Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

'Lluitar amb el diable' o l'enginy de la supervivència

L’editorial Raig Verd va publicar el 2018 en català ‘Lluitar amb el diable. Memòries de la presó’, de l’escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong’o, una obra que comprèn les dues primeres parts de la trilogia de la seva biografia

 

Susana Vazquez Badia | @sumazigh

Ngũgĩ wa Thiong’o (Kenya,1938) és escriptor, activista i professor d’Anglès i de literatura comparada a la Universitat de Califòrnia a Irvine. En català, Raig Verd ha publicat Lluitar amb el diable. Memòries de la presó, les dues primeres parts de la trilogia de les memòries de la seva vida; Somnis en temps de guerra i, A la casa de l’intèrpret. A més, els assajos Desplaçar el centre i Descolonitzar la ment; els quals són la base del pensament de Thiong’o.

‘Lluitar amb el diable’ és una obra escrita entre reixes i en paper de vàter- com d’altres-. Citant a Thiong’o “el paper, qualsevol tipus de paper, potser és l’article més valuós per a un pres polític, i més encara per a un presoner a qui, com jo, han tancat sense judici pels seus escrits”

A Thiong’o el van detenir la matinada del 31 de desembre de 1977 i el van empresonar a la Presó de Màxima Seguretat de Kamiti, a Nairobi. Va estar reclòs en una cel·la aïllada durant un any i sense judici. El van engarjolar per haver escrit i representat una obra de teatre en kikuiu, la seva llengua materna, titulada Ngaahika Ndeenda (Em casaré quan jo vulgui). L’obra, protagonitzada per les classes populars, palesava la desigualtat entre classes socials i la manca de llibertat, malgrat que el país havia assolit la seva independència. Va sortir de la presó gràcies a la mediació d’Amnistia Internacional, però la seva llibertat es va veure tan amenaçada per la persecució política constant que va optar per l’exili forçat.

Lluitar amb el diable és una obra escrita entre reixes i en paper de vàter- com d’altres-. Citant a Thiong’o “el paper, qualsevol tipus de paper, potser és l’article més valuós per a un pres polític, i més encara per a un presoner a qui, com jo, han tancat sense judici pels seus escrits”. L’escriptura és l’eina que ajuda Thiong’o a mantenir el seny, com ell manifesta diverses vegades en el llibre: “escriure m’ajuda a afrontar la vida al bloc, gairebé com si, gràcies al bolígraf ‘robat’ i al paper de vàter ‘robat’, lliurés un combat diari contra les forces que m’han empresonat. Sobretot fa que el temps voli”.

Tanmateix, Thiong’o no es limita a posar les seves memòries per escrit. Dona veu a totes les persones preses polítiques i ho fa des de la generositat i solidaritat.

L’escriptor emplaça les lectores a l’acció: “Els que són a l’altre costat del filferro espinós i dels murs de pedra han de fer preguntes i exigir respostes”.

Destaca al llibre l’apropament íntim i sense concessions a tot allò que Thiong’o, en qualitat d’escriptor i pres polític, percep, sent, observa dins la presó i s’imagina fora d’ella

Destaca al llibre l’apropament íntim i sense concessions a tot allò que Thiong’o, en qualitat d’escriptor i pres polític, percep, sent, observa dins la presó i s’imagina fora d’ella. “Un pres polític ha de tenir els ulls ben oberts, parar bé l’orella”. Sobreviu a tot un plegat d’estratègies repressives que pretenen aniquilar-lo psicològicament i emocionalment, com ara la manca total de privadesa amb un guàrdia que l’observa fins i tot quan fa les seves necessitats.

Però de la mà de la por i el terror, també camina l’esperança i la resistència. I en Thiong’o va predicar amb l’exemple. No perd mai ni la dignitat ni la consciència col·lectiva. Posa en marxa mètodes de resistència, com ara, negar-se a ser emmanillat per anar a l’hospital. Com ell diu: “els presos polítics sempre han de mantenir uns certs principis que els donin ànims en la lluita per sobreviure als patiments a què els sotmet el drac de pedra”.

L’enginy de la supervivència que s’obre pas davant del pas lentíssim del temps entre quatre parets. Thiong’o explica que, el fet de ser a la presó on no es té accés a mitjans d’informació es fa insuportable. Aleshores, la capacitat d’observació de l’escriptor s’aguditza fins i tot quan, per trobar notícies de l’exterior, es fixa en qualsevol tros de diari que els guàrdies empren per embolicar els raspalls de dents.

El que va patir Thiong’o ressona a Catalunya. No som pas a l’Àfrica. Ni als anys 70. Som al segle XXI i dins una Europa on trontollen violentament valors com la justícia, la dignitat, o el benestar. Una vegada un pagès li va dir a Ngũgĩ wa Thiong’o: “la veritat és com un talp encara que li tapis el cau, sempre tornarà a sortir a un altre lloc”. Seguim amb l’esperança i la determinació que aquest talp està removent cel i terra i trobarà la sortida ben aviat.

 

LLIBRE
Lluitar amb el diable. Memòries de la presó
Ngũgĩ wa Thiong’o
Traducció de Josefina Caball
Editorial Raig Verd
288 pàgines