Diversos quadres del col·lectiu d’ultradreta Moviment Identitari (MI) han viatjat a Grècia per “defensar la frontera exterior europea” i impedir l’entrada de persones refugiades. El nombre de persones de l’entorn del MI que han viatjat a Grècia fins ara no està clar. Un primer grup ha viatjat a Lesbos i un segon grup a la frontera terrestre amb Turquia i Bulgària prop de Kastaniés i Svilengrad, on les forces de seguretat gregues s’han enfrontat a les migrants sirianes que pretenien entrar, aprofitant que el govern turc “ha obert les portes” per pressionar la Unió Europea.
Vuit persones es poden veure en una foto compartida al compte de Twitter del MI alemany. Un dels presents és Martin Sellner, cabdill del MI europeu i la cara visible del grup. Sellner va acompanyat de la seva dona, Brittany Sellner, coneguda a internet pel seu nom de naixement: Brittany Pettibone. Es tracta d’una youtuber ultradretana estatunidenca que representa principalment posicions antifeministes i de l’anomenada alt-right. Un altre dels presents és Philip Thaler, activista i youtuber resident a la comuna que el MI té a la ciutat alemanya de Halle. Till–Lucas Wessels, columnista ultradretà, també forma part de la delegació identitària a Grècia, juntament amb quatre persones més que apareixen a la fotografia però no han estat identificades.
El cap del MI a la ciutat alemanya de Halle, Mario Müller, i l’austríac Fabian Rusnjak, han estat identificats i agredits a l’illa de Lesbos, on han acudit acompanyats d’una quarentena de neonazis
Uns 40 neonazis liderats pel cap del MI a la ciutat alemanya de Halle, Mario Müller, han fet presència a l’illa de Lesbos, tal com ha explicat el fotoperiodista i eurodiputat dels Verds, l’alemany Erik Marquardt. Müller i els seus acompanyants, entre els quals es trobava l’austríac Fabian Rusnjak, han estat identificats i agredits a la capital de l’illa per activistes antifexistes. Müller, teòric de la branca neofeixista del MI, ha estat condemnat anteriorment per agressions. El passat octubre era present a Barcelona escrivint per una revista ultradretana i a Grècia també s’havia acreditat com a reporter. El que ha sortit més mal parat durant l’episodi ha estat el candidat del partit neonazi NPD a les eleccions de l’ajuntament de Mannheim l’any 2019, Jonathan Stumpf, qui apareix a les imatges amb la cara ensangonada i una vena al cap, i habitualment fa servir el pseudònim Johannes Scharf.
En un acte propagandístic, el MI ha anomenat la seva acció a Grècia “Mai Més 2015”, en un missatge d’oposició directa a la política migratòria d’obertura de fronteres que la cancellera Angela Merkel va promoure l’estiu del 2015, en plena escalada de la guerra de Síria. L’objectiu seria donar suport a les forces de seguretat gregues i a les milícies neofeixistes que patrullen la frontera per intimidar migrants. A la vegada, aquest grupuscle estigmatitza a les refugiades acusant-les de ser portadores de l’epidèmia del coronavirus a Europa i sembra la por i la desorientació a la població.
De la Mediterrània als Alps
L’estiu de 2017 el MI va noliejar un vaixell, el C-Star, per patrullar per la Mediterrània i bloquejar el rescat de migrants. Van anomenar la seva missió “Defensar Europa” amb el pretext de “salvar Europa i la civilització occidental”, que consideren “amenaçada” per una suposada “invasió” de migrants; una “invasió”, deien, fomentada per les ONG que “rescaten migrants i els trafiquen en terres europees”. Buscaven presència mediàtica a través de la provocació i la van aconseguir, en la que va ser la campanya més important de la seva curta existència.
El vaixell per bloquejar el rescat de migrants va navegar a la deriva amb part de la tripulació originària de Sri Lanka, fins a ser abandonat entre el port de Barcelona i la llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat
Aquell agost, el MI va donar per conclosa la seva primera missió naval per la Mediterrània central –la ruta migratòria cap a Europa amb més persones mortes i desaparegudes– mitjançant la publicació d’un comunicat en diversos idiomes a través de Twitter, alhora que abandonaven el vaixell al port maltès de La Valletta. Des d’aquell moment, el vaixell va navegar a la deriva amb part de la tripulació originària de Sri Lanka, que s’encarregava del manteniment de la sala de màquines i de la intendència, fins a ser abandonat entre el port de Barcelona i la llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat.
L’altra gran acció propagandística del MI –transnacional i molt actiu a les xarxes socials– va ser el bloqueig simbòlic, l’abril de 2018, del port de muntanya Col de l’Échelle, el pas fronterer dels Alps entre Itàlia i l’Estat francès, per impedir el pas de refugiades. Amb helicòpters i camionetes, un centenar d’integrants del col·lectiu ultradretà va realitzar l’acció “per fer que els governs reforcessin les fronteres per aturar el flux d’immigrants il·legals”. Dit i fet, en menys de 24 hores el govern d’Emmanuel Macron va ordenar patrullar la frontera alpina.
Les relacions de Sellner amb el terror neonazi
El cabdill identitari Martin Sellner tenia vincles financers amb Brenton Tarrant, el neonazi australià que, el març de 2019, va perpetrar el tiroteig a les mesquites de la ciutat neozelandesa de Christchurch que han inspirat extraordinàriament els posteriors atemptats ultradretans d’El Paso, Halle i Hanau. Sellner també ha tingut connexions personals amb l’escena neonazi austríaca, tal com va revelar la radiotelevisió pública d’Àustria, ORF, en una investigació que certifica una transferència de 1.500 euros realitzada per Tarrant a Sellner. Tarrant agraïa a Sellner “la bona feina feta”.
Tarrant és l’autor d’un manifest de 74 pàgines inspirat en el text d’Anders Breivik –l’ultradretà noruec autor dels atemptats d’Oslo i Utoya de 2011–, en el qual exposava que el tiroteig està motivat per venjar “el miler de morts” produït per l’islam a Europa al llarg de la història. El manifest, titulat El gran reemplaçament, en relació amb la tesi d’un llibre de Renaud Camus que pregona que la “població autòctona europea i cristiana serà substituïda per una de forana i musulmana”, és un concepte primordial en cercles ultradretans i en particular al Moviment Identitari.
L’origen i estancament del Moviment Identitari
Com va publicar la Directa, el Moviment Identitari és un grup influenciat per la francesa Generació Identitària, creada l’any 2003, i busca en la batalla de les Termòpiles i la llegenda dels 300 espartans la seva principal font d’inspiració. En aquella batalla, datada l’any 480 aC, el rei espartà Leònides, comandant un exèrcit molt inferior en nombre però format pels millors soldats grecs, va impedir l’avenç de l’imperi Persa durant tres dies. El seu símbol és la lambda i l’activitat política del MI ha passat per accions cridaneres, amb tàctiques de guerrilla cultural urbana, que simulaven les formes de Greenpeace i obtenien gran cobertura als mitjans de comunicació.
Les investigacions acadèmiques i antifeixistes coincideixen a estimar l’existència d’un miler de militants i un altre miler de simpatitzants en actiu a tota Europa
El MI té notòria presència a Viena i Graz. També a Lió, Halle, Milà i Londres. Les investigacions acadèmiques i antifeixistes coincideixen a estimar l’existència d’un miler de militants i un altre miler de simpatitzants en actiu a tota Europa; però malgrat les missions a la Mediterrània, als Alps i a Grècia, amb prou feines aconsegueixen atraure noves seguidores. Tanmateix, l’any 2019 ha estat un annus horribilis pel MI.
La fiscalia de la ciutat de Graz va imputar a deu dels seus membres austríacs per “formació d’una organització criminal”. Set simpatitzants més van estar acusats per incitació a l’odi, danys a la propietat i coacció. A més a més, un dels ideòlegs del col·lectiu, l’alemany Götz Kubitschek, va afirmar en una entrevista que malgrat el potencial i modernitat del grup, “aquest està ara contaminat i no esdevindrà un moviment juvenil de masses”. Per la politòloga austríaca Judith Goetz, que investiga el col·lectiu, només hi ha dues possibilitats: o se segueixen radicalitzant o es dilueixen dins els partits populistes de dreta radical.
