El passat 22 de novembre, les treballadores de la neteja d’edificis i locals de les comarques de Castelló van iniciar una vaga indefinida “en defensa d’un conveni digne” i “contra la pèrdua de drets impulsada per la patronal”. La vaga va ser convocada per la federació de l’Hàbitat de Comissions Obreres (CCOO) i, posteriorment, es van sumar la Unió General de Treballadores (UGT) i la Unió Sindical Obrera (USO). En total, unes 8.000 treballadores han estat cridades a la vaga, la qual ha tingut un fort seguiment a la universitat Jaume I (UJI), l’Hospital General i l’Hospital Provincial, així com en diversos col·legis i centres de salut de la ciutat. Després d’una setmana de vaga, el dilluns 29 de novembre, els sindicats que estan a la taula negociadora, CCOO i UGT, han pres la decisió d’ajornar-la, perquè, segons expliquen a través d’un comunicat, “la direcció general de treball ha accedit a intervenir amb la condició que la vaga es paralitze”. Així doncs, la convocatòria ha quedat ajornada fins al dia 13 de desembre, una decisió que moltes treballadores han criticat per no haver-se consultat amb elles i han acusat CCOO i UGT de “vendre-les” a la patronal.
Les patronals implicades en el conflicte són l’Associació Professional d’Empreses de Neteja (ASPEL), de la qual formen part grans empreses del sector, com Eulen, Ilunion, FCC, Clece o Fissa, així com l’Associació de Petites i Mitjanes Empreses de Neteja de Castelló (APYMELIC). Una gran part del volum de negoci d’aquestes empreses consisteix a oferir servei a institucions públiques, les quals cada cert temps obren una subhasta amb un plec de condicions on s’especifica la quantitat d’hores de treball que es requereixen, i generalment la solen guanyar les grans empreses. Fins hui dia, aquestes empreses han estat aplicant el conveni col·lectiu de neteja d’edificis i locals de Castelló del 2015, tot i que va caducar a finals del 2019. Aquest conveni fixa un salari de 784 euros al mes en 15 pagues més una bonificació per transport de 81 euros els 11 mesos que es treballa, sumant tot plegat un salari anual de 12.670 euros, quasi 1.000 euros per sota dels 13.510 que marca actualment el salari mínim interprofessional (SMI). A més a més, segons denuncien les treballadores, aquestes condicions salarials estan per sota del que marquen els convenis de València i Alacant, els quals estableixen salaris anuals de 14.190 euros i 14.040 euros respectivament. A sobre, el d’Alacant estableix 35 hores de treball setmanal, a diferència de les 39 que marquen els de Castelló i València.
Carmen Toledo té 46 anys i fa 18 que treballa a l’Hospital General de Castelló, subcontractada per l’empresa Eulen. Segons explica, durant la pandèmia les empreses no asseguraven la seguretat de les treballadores
Carmen Toledo té 46 anys i fa 18 que treballa a l’Hospital General de Castelló, subcontractada per l’empresa Eulen. Segons explica, durant la pandèmia les empreses no asseguraven la seguretat de les treballadores. “Hi ha hagut moments en què no hem tingut EPIs; ens posàvem a netejar amb bosses de fem, i utilitzant la mateixa mascareta durant una setmana”, declara. Així mateix, denuncia que “moltes treballadores han agafat la COVID i no se’ls ha pagat el 100% del salari, perquè es considerava que l’havien agafat al carrer, quan clarament s’havien contagiat a l’hospital”. La COVID-19 no és l’únic perill al qual estan exposades les treballadores de neteja dels hospitals. “Hi ha molts riscos, tinc companyes que netejant s’han punxat amb alguna agulla i s’han contagiat, i han hagut d’estar mesos prenent medicaments per tuberculosis o meningitis”, assegura Toledo. D’altra banda, denuncia que en els últims anys s’han estat fent retallades de personal i no s’han substituït les baixes i les jubilacions. “Hem de fer la mateixa feina sent menys gent, és molt angoixant”, subratlla.
Un testimoni semblant al de Toledo es repeteix en altres centres de treball, com és el cas de la Universitat Jaume I. Agustina Fernández té 55 anys i treballa, contractada per l’empresa Fissa, a l’UJI des de fa 16 anys. Denuncia que des de fa sis mesos tenen molta càrrega de feina a causa de les ampliacions dels edificis de la universitat, però no s’ha contractat a més personal de neteja. “Ens han redistribuït entre els nous edificis, i en les mateixes hores de treball hem de netejar més edificis. És molt angoixant”, lamenta. Les treballadores han pressionat a la universitat i han aconseguit que aquesta publique un plec per a contractar a una empresa que puga cobrir la neteja d’aquests nous edificis, decisió que es podria dur a terme a principis de l’any vinent. Així mateix, denuncia que moltes de les seues companyes tenen contractes parcials i han de compaginar la feina amb altres treballs: “Hi ha qui cobra 300 euros. És vergonyós. En un centre gran, com és una universitat, on hi ha molt de treball, s’haurien de fer contractes de jornada completa”. A més a més, segons marca el conveni, els contractes amb menys de 20 hores, molt habituals en aquest sector, no reben el plus de transport al complet. “Totes fem el mateix viatge per a vindre a treballar, però algunes el cobren i altres no, és absurd”, lamenta Fernández. I remarca: “D’això també s’aprofiten les empreses, fan contractes parcials per a no haver de pagar la bonificació del transport”.
Les condicions laborals no milloren en els centres educatius de primària i secundària. Lidón Beltrán treballa en les escoles públiques de Castelló des de fa 38 anys, i encara no té una jornada completa, tot i que l’ha demanat “per activa i per passiva”, matisa, a les empreses per a les quals ha treballat. Actualment, treballa per a l’empresa Fomento Construcciones y Contratas (FCC) i cobra un sou de 700 euros. “Amb tota l’antiguitat que tinc… Ric per no plorar”, comenta. Segons explica, durant la pandèmia van notar molt la sobrecàrrega de treball als col·legis, on feien les mateixes hores, però havien de complir amb les mesures de neteja per fer front a la COVID-19. Pel que fa a les hores extra, el conveni marca que s’han de cobrar a un 75% més que l’hora ordinària, però segons assegura Beltrán, “cap empresa paga les hores extra com deuria, les paguen com hores normals o no les paguen”.
Augment del salari i millora de les condicions
A finals del 2019 el conveni de neteja de les comarques de Castelló va caducar i es va obrir una taula de negociació per a fixar un nou conveni, la qual va quedar paralitzada amb l’inici de la pandèmia i es va reprendre a principis del 2021, allargant-se fins hui dia. Durant aquests dos anys s’ha mantingut el salari de 784 euros sense cap increment, tot i que el salari mínim ja havia incrementat en 2019, la qual cosa es va denunciar des de CCOO als tribunals i actualment està a l’espera de judici. En l’últim any, s’han celebrat més de 10 reunions entre els sindicats i les patronals, on “els hem intentat portar propostes realistes, però no han acceptat res”, assegura Lidón Beltrán, qui és una de les delegades sindicals de CCOO presents en la taula negociadora. Així mateix, explica que l’argument emprat per la patronal s’ha basat en la manca de pressupost, explicació que contrasta amb el fet que aquestes mateixes empreses ja estan aplicant salaris superiors al mínim en la resta del País Valencià.
La patronal va respondre negativament a la proposta i sindicats i treballadores, finalment, van decidir convocar aquesta vaga indefinida per dignificar les seues condicions laborals amb un nou conveni
L’última proposta de la patronal va ser complir amb l’SMI en 2022, però a costa d’eliminar les bonificacions per antiguitat, que suposen uns 16 euros al mes per cada tres anys treballats. Segons denuncien les treballadores, aquesta proposta, a banda de suposar una pèrdua de drets, implicaria en molts casos una reducció del salari, sobretot, per a les que fa més anys que treballen en el sector de la neteja. La proposta final de CCOO va ser augmentar el salari anual a 14.200 euros en 2022 i a 14.408 euros en 2023, acceptant la supressió del bonus de transport, però no la de l’antiguitat. La patronal va respondre negativament a la proposta i sindicats i treballadores, finalment, van decidir convocar aquesta vaga indefinida per dignificar les seues condicions laborals amb un nou conveni, que respecte l’increment de salari proposat pel sindicat i les bonificacions per transport i antiguitat.
Des que es va convocar la vaga, les treballadores han estat duent a terme diverses mobilitzacions per a visibilitzar la seua lluita i exigir una solució. El dilluns 22 de novembre, es van concentrar a la plaça Maria Agustina; el dimarts, a la Plaça les Aules; el dijous, a la porta de l’Ajuntament; i el divendres 26 de novembre, a la porta de la Conselleria de Sanitat. Així mateix, cada dia les treballadores de l’UJI, dels hospitals i d’alguns col·legis s’han manifestat a l’interior d’aquests edificis, on han organitzat diverses accions per a visibilitzar les seues reivindicacions. “Alcem la veu perquè estem cansades i fartes”, rebla Toledo amb rotunditat.
Les treballadores critiquen CCOO i UGT
Després d’una setmana de vaga i mobilitzacions organitzades per les treballadores, el passat dilluns, la delegació d’Inspecció de Treball de la Generalitat va accedir a intervenir en el conflicte mitjançant la convocatòria d’una reunió el pròxim 2 de desembre, amb la condició que es paralitzara temporalment la vaga fins al dia 13 desembre. Segons explica Beltrán, des de CCOO van decidir acceptar la proposta per a mostrar que “no estem enrocades en fer vaga i que volem negociar, però si no s’arriba a un acord, tornarem al peu del canó”. I afegeix: “Sabem el que implica una vaga, hi ha 8.000 famílies que estan perdent el sou diàriament, i com hem vist una possibilitat de solució hem pres aquesta decisió per intentar pal·liar un poc la situació, però no hem donat res per tancat”, conclou.
Moltes treballadores, però, no veuen amb bons ulls la decisió de CCOO i UGT. És el cas de Marilyn Maicas, qui treballa a l’institut Benigasló de la Vall d’Uixó (Plana Baixa) des de fa 17 anys i és membre d’USO. “Estem molt cabrejades amb aquesta decisió, totes les companyes amb qui he parlat se senten igual”, assegura. I afegeix: “No entenc el perquè es desconvoca una vaga sense haver aconseguit res, només la mediació de la Generalitat. Em pareix lamentable”. També considera que el fet d’ajornar la vaga suposa una passa enrere i una pèrdua de força, així com una deslleialtat a les treballadores, ja que la decisió s’ha pres sense comptar amb l’opinió de totes. “S’atura perquè ho han decidit ells. Som la gent a qui representen i per la qual estan negociant eixe conveni, però no ens han tingut en compte per a res”, afirma. I conclou: “És una sensació d’enorme impotència i et sents defraudada”.
A través del compte de Twitter Netejadores en Lluita Castelló —que aglutina les treballadores que no estan sindicades a cap sindicat o aquelles afiliades a l’USO—, han denunciat que CCOO i UGT “han venut les treballadores, com han fet en Cadis [en referència a la lluita del sector de la metal·lúrgia] i pretenen fer amb totes les lluites laborals”. Per això, defensen uns sindicats al servei de les reivindicacions de la classe treballadora. Mostra d’aquest malestar és l’àudio que han difós les mateixes treballadores a través del compte de Twitter mencionat, en què s’escolta el seu rebuig en el moment que des de la federació de l’Hàbitat de CCOO els comuniquen l’ajornament de la vaga. “Qui ho ha decidit? Nosaltres no”, reblen.
Davant la mobilització de les treballadores d’un sector tan feminitzat i la decisió presa pels sindicats majoritaris, diversos col·lectius feministes, com Subversives Castelló o Igualada Resisteix, els han mostrat tot el seu suport i solidaritat. Ambdos col·lectius, a través de les seues xarxes socials, han exigit un conveni col·lectiu “digne” per a les treballadores de la neteja, així com un sindicalisme “al servei de la classe treballadora i el feminisme” i contra “els abusos de la patronal i CCOO i UGT”.
