Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Memòria de qui volia tombar l'estaca

El llibre coral Tombar l’estaca. Identitats, sexualitats i violències durant la transició, editat per Tigre de Paper i amb pròleg de l’historiador Josep Fontana, recull i analitza subjectes i identitats silenciades durant el període històric després de la dictadura

 

Elies Boscà | @Elies_Bosca

Tot període històric sol ser un camp de batalla on diferents visions pugnen per fer-se amb el domini del relat que l’explique. A l’Estat espanyol, la coneguda com a transició segueix sent una de les etapes que, a hores d’ara, més debats suscita. Des d’un inici, ha estat envoltada per un relat únic que sempre l’ha qualificada amb adjectius com modèlica, exemplar o pacífica.

No obstant això, durant els darrers anys ha tingut lloc un ressorgiment del discurs que qüestiona esta versió oficial. Arran de la crisi econòmica o del 15-M, han aparegut tot un seguit d’assajos caracteritzats per introduir elements (moviments socials, violència política, crisi, etc.) que trenquen amb la visió dominant, en la qual els partits polítics i el rei Joan Carles I juguen un paper essencial.

L’obra es compon de nou capítols escrits per diverses personalitats del món acadèmic valencià, que expliquen des del paper dels mitjans fins al feminisme i les diferents identitats sexuals passant per la lluita armada

Un dels últims exemples que revisa l’etapa d’on naix l’actual règim polític és el llibre Tombar l’estaca. Identitats, sexualitats i violències durant la transició. Editat per Tigre de Paper Edicions i coordinat pels historiadors Vicent Galiana i Carme Bernat -col·laboradores de la Directa-, pretén “ampliar la mirada i transformar l’horitzó: incloure matisos, coneixements i noves perspectives en un any d’efemèrides, ja que es compleixen 40 anys de l’aprovació de la Constitució espanyola actual”, explica Galiana.

Amb pròleg de Josep Fontana, el prestigiós historiador desaparegut fa unes setmanes, l’obra es compon de nou capítols escrits per diverses personalitats del món acadèmic valencià, que expliquen des del paper dels mitjans de comunicació fins al feminisme i les diferents identitats sexuals passant per la lluita armada, entre d’altres.

La portada del llibre conté una fotografia del 9 d’octubre de 1977 del col·lectiu de fotoperiodistes El Cameraman

 

“El llibre que ara publiquem és resultat del congrés La Transició a Debat”, celebrat fa uns anys a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, el qual encarnava tres objectius principals: l’aportació activa de l’estudiantat en la creació i difusió del pensament i la investigació històrica, l’aproximació a perspectives i objectes d’estudi ocults a les aules i la construcció d’espais de socialització i debat entre l’alumnat, el professorat i les joves investigadores fóra de les aules”, reconeix Bernat.

A banda, cal fer menció al títol escollit. Un nom ple de simbolisme pel que va representar la cançó “L’estaca” de Lluís Llach durant els últims anys del franquisme. Per a Galiana, “l’elecció d’este títol obeeix a diversos motius. Més enllà de la vessant simbòlica o comercial, pense que és un nom que aglutina bé el sentit del llibre: recuperar i posar en valor persones i moviments que van treballar per derrocar l’estaca i que van quedar exclosos de la celebració final, la  història oficial i la memòria col·lectiva.”

Tal com relata Bernat, “calen relectures d’un passat que, tot i que molt debatut, continua deixant esdeveniments i subjectes a l’ombra. Tractem d’il·luminar els marges”

Tal com relata Bernat, “calen relectures d’un passat que, tot i que molt debatut, continua deixant esdeveniments i subjectes a l’ombra. Tractem d’il·luminar els marges, ja que com digué el propi Josep Fontana, cal una història que siga útil en termes socials. Parlem d’una història que ens ha sigut amagada deliberadament”. Tot i així, l’autora subratlla que “encara queda molt per fer en esta direcció si ens referim a la denominada transició, però tractem de caminar cap a una història menys pretensiosa però més diversa, situada i transformadora.”

Al remat, en un moment en què sembla que el debat sobre la memòria històrica torna a estar sobre la taula, el conjunt de textos de Tombar l’estaca ens trasllada experiències massa sovint relegades als confins de la història i les dota de la importància que es mereixen.