Idrissa Diallo ja no descansa al cementiri de Montjuïc de Barcelona. El matí de dijous 22 de març, quan els primers rajos de sol es colaven entre els xiprés i il·luminaven el nínxol 516 de la via Sant Joan, dos operaris han retirat la llosa que separava les seves restes mortals de la brisa mediterrània per exhumar-les.
Els acompanyaven tres treballadors més de l’empresa funerària i Cementiris de Barcelona, dos membres de la plataforma Tanquem els CIE, una advocada del Centre per la defensa dels drets humans Irídia i un equip de la Directa, presents per fer un pas més en aquest procés popular de memòria, justícia i reparació que l’Estat espanyol mai va voler assumir tot i tenir l’obligació legal de fer-ho.
Les despulles del jove han estat traspassades del taüt a una urna funerària, abans de ser introduïdes al cotxe que les ha traslladades a l’Aeroport del Prat. Allí esperaran en un hangar fins dissabte, dia en el qual emprendran el vol de tornada a Guinea Conakry, país africà on se li donarà sepultura –per sempre més– a prop de la seva família.
La làpida de fusta que es va col·locar en una cerimònia íntima el juny de 2017, per esborrar l’anonimat pòstum al qual s’havia condemnat Idrissa durant més de quatre anys, romania a terra entre la mirada atònita dels allí presents. L’epitafi resava: “La llei d’estrangeria el va tancar al CIE, on va morir sota custòdia de l’Estat. Tenia 21 anys”. A partir d’avui, l’ànima d’Idrissa torna a volar lliure.
Trencant els murs de la burocràcia
Un equip de rodatge de la cooperativa audiovisual Metromuster es troba actualment a Guinea Conakry per filmar el darrer episodi del projecte documental Idrissa, crònica d’una mort qualsevol. Xavier Artigas, un dels membres del grup, explica des de Conakry “portem aquí deu dies esperant, desbloqueig burocràtic, fins que no han anat i ens han vist no hem pogut avançar”.
El procés de repatriació es va desencallar ara fa una setmana, però fins al dia d’ahir no es va tenir la certesa que el cos podia ser exhumat immediatament
L’embolic es va desencallar ara fa una setmana, però fins al dia d’ahir no es va tenir la certesa que el cos podia ser exhumat immediatament. Marta Valldaura, la lletrada d’Irídia que s’ha encarregat de gestionar el procés de repatriació, afirma decebuda que “és molt trist que tot això es redueixi a burocràcia, és igual que hi hagi una família que fa sis anys que espera al seu país que el seu fill arribi”.
Fa mesos que es treballava amb la idea de poder retornar el cos a la família, però les gestions van quedar bloquejades quan la mateixa jutgessa que va instruir la causa de la mort d’Idrissa, la va arxivar sense demanar totes les proves possibles i va acordar l’enterrament per beneficència, va exigir –seguint el criteri de la fiscalia– que es demostrés que Yakouba Diallo era realment un dels germans d’Idrissa.
Fins aquell moment, la família del jove havia traspassat a un membre de Metromuster –mitjançant Yakouba– tots els poders legals per dur a terme els tràmits corresponents i fer efectiva la repatriació. El requeriment del jutjat va dilatar el procés fins que l’ambaixada de Guinea a Madrid va poder acreditar la relació de parentiu. Això va ser possible gràcies al fet que el ministeri d’Afers Exteriors guineà va contactar el cap del poble natal dels Diallo, Tindila, perquè aquests li fessin arribar l’únic document oficial que es conserva del jove, el seu llibre d’escolaritat.
Un cop desbloquejada la situació, quan l’equip de rodatge ja es trobava a Conakry, el procés va poder continuar amb el cementiri i la funerària
Un cop desbloquejada la situació ara fa menys d’una setmana, quan l’equip de rodatge ja es trobava a Conakry, el procés va poder continuar amb el cementiri i la funerària. “Tant Cementiris de Barcelona com Funecat [empresa especialitzada en serveis de repatriació] s’han implicat per fer aquests tràmits”, afirma l’advocada Marta Valldaura, que encara tenia un escull més per superar.
“Les darreres gestions han estat amb sanitat territorial i exterior, que ens requerien una carta de l’ambaixada on es digués que no hi havia inconvenient en traslladar el cos, així com un salconduit per autoritzar el viatge”, conclou la membre d’Irídia.
Finalment, un cop feta l’exhumació, l’avió comercial de la companyia Air France a les bodegues del qual viatjarà l’urna amb les despulles sortirà dissabte del Prat rumb a París. Allí farà escala, canviarà d’aeronau i està previst que arribi diumenge a les 5 de la tarda a Guinea, en la que serà la fi de la primera etapa del darrer viatge d’Idrissa.
Una família a la sala d’espera
“D’una banda estem molt contents i de l’altra, molt tristos” afirma Yakouba Diallo, germà d’Idrissa. “Estem decebuts perquè l’Estat espanyol no s’ha posat a disposició respecte a la situació del meu germà. Dins el CIE, Idrissa va repetir que estava malalt, però per manca de voluntat de la policia i de l’Estat, el meu germà va perdre la vida”, rebla sense titubejar.
“Dins el CIE, Idrissa va repetir que estava malalt, però per manca de voluntat de la policia i de l’Estat, el meu germà va perdre la vida”, rebla Yakouba Diallo
L’espera a Conakry s’està fent llarga, però en cap moment s’ha perdut l’esperança. Xavier Artigas afirma que per la família “tot s’ha focalitzat cap al tema de la repatriació, ho han paralitzat tot per tal de poder portar l’Idrissa i fer-li una cerimònia, és molt important per ells”. El documentalista explica la rellevància que té en la seva cultura que el cos descansi prop de la família, fet que l’evoca a una reflexió: “Pensem en totes les persones que moren al Mediterrani i el dolor que això implica, no en som conscients de la doble derrota que suposa que la persona estimada hagi mort i que a sobre no pugui descansar a prop de la família”.
Yakouba, amb les seves paraules, ho corrobora: “L’Estat no ha tingut cap voluntat de repatriar el seu cos. Però estem contents d’haver trobat gent que ens ha ajudat a aconseguir tenir-lo entre nosaltres. Estem contents perquè el cos arribarà aviat i podrem fer cerimònies culturals i religioses. Moltes gràcies, no pas a l’Estat, sinó a les organitzacions i especialment a Metromuster, de part de tota la família”.
Un cop les restes mortals arribin diumenge a Conakry, el pla és viatjar dilluns fins a Tindila. Normalment, aquest trajecte es fa en tres dies perquè les vies no estan asfaltades i s’ha de circular per camins enmig del bosc, però la distància i el temps tampoc seran ara un impediment. El poble fa massa dies que espera, però tot i això mai desespera.
La mort d’Idrissa Diallo la Nit de Reis de l’any 2012 ha suposat un abans i un després per la visibilització dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE)
La mort d’Idrissa Diallo la Nit de Reis de l’any 2012 al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona ha suposat un abans i un després per la visibilització d’aquests centres de reclusió per persones que no han comés cap delicte, sinó que són privades de llibertat tant sols per estar en una situació administrativa irregular.
Del dolor i la ràbia per la seva pèrdua va néixer la plataforma Tanquem els CIE, que durant el darrer lustre ha dut a terme una lluita ingent per assenyalar la vulneració de drets fonamentals que suposa el sistema europeu i estatal de control migratori.
Ara fa més de tres anys, Metromuster va presentar a aquesta plataforma i a la Directa la proposta de co-producció d’un projecte documental per denunciar el racisme i colonialisme present a la nostra societat mitjançant el cas d’Idrissa Diallo. El treball sortirà a la llum, si no hi ha imprevistos de darrera hora, a finals de 2018.
Paral·lelament, els darrers mesos s’ha aconseguit recollir més de 15.000 signatures perquè la proposta de canviar el nomenclàtor de la plaça Antonio Lòpez –d’on ja s’ha retirat l’estàtua d’aquest esclavista– entri a la multiconsulta proposada per l’Ajuntament de Barcelona i pugui ser rebatejada com a plaça Idrissa Diallo. Passi el que passi, aquesta ciutat mai més podrà oblidar el seu nom.
