Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Les dones indígenes de l'Argentina es planten a la capital

Al llarg d'onze dies, desenes de dones indígenes han protagonitzat una tancada al Ministeri de l'Interior, en ple centre de Buenos Aires, exigint la fi dels abusos i la persecució contra els pobles originaris, així com l'aturada de l'explotació dels territoris per part de l'Estat i les empreses extractivistes

Tancada dones indigenes a argentina / Leandro Rodriguez

El passat dimecres 9 d’octubre, desenes de dones indígenes arribades d’indrets com Salta, Formosa, Chaco o Chubut entraven a la seu ministerial, encadenant-se al vestíbul i exigint una reunió amb el ministre Rogelio Frigerio. Les seves demandes giraven entorn de la fi de la persecució dels pobles originaris així com de l’explotació dels seus territoris per part de l’Estat i empreses extractivistes. “Denunciem el terrorisme d’Estat, ja que patim quotidianament detencions i violacions arbitràries; desaparicions i tortures; desallotjaments de les nostres comunitats que representen una violació als nostres drets i lleis vigents que ens protegeixen”, resava el comunicat que van fer públic en el moment de l’ocupació.

La protesta fou organitzada i encapçalada exclusivament per dones indígenes pertanyents als pobles maputxeqom, guaraní i d’altres que viuen en els territoris de l’actual Argentina

La protesta fou organitzada i encapçalada exclusivament per dones indígenes pertanyents als pobles maputxeqom, guaraní i d’altres que viuen en els territoris de l’actual Argentina. Sobre aquestes, tal com explicava el manifest de l’ocupació, ha recaigut històricament el “sosteniment i guarda de la vida de les seves famílies” fet pel qual consideren que “la persecució, repressió i l’acarnissament” contra elles ha estat més fort.

L’ocupació tenia com un dels seus primers objectius aconseguir una reunió amb l’actual ministre de l’Interior Rogelio Frigerio. Dos dies més tard, divendres 11 d’octubre, deu dones en representació de la Tancada foren rebudes pel ministre a la Casa Rosada. Després de la trobada, on Frigerio va assegurar no tenir competències per resoldre la majoria de les sevs demandes i les va animar a tornar als seus territoris, les dones participants de la Tancada van acordar continuar amb la protesta.

La Tancada ha rebut el suport d’amplis sectors dels moviments socials, com ara les Madres de Plaza de Mayo |Leandro Rodriguez

 

Marilin Cañio, una de les participants, explicava en declaracions per la Directa algunes de les principals demandes que van plantejar enfront del ministre, com ara “la fi dels feminicidis i terricidis, de les desaparicions forçades, de l’entrega de la terra a les multinacionals, la desmilitarització dels territoris” així com també li van exposar situacions concretes com la violació i desaparició de nenes i nens a les comunitats del nord del país. “No es tracta d’un Govern concret sinó que és el mateix Estat el que sempre ha perseguit als pobles indígenes i sobretot a les dones”, explica Marilin, motiu pel qual des de la Tancada exigien una resposta amplia i compromisos concrets per posar fi a la situació que pateixen.

Aquesta mobilització va coincidir amb la 34a Trobada Nacional de Dones, que va reunir més de 200 mil dones, lesbianes, bisexuals, trans, travestis i no binaries a la localitat de La Plata durant el segon cap de setmana d’octubre. En aquells tres dies i en més d’un centenar de tallers es van debatre temes com l’avortament legal, segur i gratuït, la separació de l’església i l’Estat o les resistències enfront de les retallades socials de l’actual govern argentí. La trobada va concloure amb una gran marxa que va reunir milers de manifestants pels principals carrers de La Plata.

“La nostra demanda, més enllà del canvi de nom, era també pel canvi d’estructura; les demandes i realitats de les indígenes no han estat mai importants per les dones blanques”, explica Marilin Cañio, una de les participants de la Tancada

Per primera vegada des de 1986, any en què es va celebrar la trobada inicial a Buenos Aires, vàries de les dones que van protagonitzar la tancada al Ministeri de l’Interior argentí van decidir no participar-hi. Al llarg de les últimes edicions s’ha impulsat una campanya perquè la trobada passés a denominar-se “plurinacional” en lloc de “nacional”. Si bé popularment el nom emprat és Trobada Plurinacional de Dones i Dissidències, formalment continua sent Trobada Nacional de Dones. “La nostra demanda, més enllà del canvi de nom, era també pel canvi d’estructura; les demandes i realitats de les indígenes no han estat mai importants per les dones blanques. Nosaltres no ens definim com a feministes sinó com a antipatriarcals, el feminisme necessita descolonitzar-se, les indígenes hem estat contínuament invisibilitzades i silenciades per les dones blanques. Per tot això vam decidir no participar d’aquesta Trobada”, explica Marilin Cañio.

Amb la manca de respostes dels primers dies, la tancada al Ministeri de l’Interior va continuar endavant, exigint un escenari de diàleg que fes arribar les seves demandes a diferents agents del Govern argentí. Com va explicar Marilin, les dones indígenes autoconvoncades per aquesta protesta no volien ni podien tornar als seus territoris sense tenir absolutament cap resposta clara a les demandes que les havien portat fins a Buenos Aires. “A les nostres províncies només ens esperen presó, bala, mort i desaparició forçada, és una situació que patim des de fa centenars d’anys, l’única manera que teníem de visibilitzar-ho era portant la protesta al centre de Buenos Aires perquè tothom vegues com reaccionava l’Estat davant d’això”.

Un moment de la Tancada de dones indígenes al Ministeri de l’Interior |Leandro Rodriguez

 

Durant onze dies, en plena campanya electoral argentina, aquest grup de dones indígenes autoconvocades ha aconseguit fer-se un forat mediàtic en l’actualitat del país, han rebut el suport d’amplis sectors dels moviments socials, les visites d’algunes personalitats com ara l’antropòloga feminista Rita Segato o la Madre de Plaza de Mayo Nora Cortiñas, i el més important, finalment han obtingut compromisos en ferm per part del Govern argentí. El passat 18 d’octubre, després d’algunes reunions fructuoses amb assessors ministerials, anunciaven la fi de l’ocupació així com la consecució d’alguns acords en temes especialment urgents, relacionats amb la falta d’infraestructures i condicions de dignitat per les seves comunitats. “Teníem uns punts urgents dels quals hem aconseguit compromisos en gran part d’ells, i uns altres d’estructurals, que si bé sabíem que no en podríem treure res en ferm, els hem pogut fer sentir en plena campanya electoral, quan evidentment no formava part de l’agenda de cap dels candidats”, explica l’activista maputxe Moira Millan en declaracions per aquest mitjà.

La Tancada va finalitzar el passat dissabte amb un acte titulat Pobles contra el terricidi, en el que es van anunciar els propers passos del moviment, així com l’inici d’una campanya perquè l’1 de Maig sigui declarat “Plurinacional” i la convocatòria d’un campament contra el canvi climàtic, programat pel mes de febrer de l’any vinent al Lof Mapuche Pillan Mahuiza. “Fem un balanç molt positiu, hem pogut valorar la capacitat d’unitat i acció amb altres sectors, crec que ha estat una petita gran victòria”, sentenciava Moira Millan.