Les treballadores fixes discontínues es troben en una situació laboral complicada, que afecta directament els seus ingressos econòmics i agreuja la precarietat laboral en aquest context d’emergència sanitària. La inclusió de les empleades amb un contracte fix discontinu en els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) no s’ha fet efectiva en moltes empreses, principalment en aquelles que es dediquen a la restauració i l’hostaleria, tot i que el Reial decret 8/2020, de mesures urgents per fer front a l’impacte econòmic de la COVID-19, estableix que s’han d’incloure.
Tres dies abans de la declaració de l’estat d’alarma, molts hotels situats a la Costa Blanca, al sud del País Valencià, van tancar les seues portes. A partir d’aquest moment, les membres del col·lectiu Kellys de Benidorm-Marina Baixa van començar a trucar al govern valencià amb l’objectiu d’aconseguir que totes les cambreres de pis amb un contracte fix discontinu foren incloses en els expedients de regulació temporal d’ocupació aprovats per les empreses. Segons explica Yolanda García, portaveu del col·lectiu, els hotels “van tancar en un temps rècord de tres dies perquè s’acabava la feina”, sense tenir en compte les treballadores fixes discontínues “que just comencen a treballar a mitjans de març o les treballadores eventuals”. “Com a màxim, les fixes discontínues estan dos mesos sense treballar. Ixen en vespres del Nadal o al mes de gener i tornen cap al mes de març”, matisa García.
Des del col·lectiu de les Kellys de Benidorm-Marina Baixa han denunciat que avui dia moltes cambreres de pis encara no han sigut incorporades als expedients de regulació temporal
El 23 d’abril, després de la pressió exercida per les cambreres de pis de la Marina Baixa, la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball de la Generalitat Valenciana va dictar una instrucció perquè les empreses incloguen també les fixes discontínues en els ERTO, tant les cridades per l’empresa amb anterioritat a la data d’entrada en vigor del Reial decret llei 8/2020 com les que haurien sigut cridades si no s’haguera produït la crisi sanitària. Amb tot, des del col·lectiu de les Kellys de Benidorm-Marina Baixa han denunciat que avui dia moltes cambreres de pis encara no han sigut incorporades als expedients de regulació temporal. “Moltes companyes no estan en els ERTO i se’ls està esgotant la seua prestació de desocupació. […] No sabem a què esperen. Al final, hauran de denunciar”, rebla amb rotunditat.
Algunes cambreres de pis amb contracte fix discontinu, de manera posterior a la instrucció dictada per la Generalitat, han començat a rebre cartes de la direcció de l’empresa hotelera en què s’indica que en els pròxims mesos tornaran a prestar els seus serveis. Tanmateix, en cap moment se’ls ha comunicat que seran incloses en l’ERTO. “Moltes empreses no les poden incorporar, perquè no hi ha activitat a l’empresa. Aleshores, exigim que s’incorporen als ERTO, perque tenen l’obligació”, conclou García.
Menjadors escolars en lluita
Contractada per l’empresa de restauració Serunion, Sonia Ruperto és auxiliar de cuina en un col·legi privat de Paterna (Horta Oest). Té un contracte fix discontinu, com moltes altres de les seues companyes, i treballa durant deu mesos, de setembre a juny. Segons conta, l’empresa sí que els va comunicar que serien incorporades en l’ERTO, però “avui dia aquesta incorporació encara no s’ha fet efectiva en algunes de nosaltres”. Així mateix, denuncia que les fixes discontínues que sí que estan dins l’ERTO “encara no han cobrat el subsidi”.
Davant la manca de respostes sobre la seua situació laboral, van decidir organitzar-se i crear el col·lectiu Serhs Food Explota –ara Menjadors en Lluita–, en què participen unes setanta treballadores del sector, moltes de les quals, segons exposen, no han cobrat el subsidi ni han cobrat els últims dies treballats
Marga Salvador es troba en la mateixa situació. Treballa com a monitora de menjador per a l’empresa Serhs Food Educa a Terrassa (Vallès Occidental), que s’encarrega de preparar i distribuir menús diaris en les escoles. Recorda que van deixar de treballar el 12 de març sense rebre cap tipus d’informació: “Trucàvem a l’empresa però ens deien que el contacte s’havia de fer per correu. Cridàvem al sindicat i ens informava poc i malament”. Davant la manca de respostes sobre la seua situació laboral, van decidir organitzar-se i crear el col·lectiu Serhs Food Explota –ara Menjadors en Lluita–, en què participen unes setanta treballadores del sector, moltes de les quals, segons exposen, no han cobrat el subsidi ni han cobrat els últims dies treballats. “Vaig estar un mes de baixa perquè havia estat en contacte amb una persona amb COVID-19, però no he cobrat els últims quinze dies de baixa. I açò ens ha passat a moltes”, denuncia Salvador. A més a més, la seua nòmina de 330 euros al mes s’ha vist reduïda: “Al març vaig cobrar 139 euros i a l’abril 172. Per què? El que ens falta qui ens ho paga?”.
El col·lectiu Menjadors en Lluita es va dirigir a l’Ajuntament de Terrassa per exigir el pagament del sou de les treballadores, “però encara no ens han deixat res clar”, conta Salvador, qui matisa que l’alcalde Jordi Ballart (Tot per Terrassa) els va prometre que pressionaria l’empresa. La situació actual els ha donat molta força i, ara, més enllà de voler cobrar, també lluiten per aconseguir la municipalització dels menjadors escolars. “No volem que s’atorguin concessions a empreses que ens tracten fatal. Els sous són precaris i el tracte és denigrant”, conclou.
La punta de l’iceberg
Per a Salvador Cervera, advocat laboralista de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), les fixes discontínues es troben afectades per diversos problemes. En primer lloc, la precarietat que sofreixen i, en segon lloc, l’aturada judicial que hi ha a causa de la pandèmia. “Tot està aturat. Denunciar i anar als despatxos és arriscat i la gent no s’atreveix. Però, quan s’alce tot, esclatarà la bomba”.
Cervera recorda que en el Reial decret 8/2020 s’estableix una “prestació especial” per a les treballadores amb un contracte fix discontinu, però fins que els governs autonòmics “no han insistit en la seua inclusió” no han pogut incorporar-se. Tot i això, Cervera assegura que els han continuat arribant casos. En el cas de Catalunya, per exemple, Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT, puntualitza que han rebut “un miler de consultes de treballadores fixes discontínues”. I afegeix: “Ens han arribat casos de fixes discontínues acomiadades amb l’excusa del seu tipus contracte”.
Des dels sindicats coincideixen a dir que el sindicalisme s’ha vist obstaculitzat durant la pandèmia, ja que l’única via per denunciar la situació ha sigut l’administrativa, un canal que “ha estat mutilat, perquè Inspecció de Treball, els jutjats… han tancat i realitzen molt poca activitat”, exposa Gassiot. I conclou: “Si als treballadors fixos discontinus els han acomiadat o els han deixat de pagar, hem intentat pressionar amb instàncies i a través dels mitjans de comunicació. I en alguns casos ha funcionat”.
