Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Telefónica o quan treballar és una heroïcitat

El 7 de maig, una de les principals empreses de telecomunicacions del món va anunciar que premiaria amb 650 euros una part de la plantilla per haver estat exposada a la COVID-19. Una de les treballadores explica per què considera que es tracta d'una "mostra més de la hipocresia de l'empresa"

/ Arxiu

Telefónica “gratificarà” amb 650 euros 2.400 treballadors i treballadores de diferents empreses del grup a l’Estat espanyol que han estat exposats al contagi: 1,5 milions d’euros en total. D’entrada sembla una bona notícia, però no totes les treballadores “premiades” hem saltat d’alegria. Ben al contrari, aquesta gratificació ens sembla una mostra més de la hipocresia de l’empresa.

Teòricament, amb aquest premi, Telefónica vol reconèixer el nostre “compromís, implicació i esforç excepcional” per oferir un servei essencial, de manera presencial, durant el període més àlgid de la pandèmia, i pel risc que ha suposat. L’empresa l’atorga en virtut de l’article 153 del conveni d’empreses vinculades, que reconeix com a actes heroics aquells que “amb greu risc de la seva vida o integritat personal realitzi un empleat amb el fi d’evitar un accident o sinistre, o reduir-ne les proporcions”. A l’hora de fixar la quantia, es té en compte el “no trobar-se de servei o no estar obligat a intervenir, així com la falta de mitjans adequats o qualsevol altra circumstància anàloga” i, efectivament, el que no vam tenir van ser, en el primer i pitjor moment, els mitjans adequats.

No totes les treballadores “premiades” hem saltat d’alegria. Ben al contrari, aquesta gratificació ens sembla una mostra més de la hipocresia de l’empresa

En ple estat d’alarma, Telefónica, una de les principals empreses de telecomunicacions del món, amb 1.142 milions d’euros de beneficis l’any passat, ha pogut realitzar serveis essencials en llocs estratègics perquè ha exposat la salut dels seus treballadors i treballadores, intentant escatimar el material adequat per a la prevenció de riscos laborals. El personal essencial vam haver de pidolar-lo i, un cop va arribar, mai ha estat suficient (la mascareta no va poder ser canviada amb la freqüència que li corresponia i no hi havia la possibilitat de triar la talla de guants, per exemple). De nou, aquella sensació d’haver de batallar-ho tot i sempre, i un premi com aquest no ens traurà la por que vam passar, ni l’amarga sensació que la nostra salut, i la nostra vida, no eren el més important per a la nostra empresa en un moment crític.

I després de tot això arriba un premi sense cap reconeixement d’errors, i l’empresa, molt necessitada de millorar la seva imatge, ens utilitza per fer una operació de màrqueting i resulta intolerable. Intolerable, a més, perquè el premi significa augmentar les desigualtats entre treballadors i treballadores, una estratègia buscada i sostinguda en el temps per trencar-nos com a col·lectiu i per eliminar la solidaritat de classe.

Telefónica, una de les principals empreses de telecomunicacions del món, amb 1.142 milions d’euros de beneficis l’any passat, ha pogut realitzar serveis essencials en llocs estratègics perquè ha exposat la salut dels seus treballadors i treballadores

Per començar, aquest premi no el rebrà tothom que es va exposar, sinó només les qui som plantilla directa. Tots els companys que treballen per les anomenades “empreses col·laboradores”, que formen part d’una cadena infinita de contractes, subcontractes i autònoms on es perd tota la responsabilitat de l’empresa, han patit la manca constant de mascaretes i guants, i tot i així han hagut de treballar, se’ls ha obligat a treballar i, lamentablement, alguns s’han contagiat de la malaltia. Aquest premi tampoc s’ha donat al personal de neteja de les centrals telefòniques, un col·lectiu que ha estat exposat des del primer dia, que ha estat un mes sencer sense cap mena de protecció i que en alguns casos ha hagut de netejar zones on havien estat persones contagiades sense que ningú les alertés.

Els i les professionals que hem hagut de sortir a treballar mentre tothom restava tancat a casa no volem premis per haver fet la nostra feina i seguir vius. El que volem és que se sàpiga i es comparteixi que ha estat la irresponsabilitat de persones concretes i polítiques concretes la que ens ha convertit en herois a la força, i molta gent no volem ser-ho. Com a persones treballadores estem orgulloses d’haver col·laborat en moments crítics i d’haver fet la nostra feina, com sempre, el millor possible, però ni som herois ni heroïnes ni volem ser-ho. Volem fer la feina sense jugar-nos la vida. El millor premi per a tots els treballadors i treballadores seria donar la volta de dalt a baix a una cultura empresarial que no veu persones sinó mà d’obra reemplaçable.

No rebran el premi tots els companys que treballen per les anomenades “empreses col·laboradores”, que formen part d’una cadena infinita de contractes, subcontractes i autònoms. Tampoc, el personal de neteja de les centrals telefòniques

Telefónica hauria pogut destinar aquests diners a la compra de material sanitari que encara ens farà falta per a tot el personal, tant propi com subcontractat, o també a fer arribar la connexió a totes aquelles llars on encara avui no és possible ni teletreballar ni rebre formació en línia. Si aquesta crisi ens ha ensenyat alguna cosa, és que només la solidaritat entre nosaltres, els de baix, ens salvarà. Algunes hem trobat, però, la manera de poder acceptar aquest premi injust sense sentir-nos malament: destinar-lo a la solidaritat i donar-lo a aquelles entitats, col·lectius i xarxes de suport que estan acompanyant les persones més desfavorides i a aquelles que han patit, i patiran, les pitjors conseqüències d’aquesta pandèmia. Des del sindicat animem a tothom que ha rebut el premi que ho faci.

PD: Pocs dies després de rebre un escrit de felicitació per la meva “heroïcitat”, se’m va comunicar per correu electrònic i d’una manera força impersonal que ja no necessitaven els meus serveis en el departament objecte de reconeixement, on porto treballant més d’una dècada. A partir d’ara, la faran les empreses contractades. A mi se’m formarà aviat per a la nova activitat. Cap sorpresa, la mateixa política poc humana de recursos humans de sempre.