I mentre els carrers treuen fum en la revolta més transcendental que viurem en les nostres vides, infinites lluites socials i ambientals continuen fent camí per fer una mica millor aquesta societat, més justa, sostenible i equilibrada.
A finals d’aquest mes d’octubre el Tribunal Suprem es reunirà per deliberar sobre el recurs presentant per Agbar contra la sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) entorn de la creació de l’empresa mixta que gestiona l’aigua de boca a Barcelona. Darrere hi ha una important feina realitzada per Enginyeria sense Fronteres i Ecologistes en Acció, dins la plataforma Aigua és Vida.
Fem una mica de repàs dels esdeveniments. L’any 2010, arran d’una denúncia d’un veí de Barcelona sobre la tarifa de l’aigua, va quedar palès que l’empresa privada que gestiona l’aigua a Barcelona no disposava de cap mena de concessió per fer aquesta gestió i per tant les tarifes que aquesta imposava no tenien un marc legal on sustentar-se. Aquesta sentència afectava, no sols a Barcelona, sinó a divuit municipis més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que tampoc disposaven de cap mena de concessió.
Més enllà del debat gestió publica-gestió privada, és de sentit comú que la gestió d’un recurs primordial com l’aigua ha d’estar regulat en unes condicions que fixi el municipi com a element contractant
Cal recordar que la gestió de l’aigua a Barcelona és privada des dels seus inicis, fa més de 100 anys. En aquest temps, les condicions de funcionament i organització dels serveis han canviat radicalment. Més enllà del debat gestió publica-gestió privada, és de sentit comú que la gestió d’un recurs primordial com l’aigua ha d’estar regulat en unes condicions que fixi el municipi com a element contractant i que permeti assegurar un servei als ciutadans i unes tarifes que siguin justes i assumibles.
Per resoldre el buit legal de tenir en precari un servei primordial com és l’aigua, l’AMB crea l’empresa mixta Aigües de Barcelona. Previ a la constitució de l’empresa es fa una valoració dels actius que aporta tant l’empresa pública AMB com la privada. Aquesta valoració conclou que l’empresa privada aporta entorn del 90% dels actius i la pública el 10%.
El 2013, sense cap mena de concurs públic ni transparència, es constitueix l’empresa mixta Aigües de Barcelona amb un 85% de capital privat i un 15% de capital públic. Per la creació de l’empresa l’AMB assumeix un deute de 190 milions d’euros (la diferència entre el 10% d’actius valorats i el 15%), en una clara estratègia d’enginyeria financera per tal d’aportar liquiditat a la nova empresa. Amb aquesta finalitat es crea AB Finance, entitat financera del mateix grup empresarial que emet bons a la borsa de Luxemburg per valor de 200 milions d’euros.
Tres anys després, el març del 2016, el TSJC anul·la la creació d’aquesta empresa mixta, basant-se en dos motius fonamentals. En primer lloc per ser un concurs adjudicat a dit, sense concurrència pública ni publicitat. En segon lloc per una valoració irregular d’actius en detriment de l’interès general. Aquesta valoració sobrevalorava els actius privats enfront dels públics.
Estudis posteriors ratifiquen que la part privada té una sobrevaloració de quatre cops el seu valor real d’actius, mentre que el valor de la part pública està deu cops infravalorat. Aquesta incorrecta valoració afecta posteriorment al repartiment de beneficis entre l’empresa privada i la publica, en un clar perjudici de la institució i dels quatre milions d’habitants que consumeixen aigua en l’AMB.
La sentència va ser recorreguda per Agbar, principal beneficiada de tota aquesta operació. Mentrestant, Aigües de Barcelona gestiona en precari l’aigua de 23 municipis de l’AMB, a l’espera d’una sentència definitiva ratificada pel Tribunal Suprem. De ratificar-se la sentència d’anul·lació de l’empresa mixta controlada per Agbar-Suez, s’obri una finestra d’oportunitat molt important per la remunicipalització en tots aquests municipis.
Diverses organitzacions empresarials relacionades en Agbar han presentat fins a cinc recursos contenciosos-administratius contra el Ple de l’Ajuntament que ha de permetre aquesta consulta
Des d’Aigua és vida s’ha impulsat el Moviment per l’Aigua Pública i democràtica. S’han recollit 26.000 signatures per fer una consulta ciutadana on el veïnat de Barcelona puguin decidir de manera transparent i democràtica quin tipus de gestió volen per l’aigua. Diverses organitzacions empresarials relacionades en Agbar han presentat fins a cinc recursos contenciosos-administratius contra el Ple de l’Ajuntament que ha de permetre aquesta consulta, en un clar intent d’obstaculitzar la presa de decisions i la transparència.
La remunicipalització dels serveis, en aquest cas de l’aigua, és una realitat cada cop més evident. Des de 2010, quan comencen les primeres apostes de remunicipalització, 25 municipis han fet aquest pas. El més gran ha estat Terrassa, després del treball fet des de 2014 per la Taula de l’Aigua de Terrassa en col·laboració amb Aigua és Vida.
Actualment, set municipis més estan estudiant la recuperació del servei. S’ha d’incloure també Girona, on després de diverses irregularitats en els serveis i adjudicacions, els tribunals també han retornat la gestió de l’empresa mixta a mans municipals.
En els mesos que venen, els 23 municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i especialment la capital tenen l’oportunitat de remunicipalitzar la gestió de l’aigua. Serà una decisió política, però caldrà estar atents i fer la màxima pressió amb la mobilització ciutadana per recuperar aquest servei per als nostres ajuntaments.
En el context polític i de mobilització que vivim, estes iniciatives poden quedar en segon pla davant la virulència del moment, però hem de fer un esforç per fer-les arribar a la societat i que aquesta pugui decidir. Perquè d’això es tracta. Dret a decidir quin és el nostre futur, quin és el nostre encaix, com volen que sigui la gestió dels recursos, quina ha de ser la governança i la transparència.
En nom d’Aigua és vida i el Moviment per l’Aigua Pública i democràtica us animem a estar atents en els pròxims mesos per recuperar aquests serveis bàsics per als nostres pobles.
