor de la Facultat de Dret i director de l’OSPDH de la UB per dir al programa Tot es Mou de TV3 que a les presons de Catalunya existeix la tortura
Un altre exemple d’SLAPP recent és el cas judicial que ha sofert Iñaki Rivera, professor de la Facultat de Dret i director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB per dir al programa Tot es Mou de TV3 que a les presons de Catalunya existeix la tortura. Va rebre fins a tres querelles de sindicats de funcionaris i funcionàries de presons, i una més d’una agrupació de funcionaris i funcionàries. El procediment va acabar arxivat, però va estar obert tres anys amb la inversió de recursos que això suposa.
Recentment, l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, que com ha quedat acreditat té molt poc de transparent, ha interposat una querella per un suposat tracte de favor de l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona cap a algunes entitats de defensa de drets humans de Catalunya com són l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca de Barcelona o l’Aliança contra la Pobresa Energètica. No és la primera vegada que ho intenten i la fiscalia recentment havia arxivat una demanda idèntica. Ara, la querella ha estat admesa a tràmit pel jutjat d’instrucció número 21 de Barcelona. Molt probablement es tornarà a arxivar una vegada que el jutjat comprovi que la literatura que planteja no es correspon amb la realitat, però mentrestant, es vol fer creure a la ciutadania que organitzacions amb una llarga trajectòria de lluita pel dret a l’habitatge o a l’aigua, són en realitat “xiringuitos” que es financen per “amiguismes“, un discurs que lamentablement alimenten alguns sectors polítics i mediàtics.
Les SLAPP són noves? No, no són noves, però també a casa nostra entitats i advocats estem detectant que és una estratègia a l’alça dels grups empresarials i polítics. Cada vegada s’utilitzen més per desgastar aquells que participen de la vida pública fent ús de la seva llibertat de manifestació, d’expressió o d’informació. Davant aquesta mena de litigis és necessari visualitzar-los com el que són, tant dins com fora els jutjats i, si és possible emprar-los amb efecte bumerang, si les energies col·lectives ho permeten. Com deia el Sindicat de Llogateres, “si ens porten a judici és perquè estem guanyant”.
