Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les treballadores de neteja de 85 instituts del País Valencià convoquen vaga indefinida per reclamar les nòmines

Unes 500 treballadores de neteja de 85 instituts valencians inicien avui l'aturada indefinida per exigir el pagament de les nòmines endarrerides a l’empresa valenciana Limpiezas Raspeig SL, una de les adjudicatàries del contracte del servei de neteja i manteniment dels centres docents públics l’any 2016. Segons els sindicats convocants, CCOO i UGT, el deute amb algunes empleades ascendeix fins als 3.000 euros

Celeste Salido treballa de netejadora a l’institut Gilabert de Centelles, a Nules, a la Plana Baixa. Va començar en maig de 2010, amb un contracte fix discontinu, per tant, l’empresa té l’obligació de cridar-li tots els anys quan arrenca de nou el curs escolar. Salido, junt amb altres sis companyes, entren a treballar a la una i mitja del migdia i acaben a les huit i mitja de la nit, una jornada laboral de set hores diàries per la qual cobren uns 740 euros nets al mes. Avui, les set treballadores del centre de Nules, com unes 500 netejadores de 85 instituts del País Valencià, estan convocades a la vaga indefinida per reclamar a l’empresa responsable dels serveis de neteja i manteniment dels centres, Limpiezas Raspeig SL, que pague les nòmines endarrerides.

La mercantil, amb seu a Sant Vicent del Raspeig, municipi de la comarca de l’Alacantí, es va crear en l’any 2000 per encarregar-se de la neteja i manteniment de grans superfícies. En els seus orígens, només comptava amb una plantilla de huit empleades i prestava els seus serveis en dos municipis. En l’actualitat, el seu propietari, l’empresari valencià Enrique Vicente García, posseeix també l’empresa valenciana de neteja Netalia i una consultoria en matèria de qualitat i assessorament de productes, i Limpiezas Raspeig està present en més de 50 localitats, té contractades més de 850 treballadores i s’encarrega de la neteja de centres d’educació secundària del País Valencià i Madrid, així com d’altres edificis de les conselleries d’Educació, d’Hisenda o Justícia, com l’Audiència Provincial de les comarques de Castelló o el Palau de la Justícia a Alacant; així com els centres de l’Institut Nacional de Seguretat Social i fases militars al territori valencià i a Castella-la Manxa, entre altres.

No és la primera vegada que l’empresa Limpiezas Raspeig no paga els sous a les seues treballadores. En l’anterior legislatura del Govern valencià (2011-2015), l’expresident de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, va formalitzar el contracte dels serveis de neteja d’alguns edificis públics valencians a l’empresa, tot i que ja tenia problemes de solvència. De fet, des de l’any 2014, les netejadores de les diferents institucions on l’empresa ofereix els seus serveis han estat organitzant concentracions i vagues indefinides per reclamar el pagament dels seus salaris, així com per exigir responsabilitats a l’administració. A més a més, segons Comissions Obreres (CCOO), Inspecció de Treball ja va actuar contra l’empresa per tindre treballadores sense donar d’alta totes les hores que realitzaven en alguns edificis de la Conselleria de Justícia.

De fet, des de l’any 2014, les netejadores de les diferents institucions on l’empresa ofereix els seus serveis han estat organitzant concentracions i vagues indefinides per reclamar el pagament dels seus salaris, així com per exigir responsabilitats a l’Administració

Des de Comissions Obreres i la Unió General del Treball (UGT), sindicats que han convocat la vaga, tenen molt clar que la responsabilitat és de la Generalitat, ja que l’any 2016, el Govern del Botànic va adjudicar el contracte de neteja dels centres públics valencians a Limpiezas Raspeig SL, entre altres mercantils del sector, encara que “fa anys que no abona el salari a temps i amenaça les treballadores amb problemes amb les vacances o els permisos retribuïts, amb endarrerir encara més el pagament o directament amb no pagar-les el sou, si denuncien l’impagament”, relata CCOO en un comunicat.


Un deute amb les treballadores de 3.000 euros

El contracte d’adjudicació del servei de neteja dels centres docents públics de l’any 2016, publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), indica que Limpiezas Raspeig SL va ser l’adjudicatària dels lots 9, 12, 13, 24 i 25 per un total de 14.980.000 euros. Segons explica Pedro Medina, un portaveu de la Federació de Construcció i Serveis de Comissions Obreres-País Valencià, l’empresa Raspeig es va quedar amb aquests contractes de neteja amb un preu d’entre un 22% i 26% per sota del preu de licitació: “per això, la Conselleria d’Educació té molta responsabilitat. És il·legal que una empresa opte a un contracte de licitació si no té solvència econòmica, i aquesta empresa té problemes des de fa anys”.

El deute de l’empresa amb algunes treballadores de neteja dels centres educatius ascendeix fins als 3.000 euros, segons el sindicat. En alguns casos,  l’impagament afecta les nòmines de desembre, gener i febrer i la paga extra de Nadal. En uns altres, la paga extra sí que s’ha pagat, però també es deuen liquidacions d’estiu, ja que un 90% de les treballadores tenen contractes fixos discontinus. “La plantilla ha arribat a un límit. Hi ha algunes treballadores que estan cobrant entre 500 i 600 euros al mes, com a molt, i van a treballar sense cobrar. L’empresa crea una indefensió, perquè paga a unes i a unes altres no”, critica Medina.

Moltes treballadores denuncien que els està costant diners anar a treballar, ja que s’han de pagar la gasolina i, fins i tot, estan demanant diners a familiars per poder fer front a les seues despeses, tal com conta Salido: “M’està afectant molt, perquè he de retallar per tots els llocs i gastar només allò que necessite. A més a més, la meua filla ha hagut de deixar-me diners”. Davant d’aquesta situació, avui, a les 10.30 hores, les treballadores es concentraran davant de les conselleries d’Educació a les ciutats de Castelló, València i Alacant i comencen la vaga indefinida, a la qual també s’han sumat empleades de neteja dels centres de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i de la Tresoreria General de la Seguretat Social. La concentració se suma a la que ja van fer en octubre i el passat 31 de gener. “Farem vaga fins que ens paguen l’últim cèntim. La situació és insostenible i ja no podem aguantar més”, sentencia.

Moltes treballadores denuncien que els està costant diners anar a treballar, ja que s’han de pagar la gasolina i, fins i tot, estan demanant diners a familiars per poder fer front a les seues despeses

La Conselleria d’Educació ha assegurat en diverses ocasions que s’ha agilitzat el pagament de les factures a l’empresa Raspeig per tal que tinga liquiditat i abone el seu deute amb les treballadores. Així mateix, des de la Generalitat asseguren que s’ha pagat sempre “en temps i forma” a l’empresa. CCOO reclama a la Conselleria que no prorrogue el contracte amb Limpiezas Raspeig SL, que venç el 31 d’agost de 2019: “L’Administració és la responsable, perquè està contractant aquest servei. Ens consta que la Generalitat està pagant, però l’empresa no dona els diners que pertanyen a les treballadores”, remarca Medina.

A banda de l’incompliment del pagament de les nòmines, fa anys que l’empresa incompleix el conveni col·lectiu de neteja al País Valencià, el qual estableix que els sous s’han de pagar a l’inici de cada mes, “però paga quan li dona la gana, una setmana, deu dies o quinze dies més tard”, subratlla Salido, que l’última nòmina que va cobrar va ser la del mes de novembre i l’empresa li va ingressar el 15 de desembre de 2018. “Tampoc reconeix els dies exactes de vacances de les treballadores. Els fixos discontinus han de tindre 26 dies laborals de vacances, però l’empresa en dona menys”, afegeix Medina.

Des de l’empresa Raspeig, expliquen que el retard del pagament de les nòmines és culpa de l’entitat financera amb la qual treballen. Segons Medina, l’entitat s’encarrega d’avançar-li els diners per pagar el salari de les treballadores, però es queda amb el dret a cobrament d’un percentatge de les factures, per tant, implica un cost addicional per a la contractista. Es tracta d’un mètode conegut com a factoring, utilitzat per aquelles empreses que tenen problemes de solvència. El sindicalista Pedro Medina explica que a través del factoring, l’entitat bancària es fa responsable d’efectuar l’ingrés de les nòmines, però “el banc només pot pagar fins a la quantitat que li haja ingressat l’empresa. Si aquesta no l’ingressa res, l’entitat no pagarà res a les treballadores”.