A principis dels anys 90, coincidint amb la caiguda del mur i el procés d’unificació d’Alemanya (oficialitzada el 3 d’octubre del 1990), es va produir una onada d’okupacions de les quals bona part va succeir a la zona oriental de la ciutat. La desaparició de la República Democràtica Alemanya va crear un buit legal sobre les cases que pertanyien a l’estat i el govern de Berlín Est va optar per no intervenir en la majoria dels casos. Això va facilitar que s’okupessin al voltant de 139 cases en aquesta part de la ciutat, de les quals prop de 40 es trobaven al barri de Friedrichshain. Una d’elles va ser Liebig34, ocupada al juny d’aquell any, a penes uns mesos abans de la unificació, que enguany compleix el seu trentè aniversari. Ara, a uns dies de la data decretada per al seu desallotjament (previst per al 9 d’octubre), conversem amb Frida i Sasha, dues de les seves 40 ocupants sobre la situació i trajectòria del projecte en l’escena berlinesa d’abans i ara.
Frida ens explica que al principi “a Liebig34 es reunia una xarxa de cases okupades de Friedrichshain per a discutir les estratègies polítiques i la continuïtat dels projectes”. En aquest moment, moltes de les cases estaven obertes a negociar una regularització, encara que gran part de les autoritats rebutjaven aquesta possibilitat. Però, segons Frida, “després dels disturbis durant el desallotjament de Mainzerstrasse, al novembre de 1990, on existien dotze cases okupades, va començar un procés de negociació i legalització”. Això es va dur a terme a través de taules de mediació organitzades als ajuntaments dels barris de Mitte, Prenzlauer Berg, Friedrichshain i Lichtenberg. Finalment, el procés va conduir a la regularització de molts d’aquests immobles, entre ells Liebig34.
El 2008 es va negociar un contracte de deu anys amb el seu actual propietari, Gijora Padovicz. Aquest va obligar les inquilines a signar un contracte com a local comercial i no com a habitatge
Més tard, al 2008, moment en el qual va canviar la propietat de l’edifici i després d’un intent fallit de comprar la casa de manera col·lectiva, es va negociar un contracte de deu anys amb el seu actual propietari, Gijora Padovicz. Aquest va obligar les inquilines a signar un contracte com a local comercial i no com a habitatge – és a dir, amb menys garanties -. El contracte va expirar al 2018 moment en el qual va començar el procés per a l’expulsió de les seves habitants. Aquesta és una situació que, actualment, es repeteix en molts dels projectes col·lectius a Berlín.
Política queerfeminista en l’esquerra radical berlinesa
Liebig34, es defineix avui com un col·lectiu anarko-queer-feminista. No va ser així des del principi. A finals dels anys la casa es va definir com un espai de dones, lesbianes i trans, encara que en aquest moment estava oberta a la participació d’homes cis. Entre finals dels noranta i primers 2000 es torna a produir un canvi de perspectiva quan s’exclou la presència d’homes cis a la casa –excepte la part de la distribuïdora Daneben. És llavors quan passa a denominar-se projecte queer-feminista. En paraules de Frida “això no va ser una decisió d’un dia per a un altre, ja feia temps que no hi havia tants homes cis a la casa”. Per a ella, la casa és “un espai per a aprendre, tenir un respir dels espais dominats per homes cis, sentir-se comode i segure, poder expressar-se d’una altra manera i combatre el patriarcat”.
Liebig34 es defineix avui com un col·lectiu anarko-queer-feminista. No va ser així des del principi
A més, les dues membres del col·lectiu coincideixen en el fet que el concepte queer utilitzat a la casa “és inclusiu, perquè és ampli i no una categoria tancada, sinó que més aviat actua com un terme paraigua, que pot contenir moltes formes d’identitat que no estan predefinides”. Per això també subratllen que encara que la casa es defineix com a queer-feminista no existeix una definició única dins d’aquesta. L’objectiu del projecte és “crear una forma de vida col·lectiva” que sigui oberta i inclusiva. Per això, ens conten, l’idioma utilitzat a la casa és l’anglès amb la intenció d’allunyar-se d’un perfil exclusivament alemany. No obstant això, com afirma Shasha, “aquesta obertura i diversitat s’ha vist molt limitada en els últims temps pel clima de repressió i amenaça constant que fa molt difícil per alguns perfils més vulnerables participar del projecte o habitar la casa”.
Lluites antigentrificación i dret a la ciutat
Després de la unificació, la ciutat de Berlín també es va obrir els nous inversors i als models de transformació urbana propis d’altres capitals europees. I en aquest canvi l’Est de la ciutat va sofrir una forta pressió del sector immobiliari, la qual va afectar i afecta, també, als projectes d’habitatge col·lectiu i espais socials que s’hi havien instal·lat després de la caiguda del mur. Actualment, Friedrichshain és un barri que viu una forta tensió entre dos models de ciutat: la nova i asèptica construcció de pisos per a persones amb poder adquisitiu, i els models de convivència comunitària sostinguda per projectes de tall no mercantil com és el cas de Liebig34.
La situació en què es troben aquests projectes antigentrificació ha portat a crear xarxes de solidaritat entre els mateixos. A més d’articular campanyes de defensa comuna, també s’intenta protegir un model de ciutat que està sota amenaça. Una d’elles és Kein Haus Weniger (Ni una casa menys), una iniciativa que treballa per a preservar els projectes culturals i residencials amenaçats a Berlín. Aquesta campanya rep suport de grans personalitats com Spivak, Elfriede Jelinek, Donna Haraway o Paul B. Preciado, entre altres. A més, Shasha i Frida apunten que “aquesta iniciativa és interessant perquè assenyala, precisament, el fet que moltes persones conegudes avui del món de la cultura berlinesa van començar la seva trajectòria en l’escena alternativa dels anys 80 en espais que actualment estan en perill de desaparèixer. Amb això es demostra que l’existència d’alternatives als circuits comercials obren un camp a la creació i la creativitat”. No obstant això, aquests valors són els que alhora, paradoxalment, utilitzen els sectors institucionals i mercantils per a fer una marca amb la qual vendre millor la ciutat de portes cap a fora.
L’activitat actual de la casa se centra en teixir aliances entre diferents projectes que estan en risc, com el bar Syndicat, espai històric per a col·lectius situat al barri de Neukölln
Així mateix, Shasha assenyala que “l’existència d’espais com Liebig34 resulta fonamental per a possibilitar la socialització i la politització de gent jove i de persones sense recursos” que, d’una altra manera, perden la possibilitat de tenir llocs de trobada a la ciutat hipermercantilizada. I afegeix “el barri serà definitivament un altre si desapareixen els espais col·lectius i comuns”. Liebig34 compta amb un bar, la Infoladen Daneben (distribuïdora), una Küfa regular (menjador popular), activitats i tallers que en els últims temps s’han vist restringits a qüestions pràctiques d’autodefensa de l’espai. És per això que l’activitat actual se centra en teixir aliances entre diferents projectes que estan en risc, com el bar Syndicat, espai històric per a col·lectius situat al barri de Neukölln, desallotjat per 700 policies després de 30 anys d’existència.
Interkiezionale és una d’aquestes xarxes de suport que sorgeix per defensar els projectes col·lectius amenaçats per la pressió immobiliària, entre ells locals cooperatius, habitatges col·lectius o centres culturals per a joves. Aquesta iniciativa desenvolupa una àmplia gamma d’activitats com l’actual crida internacional a “connectar les lluites urbanes – Defensar els espais autònoms”, en el marc de la qual s’organitzen dies d’acció i debat a Berlín 30 d’octubre i l’1 de novembre.
Qui és Padovicz?
Amb tot, el projecte Liebig34 porta amenaçat de mort des del 31 de desembre de 2018, quan va acabar el contracte que tenien amb el propietari: Gijora Padovicz. Aquest és un promotor immobiliari que, des dels 90 es dedica a la compra i renovació d’edificis a Berlín. El grup Padovicz ja és propietari de mes de 240 cases, moltes d’elles al barri de Friedrichshain. No obstant això, Padovicz no és l’únic i forma part dels molts agents que operen en els processos de gentrificació a la ciutat. Com a conseqüència, en els últims anys, han augmentat els preus dels lloguers, s’han executat molts desnonaments i s’ha produït el desplaçament de moltes persones. Això al mateix temps, ha provocat la destrucció de xarxes i estructures socials que existien anteriorment.
Actualment, prop d’un 30% de les propietats del grup Padovicz, tenidor de Liebig34, està en desús
Les tàctiques utilitzades per Padovicz inclouen el beneficiar-se de fons públics per a la renovació d’edificis, que transforma en pisos de luxe, mentre exerceix pressió sobre les inquilines dels immobles adquirits. Una altra d’aquestes estratègies és l’acumulació d’habitatge buit per a especular-hi. Actualment, prop d’un 30% de les seves propietats està en desús. Per això, les inquilines dels edificis que pertanyen a Padovicz també s’han organitzat i han creat la campanya Padowatch com a xarxa d’autodefensa on, a més, expliquen qui és i algunes de les seves pràctiques. Per exemple, en la pàgina web de la campanya recullen els seus llaços amb el partit d’extrema-dreta, AfD (Alternatives per a Alemanya), a qui lloga pisos des de 2017 per a albergar les seves seus.
Situació legal de Liebig34 i campanya de defensa
L’actual amenaça de desallotjament que pesa sobre Liebig34 guarda relació amb el tipus de contracte que es van veure forçades a signar fa deu anys. En tant que no tenien un contracte de lloguer d’habitatge, sinó un contracte com a local comercial, les lleis de protecció del inquilinat no s’apliquen en aquest cas. Això fa molt complicat una solució legal per a mantenir la casa. Gijora Padovicz ha intentat expulsar a les habitants de la casa en dues ocasions sense èxit. La tercera vegada, el 3 de juny de 2020, una sentència va decretar l’ordre de desallotjament. El que significa que la casa ha de ser restituïda al propietari voluntàriament o desallotjada a la força.
Shasha i Frida conten que Liebig34 rebutja la sentència i així ho van mostrar durant el curs de l’última vista amb una acció de protesta als mateixos jutjats, que es van convertir en una “festa caòtica” en paraules de Sasha. I es que com ella assenyala, “Liebig34 en tant que casa anarka-queer-feminista no acceptem les regles de propietat de les lleis, nosaltres pensem que mantenir la casa és important i no acceptem el que el jutjat diu”. Com a conseqüència, el jutge es va veure obligat a buidar la sala i tancar el procés com a causa pública. A més, al juliol del 2020 es va ocupar la seu a Friedricshain-Kreuzberg del partit Die Linke, que forma part de la coalició que governa la ciutat. Aquest havia fet una declaració a favor de la continuïtat de Liebig34, però no s’ha materialitzat en cap acció política en aquest sentit. Les accions de protesta, suport i visibilització, es succeeixen aquests dies, des de manifestacions a missatges de solidaritat, trobades veïnals o festes solidàries. La policia, que prepara el desallotjament amb un desplegament de 5.000 agents, ja ha anunciat que la zona serà acordonada des de les 5 del matí del dia anterior al mateix temps Liebig34 convida a realitzar accions descentralitzades, els objectius, diuen en un comunicat “són clarament el patriarcat, l’estat i la policia, així com el capitalisme i les seves infraestructures”. Aquest dimecres 7 d’octubre, la policia ha detingut una de les persones de la casa que estava fent una roda de premsa per informar sobre el desallotjament.
En col·laboració amb El Salto.
